Catalunya es troba davant d’un moment decisiu per afrontar el futur de les properes dècades i els sindicats de classe i nacionals CCOO i UGT som actius i estem amatents per poder garantir que donem resposta als retrocessos socials, econòmics i polítics que han provocat les successives crisis: l’econòmica de l’any 2007, la derivada de la pandèmia de la COVID i la de la guerra d’Ucraïna.
En aquest moment, la greu situació motivada per una pujada molt important dels tipus d’interès i de la inflació ha provocat una escalada de preus en productes bàsics i energètics, amb un augment del preu de les hipoteques i l’encariment de l’habitatge que ha posat en situació límit les persones treballadores i ha provocat una situació de risc extrem per a la supervivència de les famílies al nostre país. La lluita contra la pobresa esdevé, doncs, l’element central dels objectius de les polítiques públiques al nostre país.
D’altra banda, l’augment de l’extrema dreta a Europa i arreu del món té una expressió preocupant a Espanya i a Catalunya, amb l’entrada a les institucions de partits com VOX o Aliança Catalana. L’ofensiva reaccionària d’aquests partits contra les nostres llibertats i els drets conquerits en dècades de lluites, que ataca sobretot les dones, les persones migrants, els col·lectius LGTBI, la llengua i la cultura, ens alerta que l’amenaça del feixisme és vigent. Hi hem de donar una resposta contundent, com hem fet històricament. Estem obligats a enfrontar-nos al feixisme, així com a aquells que, des de la política i els mitjans de comunicació, el blanquegen.
La llengua catalana ha estat un element clau i estratègic de cohesió i integració social, una eina que ens iguala, que ofereix les mateixes oportunitats per a tothom i que ens enriqueix com a país. Per tant, la seva defensa no és només una qüestió cultural, sinó que és una qüestió social i política que ens implica a totes i a tots, i que obliga als demòcrates a defensarla, protegir-la i desenvolupar-la amb tota la nostra força i contundència. La defensa del català és una qüestió de drets humans, llibertats i democràcia.
El treball digne és un element essencial de compromís i avenç que, pel sindicalisme de classe i nacional, forma part de la nostra història i essència. Les mesures acordades pels sindicats en el marc del diàleg social han significat avenços molt importants, ja que han provocat canvis estructurals en matèria d’estabilitat en el treball i de lluita contra la precarietat. Tanmateix, encara són insuficients. La protecció de la salut i de la vida a la feina segueix sent un mal endèmic de les relacions laborals. La sinistralitat i les morts a la feina són un flagell que el moviment sindical volem erradicar de manera definitiva. Cal un compromís de les empreses i les institucions més ferm per assolir aquest objectiu. En el cicle inflacionari les empreses han cercat augmentar els seus beneficis, a la vegada que s’han resistit a incrementar els salaris, cosa que requereix un canvi de rumb que apunta l’acord salarial de l’AENC. S’ha de reforçar aquest canvi de manera urgent, enfortint el diàleg i la concertació social, obligant les organitzacions empresarials a comprometre’s en la millora de la qualitat de vida de les persones treballadores i en la millora de les condicions de treball a les empreses, i garantint el progrés i la transformació productiva sostenible i amb treball digne. Aquí els poders públics i polítics tenen un paper estratègic i essencial, i l’han de desenvolupar.
La lluita contra el canvi climàtic esdevé imprescindible en els plantejaments de l’Agenda 2030 i els seus ODS. No hem de retrocedir en els avenços i les estratègies implementats. La crisi energètica, provocada, ha fet que es posessin en dubte els objectius i les polítiques plantejades per lluitar contra el canvi climàtic des de les polítiques d’implementació d’un canvi de model energètic. Catalunya porta retard i des del moviment sindical estem exigint una aposta ferma per l’energia renovable de manera urgent.
En els darrers mesos estem veient processos de sequera extrema, d’escalfament global del planeta i de pèrdua de collites que provocaran la fam de centenars de milions de persones arreu del món. No podem defallir en els plantejaments, els objectius i les polítiques per reforçar la lluita contra l’emergència climàtica.
D’altra banda, la igualtat entre dones i homes esdevé, en aquest moment, un element clau i estratègic de construcció d’una societat justa i digna. Els esdeveniments de les darreres setmanes ens han demostrat que el patriarcat i el masclisme són una patologia que forma part, de manera transversal, estructural i social de les nostres institucions, tant públiques com privades, i, especialment i de manera generalitzada, del món del treball, que pateix les resistències dels poders econòmics i de molts àmbits. Per progressar en termes d’igualtat, la feina tot just ha començat. Els avenços en matèria normativa, com la llei del sí és sí, en la seva aplicació, han patit resistències i sabotatges no només de diferents àmbits de poder socials i mediàtics, sinó també d’estructures de poder que afecten els poders públics, com la judicatura. Són resistències lligades al poder i a la por de perdre’l, motiu pel qual no hem de defallir, posant al centre de la solució la formació en democràcia i llibertats.
Els conflictes armats i polítics no han desaparegut, sinó més aviat al contrari: s’han cronificat. UGT i CCOO continuem reivindicant la cultura de la pau com a element estratègic en les relacions internacionals i nacionals. És una qüestió d’objectius globals de la humanitat i de voluntat política: la guerra és la gran amenaça per a la vida i la convivència, i mai una eina per resoldre conflictes.
Per a CCOO i UGT, els drets socials, econòmics i culturals han estat sempre inseparables dels drets nacionals. Hem defensat i defensem la llengua i la cultura catalanes i el dret a decidir els nostres marcs de convivència política, econòmica i social. En aquest sentit, volem augmentar les eines de govern assolint les competències necessàries: capacitat de gestió i capacitat política.
Davant de l’escenari polític després de les eleccions generals, la ciutadania ha reflectit la seva voluntat d’expressar el caràcter plurinacional. A l’Estat, amb governs progressistes, s’avança en democràcia; amb governs de dretes, es perden drets i llibertats, i encara seria pitjor amb el concurs del feixisme. La investidura d’un govern d’esquerres estem segurs que donarà resposta a les veritables necessitats de les persones treballadores, com defensem UGT i CCOO.
El diàleg, la negociació i els acords han estat la proposta que ambdós sindicats hem plantejat en els darrers anys. Aquesta és la via per trobar solucions polítiques als conflictes i donar resposta a les aspiracions d’una majoria social per exercir el dret a decidir. Ara és necessària més valentia i generositat de totes les parts per arribar als acords que solucionin el conflicte polític del nostre país.
CCOO i UGT de Catalunya seguim treballant perquè la classe treballadora sigui el principal subjecte polític del país i que el treball digne sigui la base d’una societat justa, igual, solidària i amb plenes llibertats.
VISCA CATALUNYA I VISCA LA CLASSE TREBALLADORA CATALANA!!
CCOO i UGT
Fotografia: Imatge d’arxiu de l’ofrena a la tomba de Rafael Casanova a l’Església de Sant Baldiri: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat