Laura Ruiz Sigüenza, candidata de Movem Martorell a les pròximes eleccions municipals, aspira a liderar un canvi progressista “on la prioritat sigui reduir la taxa d’atur i que els veïns i veïnes se sentin cuidats”
Fa uns dies l’espai polític Movem Martorell feia pública l’elecció de Laura Ruiz Sigüenza (1988) com a cap de llista per les municipals del 28 de maig. Ho farà en una candidatura d’esquerres en què per primera vegada des de 2015 Podem anirà també sota el paraigua de Movem Martorell. Llicenciada en Ciències Polítiques i activista amb una àmplia experiència a la PAH i a plataformes antifeixistes i antiracistes a Martorell, combina la seva tasca com a regidora a l’oposició a l’Ajuntament des de 2015 amb la seva feina en una cooperativa de telecomunicacions.
-Com et veus com a cap de llista de Movem Martorell i amb quin objectiu es presenta la teva formació política el 28M?
-Em veig amb moltes ganes i estic preparada per assumir la responsabilitat. Les eleccions són un front més de lluita, de reivindicació i aquí és on faig una crida a la ciutadania de Martorell per dir-li que un canvi és possible. Hem d’aconseguir sumar, guanyar prou força per a ser determinants i acabar amb el Govern de majoria absoluta de Junts per Martorell. El seu cicle ha tocat sostre. Ja no queden prou voreres per aixecar a la ciutat. En aquests anys l’actual alcalde, Xavier Fonollosa, ha basat la seva política en l’estètica i no en l’ètica. Han fet una ciutat aparador amb una xifra rècord en obra pública que està fora de control. Tenim la taxa d’atur més elevada de la comarca i en lloc d’invertir en crear ocupació aixequen voreres que estan noves de fa quatre anys. A la política municipal li hem d’exigir quelcom més que deixar ben maques les voreres.
-Parlem de les necessitats que tenen avui dia els veïns i veïnes de Martorell. La ciutat té 29.000 habitants, és el municipi amb el PIB per càpita més alt de tot Catalunya, hi ha una indústria molt rellevant en el terme municipal (SEAT, Ineos-Inovyn…) i, en canvi, presenta una de les taxes d’atur més elevades del Baix Llobregat.
-És que no pel fet de tenir la SEAT a la ciutat això s’ha de traduir en un augment de l’ocupació entre el veïnat. El petit comerç de la ciutat, per exemple, pot generar més ocupació estable si els ajudéssim des de l’Ajuntament. Els ajuts per generar ocupació de l’actual Govern municipal tenen un pressupost anual de 60.000 euros, que és molt menys del que s’han gastat en una festa d’una sola nit, la Nit de l’Esport, que els va costar 80.000 euros. Doncs bé, tot i ser una quantitat insuficient, enguany no s’han destinat aquests 60.000 euros. El nostre pla és revertir aquesta política nefasta, ajudant a les pimes perquè puguin contractar personal, invertir en la formació d’una ocupació de qualitat. Tenim polígons industrials abandonats on no arriba ni la fibra òptica. En el comerç local estem fartes de veure persianes baixades per tota la ciutat. Hi ha un barri, Can Carreres, on ja no hi ha ni un forn de pa obert. No hi ha un diàleg del Govern municipal amb els comerciants per conèixer les seves necessitats.
-Quin és el vostre model de ciutat per revertir aquesta tendència negativa?
-Hem fet moltes propostes en aquests últims 4 anys des de l’oposició i mai han estat escoltades. El nostre model de ciutat aposta per recuperar la força laboral d’alguns serveis públics. Un exemple, el servei de jardineria municipal, que té un pressupost de mig milió d’euros. Està en mans d’una empresa privada, els treballadors fa temps que estan descontents amb les seves condicions i el servei que es dona tampoc satisfà les necessitats de la ciutat. També creiem que s’ha de fer un cens real de l’activitat comercial, incentivar els negocis locals, dialogar amb els propietaris. I amb una moneda local els veïns i veïnes podrien consumir de manera prioritària en aquest comerç local en lloc de les grans superfícies.
