Aquest passat dimarts, dia 6 de desembre, l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, el regidor Gerard Miró i les regidores Rosa Cadenas i Soledad Rosende van viatjar a Brussel·les. El motiu era rebre la bandera que acredita Martorell com a “Ciutat Europea de l’Esport 2023”.
Dins el Parlament Europeu, Fonollosa (a la fotografia), alcalde de Junts per Martorell, va rebre el símbol de la designació del seu municipi com a Ciutat Europea de l’Esport 2023, que inclou la bandera espanyola en el seu disseny. L’alcalde va afirmar que “és un orgull que el nom de Martorell soni alt i clar al Parlament Europeu”. El comunicat fet públic per l’Ajuntament no cita, però, la presència de cap autoritat del Parlament Europeu en l’acte.
Martorell no va rebre el nomenament en solitari: 16 ciutats europees més comparteixen aquest títol l’any 2023: de l’Estat espanyol també hi ha Tres Cantos (Comunitat de Madrid) i Éibar ( País Basc). També s’han designat dues Regions europees de l’Esport 2023.
Una distinció envoltada per la polèmica
Les distincions són atorgades per una entitat privada, l’Associació de Capitals i Ciutats Europees de l’Esport (ACES Europe). Tal com ja va informar elBaix.cat (31/07/2022), el paper d’aquesta associació ha aixecat polèmiques i suspicàcies en diversos territoris. Les crítiques per la voluntat d’aparentar que l’Associació compta amb un reconeixement institucional van obligar a ACES Europe, a aclarir al diari La Província, l’any 2018, davant la polèmica desfermada a Las Palmas de Gran Canària, que “Mai hem confós les ciutats amb que som un organisme públic europeu. Som una associació privada que atorga uns guardons com passa amb tants altres reconeixements europeus: gairebé 20 anys avalen els nostres premis i títols amb més de 300 ciutats premiades a tota Europa”. L’empresa afegia que “el premi Ciutat Europea de l’Esport és una marca registrada oficialment per l’Euipo, Oficina Europea de la Propietat Intel·lectual, essent aquest l’únic títol oficial existent”. El fet que s’utilizin les instal.lacions del Parlamemt Europeu alimenta, però, la confusió.
Aclarit que es tracta d’un reconeixement estrictament privat, l’altre aspecte polèmic és el procediment que els municipis han de seguir per obtenir el premi. A Cartagena (Múrcia), l’any 2022, també es van plantejar serioses interrogants sobre com la ciutat va obtenir el títol d’aquell any. El periodista Rubén Serrano, tal com va publicar elBaix.cat, titulava un article que va aparèixer al diari La Verdad d’aquesta manera:” Una distinción con interrogantes”. Serrano explicava que per optar a aquest premi els ajuntaments han de sol·licitar-ho per correu electrònic, enviar una carta formal de l’alcalde o alcaldessa i abonar una taxa de 2.000 euros. A més, cal pagar uns altres 10.000 euros per poder formar part de la Xarxa de Ciutats Europees de l’Esport. I rebre una delegació de cinc membres que visiten el municipi durant uns dies amb el corresponent cost de dietes, estada i desplaçaments. A aquestes despeses caldrà sumar-hi ara, en el cas de Martorell, el viatge de quatre membres del Consistori a Brussel·les.
En motiu de la designació del municipi com a Ciutat Europea de l’Esport, el Grup municipal de Movem Martorell va denunciar que es tractava d’un “nou muntatge” de Junts x Martorell i que els premis els atorga “una associació privada i extremadament opaca”
Segons ACES, les ciutats “no compren el títol”, però des de fonts municipalistes s’adverteix que la distinció és purament simbòlica. De fet, el que els ajuntaments sí que compren és poder promocionar-se com a ciutat referent de l’esport europeu, jugant amb l’equívoc d’aparentar que és una designació de la UE. Com que la cosa funciona, la mateixa associació també ha exportat aquests premis a Llatinoamèrica, on ACES Europe i ACES Amèrica proclamen la Capital Americana de l’Esport i els Premis Empresa Amèrica de l’Esport i Hotel Americà de l’Esport.
Fonts: Ajuntament de Martorell, La Província i La Verdad
Fotografia: Ajuntament de Martorell