El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ofereix des d’aquest divendres l’exposició ‘El jardí invisible de Gaudí’, un espai situat a l’exterior de l’antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat

Investigacions recents han establert que aquesta hauria estat un banc de proves per l’arquitecte Antoni Gaudí, on hauria experimentat amb materials i formes que posteriorment va implementar en la construcció de les seves obres més icòniques, com el Park Güell, la Sagrada Família o la Pedrera, entre d’altres.

No ha estat fins ara que s’ha atribuït a Gaudí perquè era un espai tancat al públic i del qual no se’n conserva documentació per la incidència de la Guerra Civil.

L’exposició romandrà oberta fins el dia 1 de desembre.

La mostra es basa en la recerca de la tesi doctoral ‘Gaudí i els jardins de l’antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat’, de David Agulló, qui també és comissari de l’exposició.

Se centra en el jardí, construït entre el 1903 i el 1912 i d’estil modernista, amb grutes, llacs i bancs amb trencadís, i on hi destaquen una cova-cascada, una construcció de rocalla en forma de cova i muntanya coronada per un baldaquí, o la Capella de la Mare de Déu, que recentment, s’ha atribuït a Gaudí: “El jardí era un espai tancat dintre d’un manicomi, on només hi podien entrar els pacients, els familiars o els professionals”, assenyala Agulló, intentant explicar perqué ha estat tants anys sense ser reconegut com a obra de Gaudí.

A més, l’entrada a l’edifici de milicians de la CNT i posteriorment del general franquista Juan Yagüe, va suposar el buidatge del que hi havia a l’interior, també la paperassa i documentació que podrien atribuir l’autoria del jardí. És per això que fins ara no s’ha pogut atribuir directament a Gaudí, un cop s’ha determinat que hi ha elements que s’haurien fet servir com a models de grans obres de l’arquitecte.

“És una obra que aludeix a les obres de Gaudí, però abans que s’hagin dut a terme”, detalla Agulló. Entre elles hi ha el jardí del Park Güell, creat abans que es fes el de Barcelona, o les estructures de les naus de la Sagrada Família: “Tenim les del jardí de 1906, inèdites en la història de l’arquitectura, i fetes abans que comencés a pensar en les de Barcelona, entre els anys 1915 i 1921, i de les quals en va deixar la maqueta”, explica el comissari, destacant que les del temple no es van començar a construir fins l’any 1992.

Tot plegat, obres fetes de manera rudimentària, donat que comptava amb la mà d’obra d’interns i fins i tot nens. El conjunt modernista, a més, conté elements arquitectònics amb unes característiques formals i un contingut simbòlic, lligat al text de l’Apocalipsi de Sant Joan.

Un jardí icònic

La creació del jardí de Sant Boi s’emmarca en l’interès que van despertar a Europa els jardins de rocalla i les grutes naturals d’inspiració oriental a partir de la primera meitat del segle XIX. El jardí modernista també segueix la tendència de l’època de l’auge del culte de la Mare de Déu de Lourdes i de la concepció de les grutes com a espais sagrats, dins del discurs de reafirmació religiosa que va sorgir a Europa en resposta als canvis socials i tecnològics viscuts durant el segle XIX.

L’exposició mostra les semblances formals entre els elements arquitectònics que conformen el jardí de Sant Boi i els d’altres obres contemporànies o posteriors de Gaudí. També presenta els trets distintius de l’arquitecte modernista en aquesta obra desconeguda, com la complexitat estructural, la representació de grutes i la muntanya de Montserrat, així com la influència de l’arquitecte Josep Maria Jujol.

Font: ACN

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here