La noticia publicada per elBaix.cat aquest passat dissabte, 30 de setembre, sobre la decisió del nou equip de govern de Sant Feliu de Llobregat, integrat per PSC, Junts i Veïns, de renuciar a una subvenció de la Unió Europea per a rehabilitar la Masia de la Salut ha tingut una amplíssima repercussió. Publiquem avui l’anàlisi en profundidat sobre el tema mitjançant aquest article de l’advocat santfeliuenc Rafael Bellido, especialista en Dret Urbanístic.
La Salut, porta del Parc de Collserola
La finca municipal de la Salut comprèn espais de boscos i conreus, una ermita i una masia originària del Segle XV. Es troba situada a les portes del Parc Natural de la Serra de Collserola al terme de Sant Feliu de Llobregat. Tant les dimensions de la propietat, 24 hectàrees, com el valor històric del conjunt construït (1627 m2 de sostre) i el seu emplaçament tan estratègic, han motivat que des de fa un temps hagi estat objecte de diverses intervencions parcials de restauració fruit de convenis de col·laboració entre el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i l’Ajuntament de Sant Feliu. La més important fou la realitzada l’any 2016 amb la substitució de la teulada. L’any 2021, l’Ajuntament va cedir l’ús i gestió de la finca pel termini de 50 anys a favor del Consorci.
Aquesta cessió en cap cas es va entendre com una desvinculació de l’Ajuntament en relació al destí de la finca. Ans al contrari, fou una forma de refermar els vincles estrets entre les dues institucions públiques.
El potencial del mas el fa mereixedor de que esdevingui un pols d’atracció d’abast comarcal. Les plantes primera i segona de la masia, on ara hi ha un seguit d’estances buides, tenen prou amplitud, sense interferir l’espai del restaurant, per implantar un centre d’educació ambiental, concebut per a tota la ciutadania, però en especial per a les escoles de primària i instituts. A escala de la Serra, seria complementari al centre d’educació ambiental de Can Coll a Cerdanyola del Vallès i a l’espai expositiu de Valldvidrera, on és la seu del Consorci, distribuint-se aquests espais de divulgació a cadascuna de les comarques que conformen el Parc Natural.
La Masia de la Salut pot esdevenir un recurs pedagògic de primer ordre, al servei també dels municipis que no formen part de Collserola, com les localitats de l’Ordal, del Garraf i del nord del Baix Llobregat, que no gaudeixen d’un equipament d’aquestes característiques.
Aquest centre pot comptar des de bon inici amb tots els recursos tecnològics que gaudeixen i fan atractius els espais expositius contemporanis. El recinte divulgatiu convé posar-lo en marxa simultàniament amb la recuperació de la mina d’aigua i la gestió agrària, ramadera i forestal de la finca, que pot disposar d’un obrador per a l’elaboració dels productes del camp. Si l’actiu agroforestal es posa en funcionament comportarà un augment de la biodiversitat de l’entorn, associada al mosaic d’arbredes i conreus.
Aquesta proposta va ser exposada i debatuda en òrgans de participació de Sant Feliu, com el Consell Municipal de Medi Ambient, recollint-se el centre d’interpretació i educació ambiental de la Salut en el Pla d’Acció de l’Agenda Urbana 2030, aprovat en el ple de juliol de 2022, com a projecte estratègic dins de l’Eix 1 “Territori, Paisatge i Biodiversitat”.
La subvenció de la Unió Europea
Per les raons exposades, l’Ajuntament va presentar-se a la convocatòria de subvenció de la Unió Europea Nextgeneration PIREP II, que fomenta la restauració d’equipaments basada en l’estalvi i eficiència energètica i generació amb recursos renovables. La proposta va ser elaborada pel Consorci de Collserola, en coordinació amb els serveis tècnics municipals.
Tot i que a aquesta convocatòria van concòrrer moltes localitats de l’Estat, la Masia de la Salut va ser valorada de forma meritòria, entre les sol·licituds amb millor puntuació de les que van ser seleccionades provisionalment.
