En Joan Soler és un empresari santfeliuenc, que ocupa el càrrec de president de Pimec al territori, des del juny de 2018. Compta amb una llarga experiència al món associatiu i porta molts anys vinculat a Pimec, de la que ja va ser vicepresident amb l’anterior executiva.
És també conseller delegat de Soler i Sauret, una empresa ben coneguda a la nostra comarca, que porta quasi 100 anys transportant milers de persones en autobús.
L’hem entrevistat per a elBaix.cat:
Per començar, la pregunta que fem a totes les persones que entrevistem: Què és per a vostè el Baix Llobregat?
El Baix Llobregat és casa meva. Ho és perquè he desenvolupat tota la meva vida professional aquí; o sigui, m’ha permès guanyar-me la vida. I també perquè durant molts anys, la meva infantesa i part de la joventut, vaig estiuejar a Vallirana. Això m’ha vinculat molt a aquest territori.
Les vivències compartides i la gent que hi he anat coneixent, tant en el terreny personal com en el professional, fan que mantingui aquesta estima. Al final t’estimes els llocs on has conviscut, on has crescut i on has fet la teva vida.
Malgrat ara no visc al Baix Llobregat, vinc a treballar aquí i si puc el cap de setmana, o per anar a passejar el gos, m’escapo a les muntanyes de l’entorn. I a l’estiu també vaig molt a les platges del delta del Llobregat.
Per tant, més enllà d’una concepció teòrica, la meva concepció personal és aquesta: el Baix Llobregat és el lloc que m’ha acollit.
Quina és la tasca de PIMEC Baix Llobregat?
Pimec té com a objectiu primordial la defensa dels interessos de les micro, petites i mitjanes empreses així com dels autònoms de Catalunya, i de les associacions i federacions empresarials i altres entitats i col·lectius que formen part d’ella, a través de la coordinació, representació, gestió i foment dels interessos econòmics, socials i professionals comuns als seus socis.
Dins d’aquest objectius generals de la nostra confederació, la delegació territorial del Baix Llobregat – l’Hospitalet té definides les funcions de coordinació, potenciació, seguiment, representació dels interessos i objectius de l’entitat dins del seu àmbit, en especial amb el que fa referència a la proximitat als socis, el desenvolupament de les activitats de formació i el seguiment dels interlocutors i actuacions dels organismes de l’Administració Pública i a la vegada, l’especial funció de transmetre amb eficiència a l’entitat tota la informació rellevant referent al socis, institucions o fets remarcables dins del seu àmbit territorial.
Podríem dir que som els ambaixadors de la nostra confederació al Baix Llobregat, els interlocutors que escoltem i divulguem ens les dues direccions, des de la veu de la nostra confederació cap al territori i les seves institucions i des del territori cap a la nostra confederació.
En quins sectors treballen principalment les empreses de la comarca?
L’especialització productiva de la comarca segons les dades de facturació de les empreses depositades al Registre Mercantil de Barcelona any 2021, en relació amb la província i la resta de comarques, es centra en la fabricació de vehicles de motor i de material de transport; altres tipus de comerç a l’engròs; comerç al detall, TIC ús domèstic i cultural i comerç a l’engròs d’alimentació i begudes.
El tret diferencial més significatiu és el pes del sector industrial i concretament el metall. El Baix Llobregat aporta el 14,2% del Valor Afegit Brut de la indústria a Catalunya i el 24% del sector metal·lúrgia, maquinària, material elèctric i de transport.
Quines són les potencialitats del Baix Llobregat?
El Baix Llobregat té avantatges competitius i palanques que li donen una posició privilegiada per continuar sent un dels tres líders en el desenvolupament econòmic de Catalunya, juntament amb el Barcelonès i el Vallés Occidental. Entre les tres sumen el 60% del valor afegit de tota Catalunya.
Tenim amb una situació geogràfica avantatjosa amb bones infraestructures i connexions viàries, ferroviàries i aeroportuàries, ben comunicada amb Barcelona i jugant un paper de frontissa amb l’Hospitalet.
Tenim indústria i sectors emergents que estan cridats a jugar un paper molt rellevant als propers anys, com el biomèdic o la logística, i altres sectors amb molt de pes com la indústria alimentària, el metall o el sector farmacèutic.
Comptem amb universitats, gent formada i un teixit empresarial molt consolidat i emprenedor. Hi ha també una amplia tradició de diàleg i acords amb els agents socials i un dibuix de majories polítiques municipals des de fa molts anys, que dóna estabilitat política. Una massa crítica tant en població com en territori i PIB que permet jugar un paper rellevant.
Ara, ens calen millores en les infraestructures i un govern metropolità que inclogui els trenta municipis de la comarca.
Jo diria que és un territori calidoscòpic, molt divers, colorit però amb una certa harmonia i equilibri molt treballat. Cal fer més atenció als municipis de les muntanyes i els del nord de la comarca, que es poden sentir una mica desemparats i menys acollits davant la centralitat del Delta i la Vall Baixa. Hem de cohesionar i crear més relats comuns, més enllà de l’historia compartida de lluita i progrés, o la cartografia del riu.
El Pacte del Baix Llobregat per un nou impuls econòmic i social, en el seu preàmbul i també en la Línia 5, estableix la importància de prioritzar el reforç dels principals sectors productius que caracteritzen la comarca del Baix Llobregat. D’entre ells, en destaca especialment, per valor de pes productiu i també històric, el sector industrial. Creu que cal una reindustrialització a la comarca, per rebaixar el pes de la dependència del sector serveis?
