Era juny de 2019 i la CUP olesana decidia no entrar al govern municipal amb el partit, aleshores encara formalment existent, Bloc Olesà perquè «no ens hauríem presentat (a les eleccions) si el Bloc hagués fet un paper d’esquerres i transformador». Just cinc anys després, la mateixa CUP, ara aixoplugada sota el paraigües de la marca blanca d’un, ara sí, judicialment dissolt Bloc Olesà, ens presenta, en un anunci de pagament al periòdic 08640, un rialler Marc Serradó que ens felicita per la festa major i aprofita per fer-se promoció tot dient que «El Bloc som garantia de treball i bon govern. 13 anys de polítiques de #KmOlesa!» (sic).
Fent una original simbiosi entre la doctrina marxista (sector Groucho) dels principis intercanviables, amb el dogma cristià de la transsubstanciació, la CUP olesana s’ha transformat, en essència i potencia, en el Bloc Olesà que va néixer l’any 2011 i que, deien, havia sigut incapaç de fer (deixeu-m’ho repetir que m’agrada), «un paper d’esquerres i transformador» en tots aquests anys.
I com ha passat això?. Parafrasejant a Sant Tomàs d’Aquino, que segueix Sant Ciril de Jerusalem, un dels més eminents teoritzadors de la transsubstanciació, podem dir que aquest fet no es coneix pels sentits si no només per la fe i no ens hem de preguntar «si això és veritat, sinó acull més bé amb fe les paraules de la CUP, perquè ella, que és la Veritat, no menteix».
La pulsió religiosa de la CUP es veia venir des del 2022 quan el regidor Barreres va dir a un ciutadà que ell només havia de donar explicacions a la CUP i al seu confessor, a partir d’aquí tot podia passar.
L’aparent dualisme de la CUP olesana només és un miratge si ens il·luminem amb el monisme de Sant Agustí d’Hipona, segons el qual el mal (el Bloc) no és el contrari del bé sinó la seva absència i, per tant, no existeix per si mateix llevat que el mateix bé (la CUP) li proporcioni l’existència, i d’aquí a dir, seguint amb Sant Agustí, la sentència “Jo soc dos i estic a cada un dels dos” només hi ha un pas per desmuntar les suposades contradiccions del pensament/ideari cupaire malgrat el risc de caure en l’esquizofrènia.
Però, sense sortir del si de l’església (extra Ecclesiam nulla salus), potser tot és més prosaic. D’aquí a un any, si fa no fa, la CUP tindrà l’alcaldia (si ERC vol), però amb un grup municipal capidisminuït per l’expulsió de qui era cap de llista i amb negres tempestes judicials planant sobre l’Ajuntament d’Olesa. No hauríem de descartar que hagin fet exercicis espirituals i segueixin la màxima de Sant Ignasi de Loiola fundador dels jesuïtes (per cert, pensada a Manresa, cosa que la fa més nostrada), de què «en temps de desolació no s’ha de fer mai mudança». Tot sigui per no pertorbar l’ànim i el són plàcid del consistori.
Martí Obiols. Sindicalista. Olesa de Montserrat
Fotografia de Marc Serradó amb el destituït Jordi Martínez: Bloc-CUP