L’actual alcalde i candidat del Prat En Comú Podem aspira a revalidar l’àmplia victòria electoral de 2019 i es mostra satisfet del model de ciutat per fer front a imprevistos com la pandèmia i amenaces com el projecte d’ampliació de l’aeroport
-Amb sondejos electorals que apunten a una possible majoria absoluta de la teva candidatura i venint d’un mandat tan difícil i exigent pels ajuntaments amb la pandèmia, la crisi d’inflació o l’actual emergència climàtica, quin balanç fas dels últims 4 anys?
-Molt positiu en un context de crisi tan greu per la pandèmia i resistint les pressions que encara rebem amb l’amenaça d’ampliació de l’aeroport. També afegiria el temporal Glòria que ens va trasbalsar a la comarca. En aquests 4 anys s’ha tornat a demostrar que el model de ciutat del Prat, amb un lideratge polític fort i amb la col·laboració de la ciutadania i les entitats, funciona i és sòlid. Amb un Pla d’Acció Municipal (PAM) aprovat en un temps rècord. Quan va esclatar la pandèmia de la covid el vam reconfigurar creant el pla de reconstrucció “Ara més que mai, El Prat” destinant recursos a l’emergència sanitària, social i econòmica, aprovant-lo amb el consens de totes les forces polítiques i aplicant-lo en la seva totalitat. Tenim un model de ciutat que ens permet afrontar-ho tot, incloent-hi l’amenaça de l’ampliació de l’aeroport amb l’afany d’alguns per depredar el parc agrari i els espais naturals. Aquesta ampliació va en contra del futur de la ciutat i del país. Estem davant una batalla ideològica. S’ha de triar entre els falsos ecologistes que volen ampliar l’aeroport i els que volem la protecció dels espais naturals i les inversions en Rodalies.
-Durant el mandat que ara s’acaba heu reivindicat l’orgull de ciutat amb l’eslògan “El Prat, el meu lloc al món”. Aquest lema parla d’una manera d’entendre la relació amb el territori. Sou conscients que per molts altres indrets de Catalunya sou un municipi referent?
-Ara ens adonem que som referents en moltes polítiques públiques i en especial les que tenen a veure amb la defensa del patrimoni natural. Estem davant aquesta guerra ideològica sobre el futur de país que va més enllà del Prat. Fa unes setmanes el portaveu del PP al Parlament, Alejandro Fernández, va dir amb to crític que “El Prat és un laboratori d’idees populistes i comunistes”. I jo li responc: El Prat és un laboratori d’idees progressistes i de polítiques basades en l’ecosocialisme i l’ecofeminisme, amb propostes de futur i exportables a qualsevol altra ciutat. El futur pel qual treballem al Prat és el futur que també imaginem per la resta del país. L’altre dia en un acte amb el company Claudio Carmona, de Cornellà En Comú Podem, deia que tant de bo hi poguéssim tenir 947 El Prat a tot Catalunya, una rèplica d’aquest model per cada municipi del país. El mateix que fem al Prat és el que està fent Ada Colau a Barcelona, Laura Campos a Montcada i Reixach, Lídia Muñoz a Sant Feliu o el que va fer Candela López Tagliafico quan va ser alcaldessa de Castelldefels. A tota l’àrea metropolitana de Barcelona, allà on governem som capaços de transformar la societat i de millorar la vida de la gent.
-Des del govern municipal heu fet una forta aposta per un model de transició energètica propi amb la Casa de l’Energia, les comunitats energètiques locals, amb el veïnat participant del projecte, amb la implantació del cotxe elèctric compartit. El Prat també en aquest àmbit lidera les polítiques municipals innovadores?
-Sí i això a la vegada també ens ho posa més difícil. Al Prat fa anys que tenim blindat el sistema públic de gestió de l’aigua i per aquest motiu Agbar i altres multinacionals ens veuen com una amenaça. El mateix ens passa amb l’oligopoli de les companyies elèctriques. Les empreses que fan negoci amb l’energia i que veuen que des del municipalisme s’aposta per la conquesta de la sobirania energètica es resisteixen. La generació i distribució d’energia, igual que el control de l’aigua és una gran font de riquesa i poder. Al Prat, en el procés de transició energètica estem innovant en la part tecnològica i també en l’àmbit jurídic en la construcció d’una comunitat local d’energia que no sabem fins on podrà arribar. Tenim clar cap a on volem anar, però ens estem trobant amb obstacles. Amb Endesa per exemple per legalitzar totes les nostres instal·lacions o perquè ens habilitin els punts de recàrrega dels cotxes elèctrics compartits. Qualsevol gestió és complicadíssima. Estem afrontant un camí per conquerir un model propi d’energia local, neta i més barata lluitant contra els oligopolis, som gent valenta i amb experiència per fer-ho, però no serà fàcil.
-Parlem del desenvolupament urbà del Prat. Quines són les expectatives de creixement pel futur de la ciutat? Entenc que l’habitatge públic de lloguer assequible és una prioritat, però en quines zones s’està fent i com es continuarà fent en els pròxims anys?
