La ingesta habitual de productes no saludables ja està molt estesa i la publicitat contribueix a un consum més freqüent, segons la Gasol Foundation
Organismes internacionals com l’OMS, UNICEF o la World Obesity Federation reclamen que es protegeixin els drets de la infància i, en aquest estudi, la Gasol Foundation exposa la situació a Espanya.
6 de cada 10 nens, nenes i adolescents rep impactes publicitaris de menjar ràpid més de 6 dies o cada dia de la setmana.
La població infantil i adolescent exposada a la publicitat d’aliments i begudes no saludables és també la que consumeix més sucre i sodi procedent del menjar ràpid, els aperitius salats, la brioixeria o les begudes ensucrades/edulcorades.
La gran majoria de nens i nenes de 8 a 16 anys està exposada a publicitat d’aliments i begudes no saludables i aquesta exposició es relaciona amb un consum més freqüent. Així ho apunta l’informe elaborat per la Gasol Foundation –fundació dels germans Pau i Marc Gasol per prevenir l’obesitat infantil– gràcies a la col·laboració del Ministeri de Consum i les dades del Baròmetre d’Opinió d’Infància i Adolescència d’UNICEF Espanya 2020-2021 i d’un subestudi que entra en profunditat a l’àmbit de l’alimentació de la població infantojuvenil en el marc de l’estudi PASOS 2022-2023.
L’informe ‘Publicitat, alimentació i drets de la infància a Espanya’ s’ha presentat aquest matí en un acte de premsa en què hi han participat el ministre de Consum, Alberto Garzón; el director del Departament de Nutrició i Seguretat Alimentària de l’Organització Mundial de la Salut, Dr. Francesco Branca; la directora executiva d’AESAN, Isabel Peña-Rey; la directora executiva de la Gasol Foundation Europa, Cristina Ribes, i l’investigador principal de l’estudi i director global de Recerca i Programes de la Gasol Foundation, Dr. Santi F. Gómez.
“Les dades i l’evidència científica ens mostren que estem davant d’un sever problema de salut pública. Els factors són múltiples i complexos, però la realitat és que el bombardeig de publicitat de ‘menjar porqueria’ i ultraprocessats que reben els nostres menors a Espanya està fora de control”, ha lamentat el ministre de Consum. Davant d’això, Garzón ha reiterat “la necessitat de protegir la població més vulnerable” i “millorar la salut de la societat en la pròxima generació” amb mesures que contribueixin a regular i reduir l’impacte del màrqueting convencional i digital de productes d’alimentació no saludables.
“Protegir els drets de la infància també inclou afavorir una alimentació saludable i, per aconseguir-la, una de les mesures clau és la regulació de la publicitat adreçada a nenes i nens. Així ho alerten els màxims organismes internacionals com l’Organització Mundial de la Salut, UNICEF o la World Obesity Federation”, ha afegit Cristina Ribes, directora executiva de la Gasol Foundation Europa.
Com més publicitat, més menjars i begudes no saludables
Els resultats de l’informe de la Gasol Foundation adverteixen d’una realitat preocupant: 8 de cada 10 nens, nenes i adolescents declaren que la publicitat a què estan exposats és de productes d’alimentació i begudes no saludables. Aquest tipus de publicitat arriba a tota la infància i l’adolescència i no hi ha grans diferències en l’àmbit de gènere o d’edat.
Les dades d’UNICEF i de la Gasol Foundation també apunten que els nens i nenes que declaren haver estat exposats/des a una major diversitat de productes no saludables són aquells/es que dediquen més temps a les pantalles (televisió, ordinador, videoconsola, tauleta o mòbil), tant entre setmana com al cap de setmana. Els productes que aconsegueixen assolir, a través de la publicitat, un major percentatge de la població són, per ordre de freqüència: refrescos, menjar ràpid, pastisseria/pastisseria industrial, begudes energètiques, aperitius salats i llaminadures/xocolatines.
L’informe revela que la publicitat està influint en:
1) El consum habitual de productes d’alimentació i begudes no saludables, com en el cas de les begudes energètiques, ja que estan introduïdes al nostre mercat des de fa relativament poc. Concretament, la població que consumeix aquestes begudes és un 19% més gran per als nens i nenes que han estat exposats/des a la seva publicitat respecte dels que no ho han estat.
