Durant la primera hora del primer dia de l’any 2023 va morir Jaume-Patrici Sayrach, eclesiàstic, escriptor, editor i polític . Havia nascut l’any 1929 a Barcelona. Era fill del matrimoni de Manuel Sayrach i Carreras i Montserrat Fatjó dels Xiprers. Sempre va estar vinculat de forma intensa a Santa Coloma de Gramenet, però, de petit, també va tenir relació amb el Baix Llobregat, en concret amb Sant Feliu.
El seu pare, fou el prestigiós arquitecte Manuel Sayrach, autor de la casa de la Diagonal on vivien. En Jaume passà la seva infància a Barcelona i els estius a la casa familiar de Sant Feliu de Llobregat, la Torre dels Dimonis (a la fotografia, la casa i els cinc germans Sayrach) . En aquesta casa l’any 1937 va morir el seu pare, que havia reformat la finca on va construir un mur simbòlic ( El mur de la creació), una pèrgola, un banc de pedra, una parella de gegants presidint una escalinata i dues torres a l’entrada; els dracs dels forjats, confosos per la gent de Sant Feliu amb diables, van donar nom al lloc, la Torre dels Dimonis. La casa, ubicada en els terrenys que actualment ocupen la zona de Sant Feliu compresa des de la Biblioteca fins el Palau d’Esports Joan Carles Navarro i, des de les vies fins a la Rambla Marquesa de Castellbell, va ser derruïda als anys 60 per l’ajuntament franquista, que l’havia expropiat i que va arrasar tot el què hi havia. L’any 2011 Sant Feliu va organitzar una exposició sobre l’arquitecte, i el periodista santfeliuenc Albert Bonet va elaborar un documental sobre la seva trajectòria. Jaume P. Sayrach recordava sovint els estius passats a la capital del Baix Llobregat i va mantenir el contacte amb diverses persones del municipi. Ell mateix va explicar la seva relació amb Sant Feliu a Capvespre. II La Torre dels Dimonis.
En Jaume va jugar un paper importantíssim a Santa Coloma de Gramenet, una ciutat durament castigada per l’especulació urbanística. Ordenat sacerdot i llicenciat en Teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, el 1965 va arribar a Santa Coloma per fundar una parròquia al barri del Fondo, de la que va ser rector durant catorze anys. Tenia unes profundes conviccions de servei a la societat, especialment als sectors més desafavorits.
L’any 1969 va impulsar la revista Grama i el 1979, en les primeres eleccions municipals democràtiques després del franquisme, va entrar a l’Ajuntament com independent en la llista del PSUC, encapçalada pel també capellà i amic seu Lluís Hernández, que aconseguiria l’alcaldia. Sayrach fou regidor en diversos mandats i dirigí la regidoria d’Urbanisme i, després, la de Planificació, elaborant el Pla Estratègic Santa Coloma 2000.
Compromès amb els drets nacionals de Catalunya, l’any 1987 fundà el Centre de Normalització Lingüística l’Heura. Fou autor de vuit llibres i de nombrosos articles a l’Avui, La Vanguardia i el Punt-Avui. Des del 2015 la Sala d’Actes de la Biblioteca el Fondo porta el seu nom.
Jaume P. Sayrach era un dels exemples al costat de Lluís Hernández, de Joan García-Nieto o d’Alfonso Carlos Comín, del compromís amb el PSUC de cristians amb sensibilitat social.
Aquest dilluns, 2 de gener, a les 5 de la tarda, tindrà lloc el funeral, a Barcelona, a les Germanetes dels Pobres, a la Plaça Tetuan, 49.
Fonts: Viu Sant Feliu, Viquipèdia i Capvespre
Fotografia: Jaume Sayrach. Capvespre