-Estem creixent cap al nord al sector Seda-Paperera transformant una zona industrial dels anys 20 del S. XX en un barri modèlic per al segle XXI, amb un 45% d’habitatge protegit, per sobre del que marca la llei, i on un de cada cinc pisos seran públics de lloguer assequible. A l’Eixample Sud en aquest mandat hem posat les bases per ampliar en 400 habitatges el parc de pisos públics de la ciutat. És una realitat que la ciutat no necessita créixer en nombre d’habitants però sí en nombre d’habitatges per reduir la densitat de població en les zones més poblades. I hem d’ampliar l’oferta de lloguer que ara mateix al Prat només representa el 20% dels pisos. Necessitem limitar els preus dels lloguers. És veritat que els ajuntaments sols no podem atendre aquesta demanda, però no podem esperar que això ens ho solucioni l’Àrea Metropolitana de Barcelona o la Generalitat, que no està fent res en matèria d’habitatge. Els ajuntaments hem de fer el que puguem, utilitzant totes les eines al nostre abast, les pròpies, i les que compartim amb altres administracions com l’AMB perquè el problema de la manca d’habitatge públic no és només del Prat, és una realitat metropolitana.
-En política social aquest mandat serà recordat per l’escut per fer front als efectes de la Covid, també per les mesures per pal·liar l’augment de preus de l’energia i dels productes d’alimentació. Com a alcalde del Prat estàs satisfet de les inversions en aquest capítol?
-Satisfet per haver incrementat el nombre d’ajuts socials? No. El que ens agradaria és no haver de tenir un pla d’ajuts socials. Però sí, molt satisfet de complir amb la funció social que ha de tenir un ajuntament. Hem incrementat en un 300% els àpats a domicili, en un 150% el volum total dels ajuts socials. Mantenim l’excel·lència en la nostra tasca en aquest àmbit segons el que diuen els treballadors socials de Catalunya. Estem entre les 5 primeres ciutats amb menys desigualtats d’Espanya. I a més també innovem en polítiques socials amb projectes com el de La Botiga, que més enllà de ser un punt solidari d’aliments, l’estem convertint en un lloc on empoderar els usuaris que poden fer de voluntaris. Fomentem la col·laboració i la participació ciutadana. A més, lluitem contra la vulnerabilitat que no només és econòmica. L’envelliment de la nostra població, les cures i la dependència ens posen davant la realitat d’una vulnerabilitat comunitària, i no necessàriament econòmica. El combat davant la solitud o les malalties mentals també les hem d’abordar des d’aquesta acció comunitària. Estem deixant de parlar de serveis socials per parlar de serveis comunitaris.
-Sobre el desenvolupament industrial i econòmic, quines són les prioritats de la teva candidatura de cara al pròxim mandat? Hi ha veus que continuen reivindicant que si volem creixement econòmic hem d’ampliar l’aeroport.
-Molts dels que parlen sobre fomentar el creixement econòmic en realitat només pensen a fer créixer els beneficis dels més rics. Això ho fa la gent de dretes i neoliberals com Collboni. Nosaltres defensem un model de creixement econòmic basat en la innovació i la proximitat, en el quilòmetre zero, que ens permeti atendre les necessitats dels nostres veïns i veïnes. Creiem en l’economia circular, en promoure el consum i les activitats econòmiques de proximitat, que ens generin beneficis econòmics però també comunitaris. L’altre dia un company de CCOO de l’aeroport em deia que tal com s’estava plantejant l’ampliació de l’aeroport el que es faria seria augmentar la concentració de vols en caps de setmana i en horari diürn. Això comportarà més precarietat laboral i no es crearien nous llocs de feina. Hi ha un model que defensa aquesta manera de créixer econòmicament només beneficiant al gran capital i a uns pocs. El nostre model de progrés va lligat directament a millorar la qualitat de vida de les persones i això passa per reduir el nombre de vols. L’ampliació de l’aeroport destruiria espais naturals i agrícoles, que són el patrimoni d’aquells que no tenim patrimoni.
-Portes vàries setmanes fent trobades temàtiques amb veïns i veïnes al carrer en actes que porten per títol “Parlem de…”. Quina impressió general tens de l’estat actual de la ciutadania del Prat?
-Jo fa 4 anys que parlo amb els meus veïns i veïnes. Amb els “Parlem de…” el que faig és concentrar algunes persones al mateix temps i que s’escoltin i parlin entre elles. Però torno a repetir. Jo parlo cada dia de l’any amb tothom al carrer. Un alcalde és el que fa des de ben matí quan surt de casa seva. Ja no dic quan a vegades et poden fins i tot anar a tocar el timbre a casa teva. És la teva obligació. I qui no ho entengui així que no es dediqui a això. La ciutadania del Prat està animada, il·lusionada, saben que hi ha un futur que val la pena. Vivim en una ciutat governada de forma honesta per la formació que represento des de fa 40 anys. I la ciutadania sap que amb aquesta honestedat i amb recursos es poden tirar endavant les polítiques igualitàries i de justícia social. Som una ciutat de gent treballadora, humil i solidària. Ens agrada el nostre lloc al món i creiem que podem deixar una ciutat millor als nostres fills i filles. El veïnat del Prat està acostumat a l’excel·lència i a l’equip de govern ens pressionen per treure un 10, no es conformen amb un 7. Aquesta pressió la tenim, però benvinguda sigui per continuar assolint l’excel·lència.
Goyo Benítez, periodista
Fotografia: El Prat En Comú Podem