L’Ajuntament baixllobregatí ha decretat dos dies de dol oficial, durant els quals la bandera d’Olesa onejarà a mig pal i amb crespó negre. El funeral serà aquest dimarts, 27 d’agost, a les 17 h, a la parròquia de Santa Maria

Aquest dilluns, 26 d’agost, ha mort als 72 anys qui va ser l’alcalde d’Olesa de Montserrat entre el juliol de 1984 i el desembre de 1986, Daniel Pujol Garcia. L’Ajuntament d’Olesa ha decretat els dies 27 i 28 d’agost com a dies de dol oficial, i durant aquests dos dies, la bandera d’Olesa onejarà a mig pal i amb un crespó negre en sentit de dol. L’Ajuntament d’Olesa vol expressar el seu més sentit condol a la família i amics per la pèrdua de qui va ser el segon alcalde de la democràcia a Olesa, i que també va ocupar el càrrec de regidor de Joventut i Comunicació en el mateix mandat. Pujol havia estat regidor del Partit Socialista de Catalunya des de les primeres eleccions municipals, l’abril del 1979. De fet, va formar part de l’agrupació socialista d’Olesa de Montserrat des de la seva constitució. A les eleccions municipals del maig de 2023 va tancar la llista del PSC.

El funeral per Daniel Pujol serà aquest dimarts, 27 d’agost, a les 17 h, a la parròquia de Santa Maria d’Olesa. Les persones que ho desitgin podran escriure a un llibre d’honor i records que l’Ajuntament d’Olesa vol que sigui per a la família, i que serà al tanatori d’Olesa aquest dilluns, de 18 a 21 h; i demà dimarts, de 9 a 13 h. Posteriorment, i fins al dia 12 de setembre, el llibre romandrà al saló de sessions de l’Ajuntament d’Olesa per tal que aquells ciutadans i ciutadanes que ho desitgin puguin escriure una nota de condol.

Daniel Pujol Garcia va néixer a Olesa de Montserrat l’octubre del 1951. Es va llicenciar en Filologia Hispànica i va treballar com a professor de llengua castellana en diversos instituts de Catalunya. Anteriorment, també havia treballat com a locutor a Ràdio Terrassa. Precisament, durant el seu mandat va impulsar la municipalització de l’emissora Olesa Ràdio. Pujol destacà també per la seva implicació professional en accions de cooperació internacional en diversos països d’Amèrica Llatina. En aquest sentit, va treballar per a organismes internacionals com les Nacions Unides, la Unió Europea o l’Organització Internacional del Treball, entre d’altres.

Daniel Pujol va renunciar al càrrec d’alcalde el 18 de desembre de 1986 per haver estat nomenat director de l’Institut de Formació de Santa Cruz de la Sierra a Bolívia. Havia assolit l’alcaldia d’Olesa el 13 de juliol de 1984.

L’alcalde d’Olesa, Jordi Parent, ha expressat el seu condol i el de tota la corporació a la família i amics de Daniel Pujol. “Recordo i destaco la seva implicació en projectes de cooperació internacional a Amèrica del sud, així com la seva implicació en diverses entitats olesanes. Descansi en pau”.

Precisament, més enllà de la seva activa vida política, Daniel Pujol també es va implicar en el teixit social olesà sent membre actiu de La Passió -en la qual va interpretar el paper de Sant Joan, entre d’altres-; l’Escola d’Arts i Oficis -de la qual en va ser director-, i més recentment, de l’entitat de beneficència Càrites, de què va ser l’impulsor de la secció local. Des de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobegat, en nom de totes les Càritas parroquials del bisbat del Sant Feliu de Llobregat i del Bisbe Agustí Cortés han expressat que “el seu compromís i dedicació han estat un exemple de generositat i solidaritat, deixant una empremta inesborrable en la nostra comunitat. La seva tasca desinteressada ha obert camins a l’esperança en la vida de moltes persones, i el seu record perdurarà en tots nosaltres”.

La mort de Daniel Pujol ha estat rebuda amb commoció i tristor entre els seus companys i companyes del PSC d’Olesa de Montserrat. El partit ha emès un comunicat en què transmet el seu condol a la parella, fills, familiars, amics i amigues de l’exalcalde. La regidora del grup municipal socialista Lourdes Garcia, molt emocionada, ha assegurat que Daniel Pujol “era un gran amic, una gran persona, un gran polític, i una persona amb un gran cor. Ajudava a tothom qui podia. Sempre el portarem al cor”.