Cada setmana la ressenya d’una pel.lícula a elBaix.cat
“La sociedad de la nieve” i “Maestro” no son els únics films del catàleg de Netflix que han estat nominats a l’edició dels Premis Oscar de l’Acadèmia del Cinema, que se celebraran aquesta matinada.
Per sorpresa, un film que a primera vista pot semblar molt menys ambiciós, s’ha colat en les nominacions, després de la seva estrena a la plataforma el mes de novembre passat.
“Nyad” ha estat nominada a dos Premis Oscar 2024, el de Millor actriu principal per una estratosfèrica Annette Bening, que gaudirà de la seva cinquena nominació a l’estatueta, i el de la també enorme Jodie Foster com a Millor actriu de repartiment. Ella ja sap el que és guanyar a la meca de Hollywood i per partida doble.
En aquesta pel.lícula hi trobem una història d’amistat i de superació personal, amb unes protagonistes d’una edat en la que habitualment el cinema -i molts cops la societat mateixa- no donen oportunitats a la voluntat de complir somnis o canviar de vida.
D’això parla “Nyad”, cognom de la protagonista del film, que amb més de 60 anys, i 30 anys després d’abandonar la natació de fons a favor d’una reputada carrera com a periodista esportiva, s’obsessiona amb realitzar una fita que no va poder assolir de jove: nedar els 180 km que separen Cuba de Florida.
Aquest trajecte conegut com “l’Everest de la natació”, que mai ningú ha estat capaç de creuar nedant sense la protecció d’una gàbia contra taurons, es converteix en l’epopeia personal, no només de la protagonista Diana Nyad (Bening), sinó del seu entregat equip, en el que destaca la seva gran amiga i entrenadora a la força, Bonnie Stoll (Foster).
Basada en el llibre de memòries de la propia Nyad, la pel.lícula es concentra en els darrers quatre intents de la nedadora, en un interessant exercici sobre el fracàs com a motivació per arribar a l’èxit. Encara que a l’inici la pel·lícula es centra en la seva individualitat com a “heroïna” atípica, a mesura que el film avança també es reflexionarà sobre que l’èxit només ho és si és col·lectiu.
No volem desvetllar res més d’aquesta història perquè el que destaca més d’aquest film, a part de les sublims actuacions de les protagonistes, és la èpica de la missió en la que s’embarquen -mai més ben dit-, i submergir-s’hi amb elles.
Potser no és una de les obres destacades de l’any, però ja només per les actuacions de les seves protagonistes, val la pena veure-la. Per alguna raó estan les dues nominades, contra tot pronòstic.