“Catalunya ofereix un model d’atenció innovador i referent a Europa davant els casos de TCA d’alta complexitat”, va dir el conseller de Salut durant la visita de la nova unitat per tractar persones adultes amb trastorns de la conducta alimentària (TCA) d’alta complexitat i llarga durada, que ja ha atès una vintena de casos en els primers sis mesos d’activitat. La unitat està gestionada de forma conjunta per l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries i l’Hospital Universitari de Bellvitge
El conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, va visitar aquest dimecres la unitat de recuperació per a adults amb trastorns de la conducta alimentària (TCA) d’alta complexitat i llarga durada, un recurs de nova creació impulsat pel Departament de Salut. “Estem davant d’un nou nivell d’atenció als TCA que fins ara no existia i que dona resposta als casos d’alta complexitat que s’han cronificat i que necessiten un tractament diferent i altament personalitzat”, va explicar Balcells.
La unitat ofereix un model d’atenció a la cronicitat que és innovador a Europa i s’adreça a persones que fa anys que pateixen el trastorn i que ja han esgotat altres dispositius especialitzats. Situada a l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries, a Martorell, està gestionada de forma conjunta per aquest centre i per l’Hospital Universitari de Bellvitge.
En els primers sis mesos d’activitat, ha ingressat una vintena de persones derivades de diferents Unitats de TCA (UTCA) de tot Catalunya, de les quals 9 ja han rebut l’alta. L’estada mitjana és d’entre 3 i 4 mesos.
El conseller Balcells va posar en valor que la unitat treballa des d’un “enfocament multidisciplinar que és referent en el conjunt d’Europa i que posa el focus en què els i les pacients recuperin el seu projecte de vida”. Compta amb un equip integrat per professionals de treball social, teràpia ocupacional, fisioteràpia, infermeria, psiquiatria i psicologia, així com el suport de metge internista i nutricionista, que duen a terme un abordatge integral i intensiu, tractant la patologia nuclear i també els factors psicosocials associats. “La metodologia que s’està utilitzant és exemplar i amb un percentatge d’èxit elevat pel que fa al retorn de les pacients a la vida comunitària”, va afegir Balcells.
Així, a més de la recuperació del pes, es treballa el vincle terapèutic i la motivació al canvi a través d’un pla personalitzat amb tècniques d’empoderament personal, teràpia familiar, regulació emocional, imatge corporal, habilitats socials i autoconeixement personal, entre d’altres. L’última fase del procés de recuperació flexibilitza l’ingrés hospitalari i vincula els pacients amb la seva UTCA de referència i amb els recursos comunitaris propers al seu domicili.
Aquesta coordinació amb la xarxa d’UTCA desplegada a tot Catalunya garanteix la continuïtat assistencial durant l’ingrés, el tractament i el procés de transició a l’alta i el seu retorn a la UTCA.
Pla de xoc per millorar l’atenció als trastorns de la conducta alimentària
La unitat es va posar en marxa el mes de gener en el marc del Pla de Millora d’Atenció a les persones amb Trastorns de la Conducta Alimentària, un pla de xoc que posa el focus en l’atenció, detecció, diagnòstic i la prevenció dels TCA (anorèxia i bulímia, principalment).
El Pla representa un canvi de model basat en l’atenció esglaonada, el que implica garantir l’atenció dels casos lleus des de la col·laboració amb l’atenció primària i comunitària, els moderats des dels hospitals de dia i les Unitats de TCA (UTCA) que s’han desplegat a tot el territori, i els greus i severs des dels punts d’hospitalització especialitzada.
Pel que fa a l’atenció als casos d’alta complexitat de TCA, s’han creat dues unitats d’hospitalització d’alta especialització: la d’adults situada a l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries a Martorell, i la d’infants i joves situada a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. D’aquesta manera, “donem resposta a nivell de país amb uns centres especialitzats que són una peça més d’una estratègia global que passa per atendre cada cas des del nivell assistencial adequat”, va explicar Balcells.
Font: Salut (govern.cat)