Compareixença davant els mitjans de comunicació a Sant Boi de Llobregat del cap de llista de la CUP a la localitat, Jordi Barbero, i de la candidata per Barcelona, Basha Changue, aquest passat dimarts, 16 de maig. I el missatge va estar contundent: “Cal dissoldre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)”, un òrgan que qualifiquen com “opac i antidemocràtic”. La CUP vol la desaparició de l’AMB per “frenar la despossessió de drets de la ciutadania”. El debat que en aquests moments s’està produint sobre la possibilitat que el president o presidenta de l’AMB fos elegit per la ciutadania no mereix l’atenció dels cupaires que opten directament per proposar la dissolució de l’organisme.
L’AMB es va instaurar l’any 2010, mitjançant una llei impulsada pel govern catalanista i d’esquerres, format per PSC, ERC i ICV-EUIA, que va rebre el suport unànime de tots els grups del Parlament, del que encara no formava part la CUP. CIU va aprovar la llei de mala gana, a canvi que el mateix dia s’aprovés la Llei de Vegueries. Es restablia així un govern metropolità, una demanda de tots els municipis des que l’any 1987, Jordi Pujol, en contra de l’opinió del llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall ( tots dos a la fotografia), va imposar de forma unilateral la supressió de l’anomenada Corporació Metropolitana de Barcelona. CIU seguia l’estela de les polítiques aplicades al Regne Unit per Margaret Thatcher contra el govern metropolità de Londres per tal de reduir el pes dels municipis i facilitar les polítiques privatitzadores i conservadores del govern britànic. La situació creada el 1987, amb tres organismes desconnectats i amb competències i àmbits territorials diferents, va crear un desgavell institucional de tal magnitud que va obligar 23 anys després a crear l’AMB. Avui l’AMB agrupa 36 municipis, bona part d’ells del Baix Llobregat, i està presidida per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de Barcelona En Comú. El debat actual al Baix Llobregat passa per qüestions com la necessària incorporació de Vallirana o la possible extensió del govern metropolità a tota la regió o vegueria metropolitana per donar solució a l’exclusió que pateixen els municipis del Baix Llobregat Nord, fet que impossibilita el seu accés als recursos econòmics que genera l’AMB.
La CUP no té representació en els dos municipis pels que es presenten els protagonistes de la roda de premsa de dimarts: ni a Barcelona ni a Sant Boi de Llobregat. En aquesta ciutat, l’any 2019, la CUP va quedar fora de l’Ajuntament en obtenir tan sols el 3’8 % dels vots. La CUP no té tampoc presència directa ni a l’AMB ni al Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Aquest posicionament de la CUP ha coincidit amb el fet que, tal com ha informat elBaix.cat, el partit ha perdut candidatures en diversos municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, al Baix Llobregat, com Gavà, Esplugues o Molins de Rei. De fet, pel que fa a les grans ciutats de la comarca, només ha aconseguit presentar candidatures a Cornellà i a Sant Boi de Llobregat.
Font: CCMA
Fotografia: El País