-Parlem de salut. Fa temps que Martorell és notícia per la precarietat de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores de l’hospital Sant Joan de Déu i també per la demanda de més i millors serveis a l’atenció primària.
-Fa molts anys que tenim problemes amb l’hospital de Martorell, un centre concertat, amb una direcció “medieval”, on està representada l’església catòlica i on a nosaltres, com a grup de l’oposició, se’ns denega tota la informació sobre la gestió del centre. A més, des de 2015 anem reclamant un estudi de viabilitat de l’hospital que ara mateix està ubicat en un cul-de-sac, en una zona on resulta difícil plantejar-se una ampliació. Nosaltres reivindiquem la planificació d’un nou hospital. Quan l’actual alcalde, Xavier Fonollosa, feia un any que governava el comitè d’empresa de l’hospital ja va denunciar la saturació laboral i dels serveis sanitaris que oferien. Han passat 7 anys i la situació no ha millorat. En atenció primària a la ciutat no tenim urgències nocturnes, falten pediatres i metges de capçalera. Estem creixent com a població i necessitem ampliar els serveis sanitaris i s’hauria de començar per recuperar l’atenció als serveis d’urgències especialment al CAP.
-Ara que parlaves de creixement de la població. Com està la ciutat de Martorell quant a les necessitats d’habitatge actuals?
-S’ha de fer més habitatge públic. No pot ser que cobrir les necessitats bàsiques de la població, com l’habitatge, però també el preu de l’aigua, el llum, el gas depenguin de l’especulació del mercat. S’ha d’intervenir sobre els preus. L’Ajuntament té una oficina municipal d’habitatge, que nosaltres proposem repensar perquè esdevingui una immobiliària pública que pugui gestionar pisos que actualment estan buits per tal que els propietaris particulars els posin a disposició de la població. Els grans tenidors, entre ells els bancs, si no posen a disposició de la ciutat els pisos buits se’ls ha de sancionar. Es poden adquirir habitatges, fomentar la rehabilitació. L’única política d’habitatge de Junts ha estat al barri de La Sínia on la protecció oficial no protegeix a ningú. De mitjana un pis de dues habitacions té un preu de 200.000 euros, s’exigeix un primer pagament de 6.000 euros, i resulta que pot accedir a la compra qualsevol persona que no tingui ingressos. Qui no té ingressos i pot fer front a una despesa inicial tan elevada? Algú que tingui un capital, un patrimoni important al darrere. La Sínia s’ha convertit en una ganga per a aquestes persones que tenen patrimoni i que no necessiten protecció oficial.
-Ja per acabar, quines altres àrees són estratègiques per a la teva formació de cara a conformar govern després del 28M?
-La millora de la mobilitat és fonamental per tal que no hagis d’agafar el cotxe per anar a tot arreu. A hores d’ara no tenim carrils bici i en determinades vies del centre no es compleix el límit de velocitat de 30 km/h. No hi ha elements per disminuir la velocitat. Necessitem millorar la xarxa de transport públic. D’una altra banda, ens hem de creure de veritat que la transició energètica és ineludible. Els recursos del planeta són finits. En plena emergència climàtica no podem continuar patinant en una pista sobre gel a Nadal com si visquéssim en un país nòrdic. I per acabar, i vull fer-ho explícit. Hem d’escoltar les persones vingudes d’arreu del món. L’índex d’immigració que tenim ens demana fer un esforç per a integrar la població d’origen divers. Ara mateix la diversitat cultural de la ciutat no es veu reflectida en les polítiques que s’apliquen des de l’Ajuntament. En definitiva, des de Movem Martorell apostem per una ciutat on els veïns i veïnes se sentin cuidats, on les persones i no el “totxo” estiguin al centre de les polítiques públiques. Una ciutat sostenible, justa, integradora, diversa i oberta.
Goyo Benítez. Periodista
Fotografia: En Comú Podem