A les societats benestants d’Europa Occidental no tenim un problema estructural d’inseguretat ciutadana. A l’Estat espanyol tampoc patim de manera rellevant en les nostres vides una crisi d’inseguretat ciutadana. I Catalunya tampoc té una situació preocupant de manca de seguretat en els seus pobles i ciutats amb una problemàtica diària de delictes i amenaces contra l’ordre públic, la propietat privada o la nostra integritat física com a individus. No dic que no puguem ser víctimes objectives d’algun tipus de delicte en algun moment de les nostres vides. Tampoc estic negant que hi pugui haver individus o grups de persones que en determinats llocs trenquin l’ordre normatiu, atemptin contra les lleis i ocasionin algun mal que hagi de ser perseguit per la via punitiva. Però les dades contrastades i publicades per organismes oficials són concloents: Espanya és un dels països més segurs del món.
És el que dictamina l’informe anual de 2023 de Global Peace Index, que mesura el nivell de seguretat i protecció de la societat. En aquest llistat Espanya està ubicada en el lloc nº 32 sobre un total de 163 països. Els tres països més segurs són europeus, Islàndia, Dinamarca i Irlanda. D’entre els 10 primers 7 són del mateix continent europeu. I fins a arribar al lloc 32, on se situa Espanya, trobem que 23 d’aquestes nacions més segures també són europees. És a dir que podem afirmar que l’Estat espanyol forma part d’un selecte club de països europeus que es disputen anualment la Champions League de la seguretat ciutadana. Una altra dada en aquest cas del ministeri de l’Interior del govern espanyol, és que en l’últim any estudiat, el 2022, la taxa anual de criminalitat (el nombre d’infraccions penals per cada mil habitants) a Espanya és de 48 fets penals coneguts, un índex molt més baix que el d’altres països veïns del continent. A Alemanya és de 60, a Bèlgica de 74 i al Regne Unit arriba a 79. O sigui que no és agosarat concloure que l’Estat espanyol és un dels països més segurs d’entre aquelles nacions que ja són les més segures del món.
Tot i la contundència d’aquestes dades es dona la circumstància que Espanya és el quart país del món líder en la instal·lació d’alarmes de seguretat privada. Més de 3 milions de dispositius d’alarma instal·lats, segons dades que aporta el mateix sector industrial de la seguretat privada. Només ens superen en febre instal·ladora d’alarmes antirobatoris els Estats Units, Japó i la Xina. I aquests tres països estan molt més poblats en habitants que el nostre i el seu índex de criminalitat és molt superior al nostre. A Espanya triomfen comercialment els jocs de la por. És evident que atemorir al personal amb possibles situacions de risc per la seva integritat física o material té recompensa.
I no és menyspreable l’ús interessat que també es fa d’aquesta mateixa estratègia des d’alguns sectors de l’àmbit polític. La dreta i la ultradreta saben fer-ho molt bé. La por al fenomen de l’okupació, infundada en la immensa majoria dels casos; la falsa amenaça per l’ordre públic de la presència de migrants als carrers de les ciutats o l’excessiu tractament informatiu per part dels mitjans públics locals de qualsevol petita acció policial són algunes de les mostres més evidents d’aquesta perversa utilització política dels anomenats jocs de la por. En l’àmbit local català governs municipals en mans del PP com els de Badalona i Castelldefels són un clar exemple de com aquesta estratègia d’estendre la por entre la població pot reportar un benefici partidista a qui la posa en pràctica. Ho van fer en el passat i ho continuen fent ara des de les seves responsabilitats municipals. El sentiment de por és lliure i democràtic. Tothom té dret a sentir por. Ara tots i totes també faríem bé en començar a tenir por d’aquells que ens volen sempre amb la por al cos. Per prevenir-nos contra ells no tenim alarmes per instal·lar. Però sí tenim un dispositiu que podem activar i el portem de sèrie dins de nosaltres. És la nostra capacitat crítica i reflexiva com a éssers racionals que som, que no és poc. Activem-la, si us plau.
Goyo Benítez Coronado, periodista (Castelldefels). Twitter: @goyobenitez
Fotografia de l’alcalde de Castelldefels, Manu Reyes: PP