La distribució urbana de mercaderies, anomenada també transport de l’última milla, és una qüestió important, massa sovint oblidada en les actuacions municipals de mobilitat sostenible.
Actualment, i a causa del creixement exponencial del comerç online, s’ha incrementat moltíssim la distribució porta a porta i en els millors dels casos a botigues que fan de punts de distribució i recollida. Això està comportant un augment considerable de la circulació de vehicles tipus furgonetes i camionetes pels carrers de les nostres viles i ciutats.
També suposa major ocupació dels carrers per part d’aquests vehicles, que se sumen als problemes ja existents de la càrrega i descarrega i les dificultats de manca d’espai per fer-les.
Aquesta nova realitat suposa un perjudici també pels vianants que massa sovint veuen envaïdes les voreres, les zones de plataforma única, carrers per a vianants, les parades de bus, etc.
Els ajuntaments en general intenten solucionar el problema mitjançant la creació de zones de càrrega i descàrrega, atès que són majoritàriament insuficients, perquè als espais reservats per aquesta activitat, també s’estacionen vehicles, furgonetes i camions, que ocupen aquests espais per aparcar els vehicles amb llargues estades, mentre fan treballs i obres a prop, sense fer cap maniobra de càrrega i descàrrega.
La realitat de l’impacte de la DUM en la mobilitat quotidiana és molt més important del que pot semblar. En una recent entrevista publicada per la DGT, el director de Mobilitat Sostenible de l’AECOC, indicava que la DUM suposa el 40% de la mobilitat urbana a les nostres ciutats.
Tanmateix, l’Estudi de caracterització del parc circulant de vehicles a l’AMB 2017, ens indica que el 86,3% dels vehicles de distribució de mercaderies són dièsel, el 13,5% gasolina i 0,2% altres, i el 25% d’aquests vehicles no tenen etiqueta ambiental. Aquesta realitat suposa problemes en la circulació, de soroll, d’aparcament irregular i un increment molt rellevant de la contaminació als carrers a causa d’una flota molt poc ambientalitzada.
Avui a la nostra comarca no existeix una estratègia comuna per actuar respecte a la DUM, perquè en general cada ajuntament té la seva regulació, les seves ordenances, el seu sistema de zones de càrrega i descàrrega i un major o menor grau de control.
Una altra de les característiques comunes als municipis, és la manca de polítiques locals per forçar l’ambientalització d’aquestes flotes, que evidentment tenen un àmbit majoritàriament supramunicipal.
És evident que és necessària una estratègia que no pot ser tan sols municipal, si bé des de cada ajuntament es pot ajudar, fent una bona regulació en els seus municipis de la DUM, aplicant restriccions ambientals en determinades zones del municipi, forçant els punts de distribució de les compres online a botigues locals, regulant òptimament l’ús de les zones de càrrega i descàrrega i facilitant subvencions pel canvi de flotes a vehicles elèctrics per als distribuïdors i comerços locals, i especialment per la distribució mitjançant sistemes elèctrics (tricicles i altres enginys elèctrics).
Per part de l’AMB s’ha analitzat el problema i ja s’han impulsat algunes mesures i s’han fet una sèrie de propostes d’actuació , recollides al PLA METROPOLITÀ DE MOBILITAT URBANA (PMMU 2019-2024 ) preveient la cerca de solucions en els municipis metropolitans.
A la nostra Comarca aquestes actuacions de l’AMB ens afecten, però cal recordar que sols 22 municipis del Baix Llobregat formen part de l’AMB i que la resta dels 8 municipis, majoritàriament del Baix Llobregat nord, també han de prendre mesures en aquesta matèria.
Fins al dia d’avui l’AMB ha fet dues actuacions pel que fa a les DUM:
La primera, relacionada amb l’ambientalització dels vehicles circulants que va ser aprovada per un acord del 28 de juliol de 2020, pel qual es convocaven subvencions a la renovació de les flotes metropolitanes de transport i distribució de mercaderies. Val a dir que aquesta línia d’impuls de renovació de flotes dotada inicialment en 1.250.000,00 € pels exercicis del 2020 i 2021, ha estat un fracàs perquè s‘hi han acollit molt pocs transportistes.
És evident que cal analitzar las causes del fracàs; manca d’informació, traves administratives? I emprendre de nou la línia de suport a la compra de vehicles elèctrics pels transportistes a l’AMB.
La segona línia, que està encara poc desenvolupada especialment al Baix Llobregat Metropolità, es marca com objectiu ordenar l’activitat de les zones reservades per a l’estacionament de vehicles comercials, és a dir les zones de càrrega i descàrrega.
Es tracta d’implementar una estratègia coordinada de gestió i control de la DUM metropolitana, promovent serveis, horaris i condicions d’estacionament homogènies a tots els municipis.
Per poder fer-ho possible s’ha creat l’aplicació SPRO, una app per a professionals que permet gestionar amb agilitat i rapidesa les operacions d’estacionament a les àrees DUM de la metròpolis de Barcelona. https://www.amb.cat/web/mobilitat/mobilitat-sostenible/zones-d-estacionament/zona-dum
És una molt bona mesura, però de moment tan sols està implantada en 7 municipis metropolitans, dels quals 5 són del Baix Llobregat: Esplugues, Castelldefels, Sant Boi, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern; al Prat de Llobregat està prevista la seva propera implantació.
L’objectiu fonamental d’aquesta regulació és evitar l’ocupació de les càrregues i descàrregues per vehicles que no facin aquesta activitat i afavorir la rotació i l’ús racional i òptim d’aquests espais a la via pública, limitant el seu ús a 30 minuts, i afavorint als vehicles elèctrics permetent-los 30 minuts més d’estacionament.
Resten pendents de desenvolupar per part de l’AMB i els municipis altres importants actuacions com són: la logística nocturna i silenciosa (especialment per l’aportació de mercaderies a supermercats), l’harmonització de les ordenances municipals, i la possible tarifació ambiental de l’activitat de distribució de mercaderies per a les grans operadores de logística.
És evident que cal accelerar a tots els municipis metropolitans del Baix Llobregat la regulació de les zones DUM, de manera unificada i clara per no confondre als transportistes, però ja que és una molt bona actuació, cal també aplicar-la en els 8 municipis no metropolitans, establint un conveni de col·laboració amb l’AMB, en el que el Consell Comarcal hauria de jugar un paper d’impuls rellevant.
Al marge d’aquestes mesures, que necessàriament han de tenir un abast territorial ampli, cada ajuntament pot treballar la seva problemàtica estudiant com funciona la DUM en el seu municipi, cercant alternatives locals a la distribució domiciliària, estudiant les zones necessàries de regulació de la càrrega i descàrrega, regulant horàriament i ambientalment l’accés a zones de plataforma única o als centres de les viles i incorporant aquesta problemàtica als seus Plans de Mobilitat Sostenible Urbana.
La Distribució Urbana de Mercaderies (DUM) és del tot necessària i imprescindible, però cal racionalitzar aquesta activitat per evitar els problemes que té associats: ambientals, de trànsit, d’ocupació irregular de la via pública, de sorolls, etc.
La majoria dels municipis del Baix Llobregat tenen aquesta assignatura encara pendent: cal treballar coordinadament i posar-se d’acord per assolir una distribució urbana de mercaderies el més sostenible possible.
Les entitats que defensem la mobilitat sostenible, instem els municipis, el Consell Comarcal i l’AMB, a treballar coordinament per aconseguir-ho.
Lluís Carrasco. Delegat del Baix Llobregat. Associació per a la Promoció del Transport Públic
Fotografia: AMB