2) La freqüència de consum de productes no saludables com, per exemple, el menjar ràpid i els aperitius salats. Més d’un 80% de participants en l’estudi declaren consumir-los de manera habitual, amb una relativa independència de la publicitat. En aquest cas, la publicitat ja no es relaciona de manera significativa amb el consum habitual, ja que es tracta de productes incorporats als hàbits d’alimentació, sinó que es relaciona amb una major freqüència de consum setmanal. De fet, la població exposada a la publicitat de menjar ràpid i aperitius salats que afirma consumir aquests productes dos o més dies a la setmana és un 13,3% i un 17,3% més gran respecte als nens i nenes no exposats a la publicitat de productes d’alimentació i begudes no saludables.
D’altra banda, hi ha determinats productes, com la brioixeria/pastisseria industrial i les llaminadures/xocolatines, el consum de les quals està tan estès i és tan freqüent (un 85% dels casos declaren consumir-los més de cinc dies a la setmana) que, per a aquest cas, la publicitat no discrimina la freqüència de consum.
Energia i nutrients ingerits: la publicitat adreçada a la infància marca la diferència
Segons aquest informe, basat en els perfils nutricionals de l’OMS, la mitjana diària de quilocalories (kcal) ingerides que provenen, específicament, dels aliments no saludables és més gran entre la població que declara haver estat exposada a aquest tipus de publicitat, sobretot, en el cas del menjar ràpid (una mitjana de 60,4 kcal més al dia) i la brioixeria/pastisseria industrial i llaminadures/xocolatines (47,9 kcal més al dia). És un resultat similar al del consum de sucre amb la brioixeria/pastisseria industrial i llaminadures/xocolatines (3,2 g més al dia) i de mil·ligrams de sodi amb el menjar ràpid (111,6 mg més al dia).
A menor nivell socioeconòmic, més exposició a la publicitat
El percentatge de població que ha participat en l’estudi a través d’un centre educatiu situat en una zona de menor renda mitjana per persona i que declara estar exposada a la publicitat de tres o més productes d’alimentació i begudes no saludables és un 5,3 % més gran respecte a la població que es desenvolupa en un entorn més afavorit.
Quan s’analitzen les dades segons el percentatge de pobresa infantil de les comunitats que han participat en l’estudi, les dades apunten a la mateixa direcció.
Protecció dels drets de la infància
Per fer front a aquest fenomen, diferents organismes internacionals com l’OMS, UNICEF i la World Obesity Federation inclouen, entre les seves recomanacions per protegir els drets dels nens i les nenes, la necessitat de regular la publicitat i el màrqueting adreçat a la infància. A més, aquesta regulació hauria de seguir les seves recomanacions, entre les quals cal prestar una atenció especial a les directrius recentment publicades per l’OMS titulades ’Policies to protect children from the harmful impact of food marketing’’. Aquesta guia estableix les polítiques que haurien d’adoptar els estats membres de les Nacions Unides per a la protecció de la infància davant de la publicitat. “La publicitat, agressiva i generalitzada, d’aliments i begudes amb alt contingut de greixos, sucres i sal adreçada als nens i nenes, és responsable d’eleccions dietètiques no saludables”, ha afirmat el Dr. Francesco Branca, director del Departament de Nutrició i Seguretat Alimentària de l’OMS. “Les peticions cap a una publicitat responsable no han tingut un impacte significatiu. Els governs haurien d’establir regulacions estrictes i completes”.
En el cas d’Espanya, fer efectiva la regulació de la publicitat i el màrqueting de productes d’alimentació i begudes dirigits al públic infantil i adolescent, tal com s’estableix al Pla Estratègic Nacional per a la Reducció de l’Obesitat Infantil, és una de les mesures necessàries per garantir els drets dels nens, nenes i adolescents.
Sobre la Gasol Foundation
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’obesitat infantil és un fenomen que afecta 124 milions de nens i nenes d’entre 5 i 19 anys a tot el món. A Espanya, un de cada tres menors d’entre 8 i 16 anys pateix sobrepès o obesitat, segons l’estudi PASOS de la Gasol Foundation.
Davant aquesta realitat, la fundació va néixer el 2013 de la mà dels germans Pau i Marc Gasol—jugadors de l’NBA i All Stars— amb l’objectiu de prevenir l’obesitat infantil tant a Europa com als EUA. Amb aquest propòsit, l’entitat, membre de la World Obesity Federation, centra la seva activitat en la posada en marxa de programes i iniciatives de promoció dels hàbits saludables —l’activitat física i l’esport, l’alimentació saludable, el son i el benestar emocional— i ha esdevingut una entitat referent en la promoció d’hàbits de vida saludable i en l’aposta per la investigació científica al camp de l’obesitat infantil. Durant el curs 2021-2022, més de 67.000 nens i nenes i les seves famílies van participar en els programes de promoció d’hàbits saludables de la Gasol Foundation a Espanya i Portugal.