El PDU metropolità avança cap a un Baix Llobregat més eficient, cohesionat i just el 2050

L’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de l’AMB projecta una comarca amb grans avingudes metropolitanes, nous eixos verds i més habitatge social.

Caminar cap a una metròpolis regenerada, renaturalitzada, policèntrica, cohesionada i equitativa.  Aquesta és la voluntat del Pla Director Urbanístic metropolità, l’instrument impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que s’encarregarà d’ordenar, planificar i estructurar el desenvolupament urbanístic del territori metropolità fins al 2050. El document, que ja ha superat la fase de l’aprovació inicial, dotarà el Baix Llobregat d’una nova estratègia urbanística pensada per adaptar la comarca a les necessitats de la ciutadania, però també als reptes que planteja el canvi climàtic.

“Volem avançar cap a un urbanisme sostenible, ecològic i cohesionador, que repensi i reordeni el territori metropolità per augmentar la qualitat de vida de la ciutadania”, sintetitza Jordi Sánchez, vicepresident de polítiques urbanístiques de l’AMB.  

Per aconseguir-ho, el pla dibuixa un Baix Llobregat més naturalitzat, competitiu i equilibrat: hi projecta una xarxa d’eixos verds que connectarà els entorns naturals de la comarca amb els nuclis urbans; grans avingudes metropolitanes que impulsaran la mobilitat activa i sostenible entre municipis; més promocions de protecció pública en règim de compra i de lloguer assequible que facilitaran l’accés de la ciutadania a l’habitatge, i noves àrees de centralitat que permetran reequilibrar el territori, tant pel que fa a activitats econòmiques com a indrets de residència. “El pla identifica els valors ambientals, territorials, urbanístics i patrimonials de la metròpolis i traça una estratègia perquè contribueixin a maximitzar el benestar de la ciutadania”, concreta Xavier Mariño, director de l’àrea de polítiques urbanístiques de l’AMB.

Un model de reciclatge urbà

El PDU metropolità suposa un punt d’inflexió en el model de planejament urbanístic que ha impregnat el Baix Llobregat durant les darreres dècades: deixarà de ser expansiu i passarà a abraçar el concepte de reciclatge urbà. “Per adaptar-nos a reptes com el canvi climàtic, cal virar d’un model depredador de territori cap a un de ben diferent, que deixi d’ocupar nous espais per créixer”, apunta Sánchez. Concretament, el pla aposta per impulsar un model de desenvolupament basat en el reaprofitament dels elements que conformen la metròpolis actual.

“L’objectiu és transformar, reciclar i regenerar els teixits urbanístics que ja existeixen per dotar-los de la màxima qualitat”, assegura Mireia Peris, cap del Servei de Redacció del Pla Director de l’AMB.  

En aquest sentit, el document esbossa quatre línies estratègiques, que aborden accions per preservar les funcions ecològiques dels espais naturals; vertebrar un sistema policèntric connectat a través d’una malla d’avingudes metropolitanes i espais verds; caminar cap a ciutats de proximitat i més justes, i adaptar grans infraestructures a les necessitats energètiques i de mobilitat del futur. “El repte és complex perquè, si bé l’àrea metropolitana tan sols suposa un 2% del territori català, concentra prop de la meitat de la població de Catalunya i és d’on surt la meitat del PIB català”, recorda el director de l’àrea de polítiques urbanístiques de l’AMB. Precisament, el PDU metropolità projecta un 2050 amb un territori encara més poblat: els habitants de la metròpolis hauran crescut prop d’un 7,7 %.  

Objectiu: reequilibrar el territori

Davant d’un escenari de metròpolis en creixement, el PDU metropolità traça una estratègia per absorbir l’increment de població sense haver d’expandir les ciutats. Per fer-ho, proposa la creació d’àrees de centralitat allunyades de ciutats com Barcelona que haurien de servir per acollir més llocs d’activitat i de residència, un fet que permetria equilibrar les oportunitats territorials. “Volem trencar la dinàmica històrica entre centre-perifèria per crear una metròpolis en xarxa”, corrobora el vicepresident d’Urbanisme. D’entrada, el pla identifica 15 noves centralitats, 7 de les quals estaran ubicades al Baix Llobregat. Es tracta de Cruïlla Sant Boi, Porta Diagonal, Quatre Camins, Prat Nord, Porta Delta, TV3 Diagonal i Castelldefels UPC-Estació. En el cas de les quatre primeres àrees, el PDU metropolità ja les delimita i hi estableix els objectius i les condicions d’ordenació, gestió i execució. Ara bé, en la resta, el pla especifica que les propostes s’hauran de desenvolupar més endavant en un pla director urbanístic concret.  

