La pilot de Corbera i el seu copilot Maurizio Gerini, van completar la crono de 48 hores, la més complicada de la present edició, després de superar les dificultats d’un recorregut amb 547 quilòmetres de dunes i sorra
“Quan hem creuat la meta, ens hem posat a cridar com a bojos, perquè a 100 quilòmetres del final ha començat a patinar l’embragatge i ens ha costat moltíssim arribar al final”.
“Estem molt contents, satisfets de la nostra feina i orgullosos d’haver arribat al final de la marató. Ha estat molt dura i, amb el 4×2, molt estressant”.
“El balanç que fem de la primera setmana és molt positiu. Estem en una bona posició per lluitar durant la segona meitat del ral·li i avançar posicions, a més a més d’intentar recuperar la segona plaça de la nostra categoria, que hem perdut en aquesta etapa”.
Prova superada! Laia Sanz ha deixat enrere la temuda etapa reina del Dakar 2024 que va començar que va acabar aquest divendres després de 547 quilòmetres de lluita contra els elements en ple desert saudita de l’Empty Quarter.
O més ben dit, contra l’ELEMENT, en majúscules: la sorra. La pilot de KH-7 i el copilot Maurizio Gerini van fer tota una demostració de tenacitat, gestió i talent per completar el recorregut als comandaments d’un buggy 4×2, òbviament menys capacitat que els 4×4 per creuar el mar de dunes que es van trobar en aquesta sisena etapa.
La gesta de la dupla hispanoitaliana és extraordinària perquè van aconseguir superar el desafiament sense cometre errors, salvant totes les situacions espinoses que es van trobar en el seu camí fins a la meta.
Si a la primera part de l’anomenada crono de 48 hores, van haver de dosificar l’accelerador per evitar quedar-se sense combustible i buscar la manera de culminar dunes enormes amb només dues rodes motrius, aquest divendres vam haver de pilotar amb encara amb més encert.
I és que quan només portaven uns 45 quilòmetres recorreguts, dels 145 que els quedaven per cobrir, van començat a tenir problemes d’embragatge. Una cosa lògica després de l’impressionant esforç a què han sotmès en dos dies seguits sense possibilitat d’assistència mecànica a l’astara 02 Concept, que després d’una setmana de competició està demostrant ser un vehicle sòlid i competitiu. A partir d’aquí, Laia Sanz va haver d’esgotar molt el tacte de l’accelerador per evitar castigar massa el cotxe i aconseguir completar l’especial.
No és estrany que només creuar la meta Sanz i Gerini esclatessin d’eufòria: “Ens hem posat a cridar com bojos perquè a 100 quilòmetres del final ha començat a patinar l’embragatge i ens ha costat moltíssim arribar a final d’etapa. Hem parat per refredar una mica la mecànica, i hem seguit endavant procurant que no patinessin les rodes perquè no patís l’embragatge. Ha estat com un miracle aconseguir-ho. Estem molt contents, satisfets de la nostra feina i orgullosos d’haver arribat al final d’aquesta marató. Ha estat molt dura i, amb el 4×2, molt estressant”.
Tot i la duresa, la de KH-7 valora molt positivament el format inèdit d’aquesta etapa repartida en dos dies: “A mi, personalment, m’ha agradat molt aquesta crono de 48 hores, deixant de banda els problemes de consum i del embragatge, ja que, al final, això és el Dakar i ha de ser dur, amb jornades així en què mitja cursa quedi fora. Sempre ha estat així, i això és una cosa que he trobat a faltar els últims anys. M’ha agradat la filosofia d’aquesta etapa molt dura, on no tot és només donar gas, sinó també ser intel·ligent i saber regular el consum. El Dakar sempre ha estat això, afegeix un plus de dificultat a la cursa”.
Amb totes les dificultats, i després de 9 hores i 5 minuts de conducció en dos dies, el duet de l’astara Team va finalitzar la carrera en 43a posició absoluta, un resultat que barreja cotxes 4×4, els Challenger (abans T3), SSV (abans T4) –tots ells molt més aptes per al terreny que s’han trobat– i els camions amb els 4×2 com el de la Laia i el Gerini. Fixant-nos només en la classificació de cotxes (anomenada Ultimate), van acabar en la 25a posició, i entre els T1.2 (4×2) van ser quarts. A la general absoluta ocupen ara el 19è lloc, mentre que en la categoria de dues rodes motrius són tercers.
Després de deixar enrere la primera meitat del Dakar, i en ple enllaç d’uns 1.000 quilòmetres fins a Riad, on aquest dissabte els participants que segueixen en competició poden gaudir d’una jornada de descans, Laia Sanz valora la seva carrera fins ara: “El balanç que fem de la primera setmana és molt positiu. És una llàstima haver perdut una mica de temps de més a l’Empty Quarter, però tal com han estat les etapes, estic supercontenta que l’hàgim superat”, explica.
“Estem en una bona posició per lluitar durant la segona setmana de ral·li i avançar posicions, a més d’intentar recuperar la segona plaça de la nostra categoria, que hem perdut en aquesta”.
Endavant!
Font: laiasanz.com