El març de 2021, dues sentències del TSJC van anul·lar els projectes lingüístics del col·legi Josefina Ibáñez d’Abrera i del col·legi Bogatell a Barcelona: van fixar obligatòriament una presència mínima del castellà d’un 25 % a les seves aules. Ara, el Tribunal Suprem ha confirmat l’anul·lació dels projectes lingüístics d’aquestes dues escoles públiques en no admetre a tràmit els recursos de cassació que havia presentat la Generalitat.
Una entitat vinculada a la dreta i prou coneguda al Baix Llobregat
La denominada “Asamblea por una Escuela Bilingüe”, una entitat espanyolista que intenta obrir conflictes per la llengua a les escoles del país, va celebrar la decisió del Tribunal. És un grup prou conegut al Baix Llobregat: L’any 2017 va participar activament en la persecució dels docents de l’IES el Palau de Sant Andreu de la Barca que van ser acusats sense fonament de discriminar a fills d’agents de la Guàrdia Civil. La presidenta de l’entitat és Ana Losada, candidata del PP a les eleccions municipals a l’Hospitalet l’any 2011. Entre els dirigents de l’associació hi figura José Domingo, exdiputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya. També consten com a vocals, María del Mar Sicilia, regidora del PP a Castelldefels, i María Turruchel, secretària general del PP a Cornellà de Llobregat.
La reacció del Govern de la Generalitat
El Govern de la Generalitat considera que la sentència del Suprem és “extemporània i inaplicable”. Patricia Gomà (a la fotografia), secretària general del Departament d’Educació, ha afirmat en declaracions a Catalunya Ràdio, que les direccions de les dues escoles afectades no hauran de canviar res, ja que les sentències esdevenen inaplicables perquè ara hi un nou escenari amb noves normes que regulen l’àmbit lingüístic a l’escola.
ERC, PSC, Junts i En Comú Podem van aprovar el mes de juny una nova legislació sobre el català a l’ensenyament, que estableix un nou marc legal posterior a la interpretació jurídica aplicada pel Tribunal Suprem i que rebutja d’imposició de cap tipus de percentatge en els plans educatius. Malgrat que el TSJC ha demanat al Tribunal Constitucional que es pronunciï sobre aquesta norma, el fet que el Govern central no l’hagi recorreguda, d’acord amb el que es va establir a la darrera reunió de la Talula de Diàleg, fa que la llei sigui plenament vigent fins que el TC dicti sentència que, segons molts juristes, no necessàriament ha de ser desfavorable pel Parlament.