Com apareix en la notícia publicada al web municipal de 28 d’abril de 2023, la memòria presentada quantifica l’actuació en 1.519.610.67€, IVA inclòs. L’import de la subvenció és de 868.003,34 €, que representa un 57,12 % del cost total del projecte. L’Ajuntament ha d’assumir els 651.607,33€ restants. Els requisits de la convocatòria ordenen que l’obra finalitzi com a molt tard el 31 de març de 2026. Per tant, la despesa es repartiria a càrrec dels pressupostos de 2023, 2024, 2025 i 2026. Però a més, cal tenir en compte que la part finançada pel municipi pot acollir-se a aportacions d’altres administracions, com l’Àrea Metropolitana, la Diputació o la Generalitat, i més tenint en compte la funció supramunicipal del projecte.
Pel que a la gestió del centre d’educació ambiental, incloent la posada en marxa de l’obrador i explotació dels camps, la fórmula que s’havia previst amb el Consorci és adjudicar-la mitjançant un concurs públic a una entitat, preferiblement de base social, com pot ser una empresa d’inserció laboral o una cooperativa. El concessionari hauria d’assumir altres inversions no contemplades en el projecte europeu i preveure la seva amortització amb els ingressos per l’explotació de la finca. Aquesta procediment s’ha portat a terme prèviament a la pràctica exitosament, amb la masia municipal de Can Ferriol, també a Sant Feliu de Llobregat, on la cooperativa La Rural assumeix la restauració de l’edifici a canvi de la posada en marxa de l’activitat agrària.
Què implica la renúncia a la subvenció?
La renúncia per part de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat a aquesta subvenció, a banda de trencar la línia de treball exposada, té efectes colaterals preocupants.
Optar a uns recursos de la Unió Europea per aquesta finalitat en convocatòries futures no serà fàcil. Hem de recordar que el Fons Nextgeneration és excepcional, com a foment de la recuperació económica després de la pandèmia, prioritzant una economia que lluiti contra el canvi climàtic. Qualsevol sol·licitud d’ajuda per aquest objecte instada a altres administracions comptarà amb el precedent d’un desestiment.
El missatge en clau de Parc Natural és també negatiu. L’última memòria de gestió publicada al web del Consorci, de l’any 2021, mostra que el pressupost contret de 6.353.298 €, sense comptar la incorporació de romanents, se suporta bàsicament per les aportacions de Diputació de Barcelona, 2.661.990 € i Àrea Metropolitana de Barcelona, 2.613.816,28 €. L’Ajuntament de Barcelona contribuí amb 427.029,84 €, la transferència de la resta d’Ajuntaments fou de 156.500,00 €, a més d’un Conveni puntual amb Sant Feliu que aportà 115.000 €, mentre que la transferència de la Generalitat fou de 154.000 €.
La contribució de la Generalitat és inferior a la necessària malgrat l’expectativa de què el desplegament de l’Agència de la Natura de Catalunya permetès equiparar l’aportació al mateix nivell que l’AMB i la Diputació, previsió que roman incomplerta sine die.
A partir de 2021 era important que es produís l’empenta de la Generalitat, coincidint amb l’entrada en vigor del nou Pla Especial de la Serra de Collserola. L’agenda i avaluació econòmica financera d’aquest Pla preveuen un volum d’inversions de 36.615.179 € en 15 anys, fins el 2036. En aquests 2 anys que han transcorregut, el pressupost anual pràcticament no ha experimentat canvis. El de l’any 2023 és de 6.433.300 €, dels quals les inversions només representen 157.900 €.
Al respecte, cal reivindicar que tots els documents del Pla Especial tenen efectes vinculants, no només la memòria, la normativa i els plànols, i per tant, exigir el compliment de l’agenda econòmica.
En aquest context, la governança del Consorci necessita molt la implicació dels Ajuntaments amb termes municipals dins del Parc Natural. Atès que les finances locals són limitades, la captació de recursos extraordinaris via subvenció d’altres administracions o la posada en valor del patrimoni municipal mitjançant fórmules concessionals resulten fonamentals.
Per una altra banda, esdevé adient que l’Ajuntament expliqui els motius de la renúncia de la subvenció en els òrgans de govern del Consorci. No és positiu obviar-la quan persisteix com a música de fons, la queixa per la manca de recursos per la gestió del Parc Natural.
Rafael Bellido Cárdenas. Advocat
Fotografía de la Masia de La Salut: enciclopedia.cat