Per a la Fundació, la manca d’OME deixa milers de famílies sense un servei bàsic i impedeix lluitar de manera eficient contra la segregació escolar. La Fundació Bofill insisteix en la importància d’aprofitar els recursos que ofereix la Generalitat per obrir-ne una
Cornellà de Llobregat, el municipi més poblat del Baix Llobregat i una de les ciutats catalanes amb una de les taxes més altes de segregació escolar, continua sense disposar d’una Oficina Municipal d’Escolarització (OME). És la ciutat catalana més gran sense OME.
Segons la Fundació Bofill aquesta absència és preocupant, ja que afavoreix la creació de segregació escolar, un problema de primer ordre que es dona quan la composició d’un centre no és representativa del seu entorn.
L’alumnat amb més dificultats econòmiques, socials o culturals queda concentrat en determinats centres i això afecta la cohesió social de tot el municipi i impedeix un aprenentatge i un desenvolupament complets per als infants i joves, a banda que fa empitjorar els resultats de tot el sistema educatiu.
La LEC i el Pacte contra la Segregació preveuen la creació d’OME
Hi ha un compromís de país contra la segregació escolar. Al 2018 les dues principals organitzacions municipalistes van signar el Pacte contra la segregació, que compromet el món local a desplegar totes les mesures necessàries per fer-hi front.
També la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) del 2009 estableix la creació de les OME com a instrument essencial contra la segregació. A més a més, el Departament d’Educació ofereix subvencions de fins a 40.000 euros per obrir-ne a municipis amb més de 10.000 habitants o quatre o més centres educatius.
Malgrat complir àmpliament aquests criteris, Cornellà de Llobregat encara no ha aprofitat aquesta oportunitat.
Al mapa interactiu elaborat per la Fundació Bofill hi apareixen les localitats que, malgrat reunir les condicions que fan necessària una OME, no en tenen. Són un 36% dels municipis del país, un de cada tres municipis catalans de més de 20.000 habitants.
Cornellà és la ciutat més important, però en la mateixa situació es troben entre d’altres localitats baixllobregatines com Esplugues, Sant Joan Despí, Vallirana, Pallejà o Corbera de Llobregat.
Cornellà de Llobregat i la lluita contra la segregació escolar
Des de la signatura del Pacte contra la segregació escolar, bona part dels municipis catalans han millorat els seus nivells de segregació. Cornellà de Llobregat, amb una població creixent i diversificada, s’enfronta a una alta dissimilitud escolar, el paràmetre amb què es quantifica la segregació. Les dades del Síndic de Greuges de gener de 2024 mostren índexs preocupants: un 0,32 a primària i un 0,29 a secundària, una segregació significativa entre centres educatius.
Tot i això, Cornellà no és la ciutat del Baix Llobregat amb més segregació escolar. Molins de Rei, amb un 0,50 a primària, Sant Joan Despí (0,42), Sant Feliu (0,41), Olesa de Montserrat o Sant Boi (0,40) o Esplugues (0,36 a secundària) tenen encara més segregació. La majoria d’aquestes localitats, però, si que disposen d’Oficina Municipal d’Escolarització.
“Cornellà no pot deixar passar més temps”
“És incomprensible que una de les principals ciutats del país, que a més a més té una segregació escolar elevada, no tingui Oficina Municipal d’Escolarització”, afirma Julián Claramunt, tècnic de polítiques contra la segregació escolar de la Fundació Bofill.
“Cornellà no pot deixar passar més temps, necessita una OME per garantir una educació justa i equilibrada per a tots els seus alumnes”. Com recull el mapa de la segregació, “allà on hi ha un municipi que ha reduït la segregació escolar sempre hi ha un ajuntament compromès”, conclou.