El treball d’anàlisi de la biodiversitat a l’àmbit metropolità del Llobregat ha conclòs que es tracta d’un espai fluvial amb més de 2.500 espècies de flora i fauna, de les quals 336 són protegides. Es tracta d’una recerca de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que ha permès identificar espècies de papallones diürnes i líquens que mai no s’havien observat a la zona.

A més, les dades recopilades des del 2000 fins a l’actualitat han revelat que un 85% de les espècies d’ocells identificades a Catalunya s’han localitzat en aquest espai fluvial en algun moment. Segons aquesta investigació, de les espècies protegides en destaquen el 80% dels amfibis (granotes, gripaus, tritons i salamandres) i més del 70% dels ocells.

Durant dos anys, l’AMB ha fet un exhaustiu treball de camp recopilant informació i dades i anàlitzant els resultats per identificar els principals espais d’interès per a la biodiversitat i plantejar mesures per millorar-la i potenciar-la a través d’eines de gestió.

El treball ha mostrat que existeix una diferència rellevant entre el tram alt i el tram baix de d’aquesta part del Llobregat, en què la part baixa del riu, i en especial el Delta, és un punt d’altra concentració de biodiversitat on hi viuen espècies úniques a Catalunya. Tot i això, s’han identificat altres espais d’interès per a la biodiversitat en altres zones del riu, com les àrees forestals de Pallejà, els aiguamolls de Molins de Rei, els penya-segats de Ca n’Albareda, els prats i herbassars del Parc Agrari o les diferents rieres i torrents que tributen al riu Llobregat.

El riu Llobregat té 192 passos de fauna potencials

Per altra banda, el treball ha examinat la dificultat o facilitat que té la fauna terrestre per desplaçar-se entre els diferents espais com poden ser Collserola, el riu i les muntanyes del Baix i el Garraf. Així, a partir de l’anàlisi dels sectors d’interès per a la dispersió de la fauna es plantegen mesures per millorar la permeabilitat i restablir els fluxos ecològics entre aquests espais.

L’estudi ha constatat que es tracta d’un espai amb molta fragmentació territorial a causa de la superposició d’infraestructures viàries i ferroviàries, que són barreres per a la fauna i en dificulten el moviment dins del territori. En aquest entorn, cal remarcar la funcionalitat de la xarxa de rius i torrents com a corredors ecològics, és a dir, espais que permeten superar les barreres de les infraestructures, i que per tant tenen una gran importància per a la connectivitat faunística. En aquest sentit, la major part de les deteccions de fauna s’han fet a prop de cursos fluvials.

En destaquen el torrent de Batzacs i el torrent de la Font entre Collserola i el riu Llobregat, el torrent dels Bufadors i la riera de Corbera entre Ordal i el riu Llobregat, i la riera de Sant Climent i la riera de Canyars entre el Garraf i la plana deltaica del Llobregat.

Tanmateix, ha indicat que la qualitat connectora de la xarxa fluvial de l’àmbit d’estudi encara té molt potencial de millora, ja que el 87% dels trams analitzats presenten una qualitat insuficient ja sigui pels criteris hidromorfològics (tipus de marges, presència de barreres transversals, canalitzacions de rieres…) o per l’estructura de la vegetació (presència de vegetació de ribera, d’espècies exòtiques…).

Dins l’àmbit d’estudi s’han analitzat 192 passos, per sobre o per sota de les infraestructures, que si estiguessin ben adaptats per a la fauna permetrien esquivar la majoria de les barreres existents. No obstant això, actualment més de la meitat no compleixen els requisits de funcionalitat.

Dels passos teòricament funcionals només s’ha registrat activitat faunística en un 62% dels casos, mentre que en aquells passos de fauna sense característiques funcionals, s’ha detectat activitat faunística en un 42% dels casos mitjançant càmeres de fotoparany. Aquesta comparativa deixa entreveure que els barems teòrics de valoració de la funcionalitat dels passos poden ser modulables en un àmbit tan tensionat com el del Llobregat metropolità. L’explicació rau en què la majoria d’espècies utilitzen passos molt inferiors a les mides recomanades, adaptant-se a la disponibilitat d’estructures existents.

Claus per millorar la biodiversitat

L’informe ha proposat un total de 200 punts d’intervenció amb gairebé 500 actuacions sobre els setze eixos de connectivitat que inclouen els principals corredors faunístics. El cost d’aquesta transformació és de 23 milions d’euros. Les intervencions més destacades proposen una millora en les infraestructures de transport, com per exemple tanques que condueixin els animals i evitar que travessin les infraestructures i puguin ser atropellats o provoquin accidents, o tanques opaques per evitar que els llums dels vehicles afectin el pas de la fauna; dels hàbitats, com la revegetació i l’eliminació de runes, deixalles o infraestructures obsoletes; així com intervencions en cursos fluvials que inclouen l’eliminació d’espècies exòtiques, la revegetació de zones humides o la creació de basses per fomentar la biodiversitat o la millora de la qualitat de l’aigua. També es recullen vuit actuacions singulars amb una inversió de vuit milions d’euros, com per exemple la creació de nous passos inferiors o superiors tipus ecoductes o falsos túnels.

Alhora,  ha aportat directrius i propostes per millorar la biodiversitat i preservar ambientalment la zona. La recuperació d’usos tradicionals com la pastura, la recuperació d’espècies amenaçades com la reineta o el tòtil o la construcció de refugis o passos de fauna en són els exemples més rellevants.

Font: ACN