El document també identifica més de 115 àmbits, alguns dels quals es troben al Baix Llobregat. Es tracta de buits urbanístics que permetrien completar els teixits urbans i reforçar l’estructura metropolitana: s’hi podrien construir més de 135.000 habitatges i 20 milions de metres quadrats de sostre d’activitat renovat. Alhora, a la comarca, el pla identifica diversos àmbits de regeneració econòmica, espais amb dèficits urbanístics, de subministraments, d’obsolescència d’edificacions i d’abandonament d’activitats que caldria reactivar amb un procés de regeneració del teixit industrial. Al Baix Llobregat, és el cas de Mas Mateu i Les Salines, al Prat de Llobregat, o de Sud – Riera de Molins, a Molins de Rei.

Des del punt de vista residencial, el document també aposta per incrementar el parc d’habitatge de protecció pública: dibuixa més de 120.000 nous habitatges assequibles estables, 62.000 dels quals serien habitatge en règim de lloguer assequible. Amb aquesta injecció, l’AMB preveu que el 10 % dels habitatges principals de l’àrea metropolitana serien assequibles i estables.  

Una metròpolis verda i en xarxa

Vinculat amb l’aposta per crear una metròpolis més equilibrada territorialment, el PDU metropolità projecta una gran xarxa d’avingudes metropolitanes i d’eixos verds per relligar els municipis i fomentar una mobilitat activa i sostenible.

“El 2050, la mobilitat metropolitana haurà augmentat un 13 %, però hem d’aconseguir que els desplaçaments en cotxe es redueixin en un 50 %”, xifra Mariño.

De fet, el document vol caminar cap a una mobilitat activa, en la qual la meitat dels desplaçaments es produeixin a peu o en bicicleta, un 30 % en transport públic i tan sols un 20 % en vehicle privat. Per aconseguir-ho, el planejament urbanístic passa per dissenyar ciutats de proximitat. “Hem de tendir cap a la hibridació dels teixits urbanístics, perquè puguem viure, treballar, comprar i gaudir en proximitat”, rebla el director d’Urbanisme.

Per ordenar els desplaçaments, el pla articula una xarxa d’avingudes metropolitanes de més de 240 km. En detall, en projecta deu, sis de les quals transitaran pel Baix Llobregat. “L’exemple més clar és el de la Gran Via, que uniria Castelldefels amb Montgat amb més de 42 quilòmetres”, diu Mireia Peris. També hi destaca l’avinguda Diagonal, l’avinguda Carrilet, l’avinguda Reial, l’avinguda Litoral i la travessera metropolitana. Les avingudes servirien per absorbir els desplaçaments d’autobusos o tramvies, així com els trajectes en bicicleta o a peu. La xarxa es complementaria amb 870 km d’eixos verds, per integrar la natura a les ciutats amb un objectiu clar: guanyar qualitat de vida davant la calor extrema i la contaminació de l’aire.

Ampli consens

L’aprovació inicial del PDU metropolità ha estat fruit d’un intens treball que va arrencar el 2015, amb l’inici de la redacció del document. El 2019 se’n va aprovar l’Avanç i ara, un cop superada l’aprovació inicial, encararà l’aprovació provisional per part del Consell Metropolità de l’AMB i se sotmetrà a aprovació definitiva, que és competència de la Generalitat de Catalunya. “Arribar fins aquí ha estat possible gràcies a la feina plural i al treball colze a colze que hem realitzat amb tots els equips tècnics dels ajuntaments metropolitans”, celebra Jordi Sánchez, vicepresident d’Urbanisme de l’AMB.

El PDU metropolità, en xifres

• 9 nous pols d’atracció urbana al Baix Llobregat
• 870 km d’eixos verds
• 240 km d’avingudes metropolitanes
• 120.000 habitatges assequibles