Estrena sonada a Cinebaix, el cinema de Sant Feliu de Llobregat: aquest proper divendres, 23 de setembre, a dos quarts de 7 de la tarda, es projectarà “Labordeta. Un hombre sin más”.
A continuació es celebrarà un cinefòrum amb els directors del documental, Paula Labordeta, filla del cantautor aragonès, i Gaizka Urresti.
L’estrena tindrà lloc de forma simultània en molts cinemes de l’Estat espanyol. Es tracta d’un llargmetratge documental que repassa de manera exhaustiva la història de l’escriptor i polític aragonès. En declaracions a InfoLibre, la seva filla Paula, codirectora del film, destaca que “la gent li estava agraïda per dignificar el ser aragonès”.
Labordeta va morir el 19 de setembre de 2010, i més de 50.000 persones li van dir adeu a la capella ardent instal·lada a les Corts d’Aragó. Ara, dotze anys desprès, també es retrata el Labordeta avi, pare i marit, a través del diari personal que ell mateix va escriure al llarg d’una dècada.
José Antonio Labordeta va néixer l’any 1935 a Saragossa, la mateixa ciutat on moriria. Fou un escriptor i cantautor amb una extensa obra de gran qualitat. Va ser molt estimat a tot arreu (excepte per la dreta espanyola, a la que treia de polleguera), també a Catalunya i al Baix Llobregat, comarca que va visitar en diverses ocasions tant per cantar com per participar en actes polítics. Va ser diputat a les Corts d’Aragó i al Congrés de Diputats, per la Chunta Aragonesista. Es va distingir per les seves conviccions d’esquerres i en defensa dels drets d’Aragó. Era conegut com “El abuelo”. També es va fer molt popular presentant el programa de TVE, “Un país en la mochila”.
La seva cançó més famosa és “El canto a la libertad”. Però avui elBaix.cat vol reproduir, en record seu, una peça que uneix les seves dues dèries, que va desmostrar que eren compatibles: la lluita per la justícia des d’una perspectiva d’esquerres, i la defensa de la seva terra, de la seva identitat i del seu autogovern. “Albada”:
- Adiós a los que se quedan
- y a los que se van también.
- Adiós a Huesca y provincia
- a Zaragoza y Teruel.
- Esta es la albada del viento
- la albada del que se fue
- que quiso volver un día
- pero eso no pudo ser.
- Las albadas de mi tierra
- se entonan por la mañana
- para animar a les gentes
- a comenzar la jornada.
- Arriba los compañeros
- que ya ha llegado la hora
- de tener en nuestras manos
- lo que nos quitan de fuera.
- Esta albada que yo canto
- es una albada guerrera
- que lucha porque regresen
- los que dejaron su tierra.
Fonts: Cinebaix i InfoLibre
.