És interessant mirar de potenciar el sector industrial que genera ocupació més estable i més ben remunerada. Convé que es recuperi el pes que històricament havia tingut envers a altres sectors com el dels serveis i un lideratge com a tret diferencial.
Atenent la font abans mencionada, avui la indústria genera el 40% de la facturació de la comarca davant el 57% del serveis. Si ho mirem segons els valor afegit brut, la indústria representa el 26% davant el 70% dels serveis. A Catalunya, aquestes xifres són del 20% i el 74%.
Tenim unes bones condicions per tal que això es pugui donar. El Nord de la comarca està fent una aposta molt decidida per a la creació de sol industrial i molt ben comunicat.
Què creu que caldria modificar en relació a la legalitat vigent, respecte a temes sempre conflictius con la Contractació Pública o la Morositat?
La contractació pública ha generat una legislació, seguint principis inspiradors de la Unió Europea o principi generals, on s’ha donat prioritat a l’augment de la competència com una font per abaratir els preus i augmentar la competitivitat als mercats interiors.
Fet això, ara veiem que ha mancat un principi tant o més important que és equilibrar els preus garantint també la qualitat dels bens i serveis que el sector públic contracta.
Això ha portat a situacions certament complicades, més quan s’ha solapat una situació inflacionària dels factors productius molt elevada enfront d’uns contractes sense revisions de preus. Caldria revisar l’essència d’aquesta legislació de manera que s’aconsegueixi revertir aquesta situació.
La morositat també és una qüestió en la que des de la nostra confederació empresarial hem estat lluitant de valent.
Dilatar els pagaments a les petites i mitjanes empreses ofega la seva capacitat financera, dificulta el seu creixement i és bàsicament una pràctica injusta. En el fons, no beneficia a ningú.
Seguim treballant per tal que en el marc de la Unió Europea es desenvolupi un reglament més garantitsta en el compliment d’aquestes obligacions.
Creu que hi ha impostos injustos per a l’empresariat? Quins?
Són injustos aquells impostos que no són iguals i equitatius per a totes les empreses. Les petites i mitjanes han estat suportant una carga impositiva efectiva més gran davant la impossibilitat de fer un disseny fiscal que, dins de la legalitat, permet a una multinacional pagar en conjunt menys impostos.
Una imposició mínima del 15% per a les grans empreses que hauria d’anar acompanyada de l’establiment d’un tipus impositiu del 15% per a les empreses de reduïda dimensió mantenint la resta al voltant del 20-25%.
Sobre l’impost de societats, demaneu una fiscalitat específica per a les PIMES?
Si, dissenyar un règim fiscal amb càrregues formals proporcionals a la dimensió de les empreses.
Com valora els augments del salari mínim?
Des de Pimec defensem el salari mínim més alt possible. El més alt possible és aquell que poden abordar les empreses i que serà major com més creixi la seva productivitat.
Un trasllat dels marges als salaris sense una millora de productivitat el que fa és disminuir-la, i la baixa productivitat és precisament l’assignatura que tenim pendent envers els països del nostre entorn. Anem baixant posicions.
Per altra banda, la manera de prendre aquestes decisions s’ha d’emmarcar dins del diàleg social i això no ha estat així.
Si finalment s’aproven de manera unilateral aquests augments, s’haurien de revisar també els preus d’aquells contractes on tenen una repercussió.
La preocupació pel planeta i el desenvolupament de noves tecnologies en diversos camps, han obert un mercat. El Baix Llobregat és present en aquest canvi?
El que diu l’observatori del Consell Comarcal del Baix Llobregat al seu estudi socioeconòmic anual de 2022, és que el 38,3% de la població ocupada en sector serveis ho fa en activitats d’alt nivell tecnològic o basades en el coneixement.
Aquesta xifra a l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona és del 41,5% i del 33% al conjunt de Catalunya. Per tant, tenim gent preparada per abordar aquestes tendències on la tecnologia té un paper rellevant.
En relació a les noves tecnologies, hi ha prevencions a l’entorn de l’ús de les IA. Fins i tot hi ha informes que parlen de la pèrdua de milers de llocs de treball. Com ho valoreu des de PIMEC Baix Llobregat?
No ho veiem una qüestió alarmant. De fet, fem molta formació i trobades per tal que les empreses i els seus treballadors no perdin aquesta oportunitat i ningú quedi enrere.
És una eina que tindrà recorreguts i ritmes diferents segons el seu àmbit d’aplicació i que farem servir tots plegats molt aviat per exemple a l’ofimàtica o als mòbils. Ens farà sens dubte més productius, ens ajudarà a les nostres feines.
I finalment, estem ja en precampanya de les eleccions autonòmiques i PIMEC va organitzar un debat electoral sobre economia i empresa amb candidats a la presidència de la Generalitat. Quina és la importància de les eleccions catalanes per a les PIMEs?
Com tots els processos electorals, són importants. RB squesta ocasió ho són especialment, doncs ens hem quedat sense pressupostos, amb el que això comporta.
Per altra banda, ens interessen molt les polítiques que ajudin a les petites i mitjanes empreses a ser més eficients i competitives, creant condicions de mercat justes i equitatives i amb un mercat de treball eficient, equilibrat i ben format.