Avui, 8 de Març, hem de continuar recordant que l’any 1911 les costureres de l’empresa Triangle Shirtwaist Factory de Manhattan van trencar el silenci amb una vaga per millorar les seves precàries condicions de treball.
Pocs mesos després, quan les treballadores estaven a punt d’acabar la seva abusiva jornada laboral, en el novè pis on era situada la fàbrica es va originar un incendi en el qual en van morir 123; l’única porta de sortida estava tancada amb clau.
És imprescindible tenir memòria per a saber d’on venim i poder traçar el camí de cap on anem.
Han transcorregut 112 anys d’aquella brutal tragèdia. Més d’un segle per a trobar-nos avui en un món encara desigual per al 51% de la població, les dones.
I a Sant Feliu? Avui és un bon dia per fer balanç de totes les conquestes feministes que s’han aconseguit a la nostra ciutat. La lluita feminista des de dins de la Institució, neix quan elles, les nostres referents, comencen a tenir presència en els espais on es prenen les decisions de país i de ciutat. A l’Ajuntament de la ciutat de la Roses (1936-1939), les primeres regidores van ser la Maria Noguera Tardà, una operària de l’empresa Hispano Suïssa, i la Neus Pérez Susín, una sindicalista activa en les col·lectivitzacions de la guerra, a la fàbrica “Ca Pelasquenes”, fruit de les aliances entre CNT i el PSUC. En 1939 van haver de deixar el seu càrrec i el país, quan van entrar les tropes del dictador Franco.
Van passar quaranta anys fins que van tornar els ajuntaments democràtics i amb ells la presència de dones. A les primeres eleccions de l’any 1979 van sortir escollides 2 regidores que representaven el 9,5% dels càrrecs electes. Avui, després de 40 anys, en els últims comicis de 2019 les dones vam aconseguir el 52,3% de representativitat en el consistori, i una dona va ser escollida alcaldessa de la ciutat. Això ha estat possible indubtablement gràcies al moviment feminista. Atès que allò que és personal és polític, és imprescindible ser presents a les institucions perquè és on s’estableixen les regles de joc de les nostres vides.
És a partir de principis dels anys noranta que a Sant Feliu es comencen a desenvolupar les primeres polítiques amb perspectiva de gènere : L’any 1994 es va crear el SIOD (Servei d’Informació i Orientació a les Dones), que inclou una assessoria jurídica i un servei de suport psicològic, actualment SIAD; l’any 1997 es crea el Reglament del Consell Municipal de Dones, actualment en actiu; l’any 1998 s’aprova per unanimitat el I Pla d’acció local per a les dones de Sant Feliu; aquest any hem aprovat el IV Pla de Dones, document guia de totes les polítiques municipals en matèria d’igualtat d’oportunitats envers als drets de les dones. L’any 1999 es va crear la Xarxa de coordinació i atenció a les dones víctimes de violència masclista que actualment continua funcionant.
Avui, 8M de 2023, és un dia on reivindiquem una ciutat més feminista; el soterrament de les vies del tren és una oportunitat per a dur a terme el projecte guanyador “Rambla Major” i que sigui amb perspectiva de gènere. Un urbanisme amb la mirada posada en una ciutat que cal cosir amb fil de color lila. És meravellós que des de tot el que hem après puguem construir la ciutat que volem. Fa pocs dies vaig tenir l’oportunitat de conèixer la Zaida Muxí, una referent a Catalunya en qüestions d’urbanisme: ella diu que no pot haver-hi ciutats democràtiques sense que siguin accessibles per a totes les persones, reflexió que comparteixo completament. D’aquesta idea n’hem de fer un exercici de democràcia tenint en compte les experiències de les dones i dels grups de persones amb menys oportunitats. La visió de gènere en la nova ordenació de l’espai urbà de Sant Feliu és tot un repte i, sobretot, és una qüestió de justícia social cap a la meitat de la població: aquí, concretament, som el 51,35%.. Volem una ciutat més habitable per a totes les persones, més atractiva, més segura i més amable.
Una nova Ciutat més integradora i cohesionada que afavoreixi el desenvolupament personal, els treballs de cures, la trobada i la relació entre les persones, creant espais amigables, acollidors i accessibles. Un Sant Feliu capaç d’unir els barris mitjançant xarxes de mobilitat sostenibles, per espais verds i per equipaments.
Tot això només serà possible, si es fa des de la participació ciutadana. Les polítiques municipals han de transformar i millorar la vida de la gent, des de la proximitat, des d’allò que és quotidià.
Aquest 8M, una mirada cap a una ciutat nova, amigable i per a totes.
Loren Rider Jiménez. Regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Fotografia: Betevé