Des del Baix Llobregat, en concret des de l’Escola bressol Patufet i des de l’Escola Salvador Espriu, totes dues a Sant Feliu de Llobregat, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Educació, Josep González Cambray, van donar aquest dilluns, 5 de setembre, el tret de sortida al curs escolar 2022-23. El motiu d’haver escollit la capital de la comarca per aquest moment solemne és el prestigi de la política educativa impulsada des de fa anys per l’Ajuntament, especialment en el camp de les escoles bressol.
El departament d’Educació ha aconseguit en el darrer moment evitar les mobilitzacions convocades pels sindicats, tot i que molts temes continuen pendents. Cambray, s’ha assegurat, però, que més d’un milió i mig d’alumnes puguin tornar a les aules de forma tranquil·la, amb el compromís d’incorporar 3.500 mestres a partir de l’1 de gener del 2023. Amb aquesta promesa, els sindicats han desconvocat les vagues previstes pel 7 i el 28 de setembre.
El conseller s’ha mantingut ferm amb el nou calendari que ha implicat que aquest dilluns comencessin el curs els alumnes de primària, una setmana abans del que era habitual.
Un dels temes polèmics és la posada en marxa d’activitats extraescolars gratuïtes de lleure per les tardes d’aquest setembre per compensar les hores en que ja no hi haurà classe. El conseller va afirmar que hi ha monitors suficients però ja s’estan registrant queixes per la manca de monitors i monitores, fet que ha creat una situació que els sindicats titllen de “caos”.
Aragonès i González Cambray van posar en valor la gratuïtat del P2, l’acord amb els sindicats, l’absència de restriccions covid i el fet que la nova legislació aprovada per ERC, PSC, Junts i Comuns hagi desactivat les sentències que imposaven un 25 % de castellà a les aules.
Joan Mena contra la imposició del 25 % de castellà
El mateix dilluns, també des de Sant Feliu, el diputat d’En Comú Podem al Congrés, Joan Mena, explicava, durant la presentació del seu llibre “No parlaràs mai un bon català” (Eumo, 2022), en una sala del Palau Falguera plena de públic, que els criteris que han de regir l’ensenyament de les llengües no es poden basar en les sentències d’uns jutges que no tenen coneixements de pedagogia i actuen, massa sovint, per motivacions polítiques, sinó en les indicacions dels mestres i els pedagogs, i va criticar durament Ciutadans, PP i VOX per intentar utilitzar el català com a arma partidista. Mena va assegurar que són les classes treballadores i les famílies castellanoparlants les més interessades en que es mantingui la immersió lingüística
Fonts. ACN i En Comú Podem Sant Feliu
Fotografia: gencat.cat