El 29 de setembre va entrar en vigor la Llei 7/2023 de protecció dels drets i el benestar dels animals. La llei té com a objectiu garantir el respecte i la dignitat dels animals com a éssers sensibles, així com prevenir i sancionar el maltractament i l’abandonament. Per això, estableix una sèrie de mesures comunes en tot el territori de l’Estat, que afecten tant als ciutadans com a les administracions públiques, entre les quals es troben els ajuntaments.
Aquesta llei adjudica als ajuntaments un paper fonamental en la seva aplicació, ja que són els responsables de regular i controlar la tinença, la convivència i la protecció dels animals en l’àmbit municipal. A més, han de promoure l’accés dels animals als espais públics, fomentar l’adopció i l’esterilització i facilitar l’educació i la sensibilització de la ciutadania sobre el benestar animal.
Les obligacions dels ajuntaments
Entre les obligacions que la llei imposa als ajuntaments, destaquen les següents:
– Han de disposar d’un servei d’urgència per la recollida i l’atenció veterinària dels animals extraviats, abandonats o maltractats, disponible les 24 hores del dia.
– Han de comptar amb un centre públic de protecció animal, on s’allotgin, cuidin i tractin els animals recollits i on es faciliti la seva identificació i adopció. Aquest centre ha de complir amb unes condicions higienicosanitàries i de benestar adequades i no podrà sacrificar els animals excepte per motius de salut o seguretat.
– Han d’elaborar i mantenir actualitzat un cens municipal d’animals de companyia, on es registrin les dades identificatives dels animals i dels seus propietaris o posseïdors, així com el nombre de microxips i el certificat de vacunació i esterilització. Aquest cens ha d’estar connectat amb el registre nacional d’identificació d’animals de companyia (REIAC).
– Han de gestionar les colònies felines mitjançant el mètode CER (captura, esterilització i retorn) dels gats comunitaris, aquells que viuen en grup en un entorn urbà, sense propietari conegut i que no es poden adoptar pel seu caràcter assilvestrat.
– Han d’autoritzar i supervisar l’activitat de les entitats de protecció i defensa animal que actuïn en el seu municipi, així com col·laborar amb elles en la gestió dels animals abandonats i en la realització de campanyes de conscienciació i educació.
– Han de regular i controlar la cria, la venda i el transport d’animals de companyia, així com la utilització d’animals en espectacles i activitats professionals, garantint el compliment de les normes de benestar animal i evitant el comerç il·legal i l’abús.
– Han d’inspeccionar i sancionar les infraccions a la llei de benestar animal que es cometin en el seu àmbit de competència, amb la col·laboració de la policia local i els agents de protecció animal. Les sancions poden anar des de multes de 300 a 30.000 euros, fins a la inhabilitació per la tinença o l’exercici professional amb animals, passant per la retirada o el decomís dels animals.
La Llei de benestar animal suposa un avanç significatiu en la protecció dels drets dels animals a Espanya, però també un repte per als ajuntaments, que s’han d’adaptar a les noves exigències i responsabilitats que els imposa. Fins ara la despesa dels ajuntaments dedicada al benestar animal ha estat minsa, les noves obligacions municipals suposen una despesa important, i per això, han de comptar amb el suport de l’Estat, que s’ha de comprometre a facilitar els recursos econòmics i tècnics necessaris, així com amb la col·laboració de les comunitats autònomes, les diputacions i altres entitats locals supramunicipals com els Consells Comarcals, que poden assumir la delegació d’algunes de les competències municipals en matèria de benestar animal.
El Baix Llobregat: 148.000 animals de companyia
En el cas del Baix Llobregat el paper del Consell Comarcal pot ser determinant per optimitzar i garantir els recursos de recollida, allotjament, assistència veterinària i promocions d’adopció dels més de 2.100 animals abandonats (gossos i gats majoritàriament), que es recullen a la comarca en un any. Els serveis i centres existents fins ara són clarament insuficients; la necessitat de mancomunar aquests serveis és imprescindible per assolir una despesa raonable, perquè a tall d’exemple, cada animal abandonat té un despesa mitjana de 300 € a l’any i dels recollits sols s’adopten entre el 40 i el 50%, estant prohibit expressament per la llei el sacrifici dels animals no adoptats, excepte per raons eutanàsiques.
Un altre aspecte que ha d’assumir cada municipi amb mitjans propis és la gestió de les colònies felines, el que els obliga a fer un pla de gestió, controlar-les i col·laborar amb els voluntaris per garantir una correcta situació sanitària.
Actualment, molts ajuntaments controlen poc i no tenen localitzades totes les colònies existents; ara tenen l’obligació legal de garantir la salut dels felins, vacunar-los, desparasitar-los, esterilitzar-los, xipar-los i retornar-los a les colònies.
Cal tenir present que a la nostra comarca tenim censada una població de més de 148.000 animals de companyia (el que suposa un 18% respecte a les persones que residim a la comarca), i cal tenir present que la xifra és molt superior atès que s’estima que els animals de companyia no censats poden ser d’un 40 a un 50% més.
Els ajuntaments tenen ara, més que mai, una gran responsabilitat: han de posar els recursos necessaris per garantir el benestar dels altres habitants del Baix Llobregat.
Lluís Carrasco Martínez. Molins de Rei
Fotografia Galet: elBaix.cat