A les properes eleccions generals del 23 de juliol ens hi juguem molt. Aquesta expressió, que pot semblar recurrent, en aquest moments d’irrupció de l’extrema dreta, té més sentit que mai.
Aquesta darrera legislatura ha estat liderada pel primer govern progressista de coalició de la recuperada democràcia, un govern de PSOE amb Unidas Podemos, que més enllà de les dificultats del context en el que ha treballat, ha aconseguit fites tan importants com tenir les dades més baixes d’atur des del 2008, just en els moments d’abans de l’esclat de la crisi immobiliària.
Els avenços més significatius, sens dubte, han estat gràcies a la presència de Unidas Podemos en el govern de l’Estat. Gràcies a la capacitat de negociació que ha mostrat Yolanda Díaz al capdavant del Ministeri de Treball, a dia d’avui la classe treballadora gaudim de més drets: reforma laboral, pujada de salari mínim, contractes indefinits o pujada de les pensions, en són alguns exemples.
També en matèria de drets i llibertats l’Estat espanyol es posiciona com un dels millors en el rànquing europeu en qüestions d’igualtat real i efectiva. A banda de la polèmica de la llei del sí és sí, avui les dones tenim un ventall més ampli de denúncia davant les agressions masclistes, homes i dones gaudim de permisos igualitaris, i tenim unes millores en la llei de conciliació laboral i familiar que ens equiparen en drets, i les persones del col·lectiu LGTBI veuen reconeguts els seus drets, sense distincions.
Però tots aquests avenços, totes aquestes batalles guanyades al capital, estan en risc. El pols legislatiu que ha guanyat el govern progressista està sent contínuament atacat per la dreta i l’extrema dreta, que trepitja amb força amb l’únic objectiu de tornar a la caverna, i de retornar a un model obsolet de societat on hi ha gent millor que una altra. És, i pot arribar a ser, un gran error històric que la dreta doni veu a la ultradreta, que la dreta doni veu al feixisme, doni veu a qui nega la violència masclista, a qui pensa que hi ha persones millors que unes altres, segons quin sigui el seu origen, la seva orientació sexual, la seva classe social. I aquest és un risc real, tal i com estem veien en els aliances PP i Vox als governs autonòmics on la deriva negacionista climàtica i de gènere, i també la censura en la cultura, semblen no tenir aturador.
Per això és tan important el teu vot, per això és tan important que el 23 de juliol vagis a votar a favor d’una transició ecològica justa que treballi per un país més verd; a favor d’un país més feminista, que lluiti contra les violències masclistes i on la igualtat real sigui efectiva; a favor de les pensions dignes per la gent gran, i del treball estable pels joves.
En definitiva: Vota a favor teu.
Vota SUMAR en Comú Podem el proper 23 de juliol
Lídia Muñoz, candidata número 11 de Sumar- En Comú Podem per Barcelona
Fotografia: Sumar- En Comú Podem Sant Feliu de Llobregat