La Sala d’apel·lació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat el recurs presentat per l’home que va assassinar la dona i la filla a Esplugues de Llobregat la nit de Reis del 2020. Va ser condemnat a presó permanent revisable en una sentència que ara el TSJC dona per ratificada
La defensa de l’home havia demanat anul·lar el judici en què un jurat popular el va declarar culpable per unanimitat. El seu advocat considerava que la magistrada que presidia la sala s’havia “extralimitat” de les seves funcions i no havia estat imparcial durant l’interrogatori als pèrits en què s’intentava esclarir si l’home va matar la dona i la filla condicionat per un transtorn. El TSJC refusa aquestes acusacions contra la jutgessa.
La sentència dictada ara per la Sala d’apel·lacions assenyala que la magistrada que presidia la sala tenia llibertat per fer l’aclariment que considerés necessari amb els pèrits interrogats, i constata que “no s’adverteix cap indici de parcialitat”.
En aquest sentit, la sentència diu que les intervencions de la jutgessa “tenien l’única finalitat d’il·lustrar els membres del jurat” en aspectes relacionats amb l’anèmia falciforme que té diagnosticada l’acusat del crim, ja que la defensa sostenia que hauria tingut a veure en un transtorn de conducta el dia dels fets. “Aquesta qüestió es podria haver convertit en un obstacle de comprensió i entesa pels membres del jurat”, afegeix la resolució judicial.
D’altra banda, la Sala d’apel·lacions també nega que s’hagués vulnerat el dret a la presumpció s’innocència per falta de proves en relació al maltractament, com havia recorregut la defensa. El jutge assegura que al llarg del judici es van exposar diverses proves que evidenciaven el “control, vigilància i menyspreu verbal” cap a la víctima, i que sostenien el posterior veredicte del jurat.
Al mateix temps, al recurs, la defensa del condemnat insistia en demanar que al seu client se li apliqués una eximent completa per alteració psíquica. Sobre aquesta qüestió, la sentència dictada ara recorda que el jurat va ser unànime a l’hora de considerar no provat que l’home actués en el marc d’una alteració psíquica per una crisi epilèptica o un atac comicial. La Sala també recorda que l’home no té diagnosticada cap malaltia psiquiàtrica que pogués afectar les seves capacitats cognitives.
Per últim, la sentència de la Sala d’apel·lacions també refusa els recursos en rel·lació a la no aplicació d’un atenuant per confesió o per arravatament.
Font: ACN