El juny del 2022 Cornellà de Llobregat va inaugurar la biblioteca Clara Campoamor al barri de Fontsanta-Fatjó un espai modern de 1.057 metres quadrats amb molta llum natural i vistes i espais oberts al Parc del Canal de la Infanta. A més dels serveis habituals d’una biblioteca, està equipada amb una sala polivalent, un espai de suport per a grups, un espai d’experimentació anomenat BiblioLab i un àrea a l’aire lliure per a esdeveniments, activitats culturals i d’educació ambiental. La biblioteca, a més, disposa de sales obertes les 24 hores, la qual cosa proporciona un espai d’estudi quan la biblioteca està tancada. Situada a pocs metres del Citilab, un antic recinte industrial reconvertit en un espai d’apoderament ciutadà sobre noves tecnologies, generant d’aquesta manera un hub d’activitat cultural, educativa i social a un barri en transformació.
El prestigiós sociòleg nord-americà Eric Klinenberg, autor de l’obra “Palaus del poble. Polítiques per a una societat més igualitària”, explica com la biblioteca Oodi a Helsinki és un símbol de compromís amb la democràcia social. “És radicalment inclusiva, està oberta tots els dies de la setmana des de ben d’hora fins a la nit. Tenen llibres, però també recursos més contemporanis, hi ha un espai per a manualitats, espais per fer pòdcasts, sales de jocs per a adolescents. És un edifici preciós de vidre i mobiliari modern. Quan entres a l’edifici, et sents encoratjat, dignificat i respectat només per ser un ésser humà. No puc pensar en cap altre espai públic que representi així valors tan importants com els drets humans, la cultura, les oportunitats i la inclusió”. Klinenberg explica que als Estats Units es gasten molts diners en policies, militars, presons, però que enveja com en altres països es destinen recursos públics per millorar la qualitat de vida de la societat amb aquestes “infraestructures socials”.
Les restes de les civilitzacions antigues sovint són caracteritzades pels seus edificis més imponents, com castells i catedrals, que ens recorden la grandesa de les èpoques passades i les relacions de poder de cada societat. Si considerem quines podrien ser les restes de les ciutats de les democràcies liberals occidentals en el futur, podríem imaginar les empremtes deixades pels centres comercials com testimonis de la prosperitat i el consum excessiu que van definir aquestes societats. Això podria ser més evident als Estats Units, on el consum ha estat una part fonamental de la cultura. D’altra banda, als països europeus amb democràcies socials, els vestigis podrien incloure no només centres comercials sinó també equipaments culturals, com biblioteques i centres culturals, que reflecteixen l’èmfasi en l’educació, la cultura i el benestar social. Aquesta perspectiva ens convida a reflexionar sobre els valors i les prioritats de cada societat. Potser la manera com construïm i utilitzem els nostres espais urbans hauria de ser una expressió conscient dels valors que defensem com a comunitat.
Un altre espai reconegut internacionalment ha estat la recentment inaugurada Biblioteca Gabriel García Márquez al barri de Sant Martí, Barcelona. També considerat un temple de la cultura i la comunitat. Cornellà en el darrer mandat ha posat en marxa tres nous equipaments clarament en sintonia amb aquesta percepció de compromís social i comunitari: les biblioteques Clara Campoamor i Teresa Pàmies i la nova Escola Municipal de Música Roser Cabanas de Cornellà, ubicada a l’antic recinte industrial de Can Bagaria. Durant aquest nou mandat també es posarà en marxa el nou Centre d’Interpretació de la Història Local a la masia de Can Maragall.
El temps valorarà quin tipus de societat vam ser. Com assenyala Klinenberg, les societats contemporànies necessiten, a més dels equipaments socials i culturals, infraestructures climàtiques que, principalment, redueixin la dependència del cotxe a les nostres ciutats. Aquest canvi és fonamental per abordar els reptes climàtics i urbanístics del segle XXI.
Les intervencions en l’espai públic han de ser concebudes amb una visió centrada en la comunitat i la resiliència climàtica. Aquesta és una oportunitat per construir ciutats més agradables per als seus habitants. La inversió en infraestructures com el transport públic, carrils per a bicicletes, zones verdes i edificis sostenibles, no només redueix les emissions de gasos d’efecte hivernacle i fa front als efectes del canvi climàtic, sinó que millora la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Aquestes transformacions en l’espai urbà esdevindran un llegat que definirà la salut i la prosperitat de les pròximes generacions. És un recordatori del paper crític que les decisions d’avui tenen en la creació del futur que volem.
Claudio Carmona. Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cornellà (En Comú Podem)
Fotografia de la Biblioteca Clara Campoamor: Diputació de Barcelona