La cultura contemporània, amb voluntat de transformació ecosocial, serà present al Baix Llobregat amb motiu de la 15 a edició de Manifesta, la biennal nòmada europea que enguany pren escala metropolitana amb exposicions i activitats a 12 ciutats

La mostra comença aquest diumenge 8 de setembre i s’allargarà fins el 24 de novembre. Es pot consultar el programa complet i obtenir les entrades al web de la biennal.

Diverses ciutats del Llobregat però també del Vallès, del Barcelonès, del Maresme i del Besós; així com evidentment de Barcelona, que actuarà com a seu central de l’esdeveninent, amb l’epicentre a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili.

La Biennal es va inaugurar aquest dijous amb una roda de premsa amb autoritats de la mostra i de les principals institucions implicades, com ara la directora de Manifesta 15, Hedwig Fijen; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (PSC); el diputat de Cultura de la Diputació, Pau Gonzàlez (Comuns); el director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, i el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí (Comuns). També hi van assistir representants dels consistoris dels diversos municipis participants.

Una mostra descentralitzada i de pensament crític

Durant la presentació realitzada aquest dijous a Sant Cugat, Fijen va destacar l’abast metropolità de la mostra tot dient que és l’edició de Manifesta més gran que s’ha fet mai ja que comprèn més de 300 quilòmetres i 12 ciutats, tot explicant que pretén unir la capital amb els dos rius i la resta de l’entorn en bicicleta i amb les infraestructures de transport: “Amb l’antiga editorial Gustavo Gili com a centre, es dibuixa un cinturó que agafa tota la regió metropolitana amb tres clústers en què participen prop de 90 artistes”.

Per a Fijen, la mostra permet posar en valor també l’entorn natural: Collserola, el mar i els rius Llobregat i Besòs.

La directora va defensar que cal garantir un accés democràtic al coneixement i apropar l’art i el pensament crític a la ciutadania, posant d’exemple el clúster Equilibrant conflictes, que, amb seu al Baix Llobregat, evidencia conflictes com el de la protecció de l’estany de la Ricarda i el trànsit aeri de l’aeroport, així com la seva possible ampliació.

Un exemple que la pròpia Fijen va pozar precisamenr poc després que el nou govern de la Generalitat hagi obert de nou la porta a l’ampliació de la infraestructura.

“La cultura ha de propiciar el desenvolupament sostenible”

Imma Vilches, representant artística de Manifesta, ha destacat l’abast metropolità com una forma d’aprofundir en la descentralització de la cultura que, diu, ja ha permès “generar programes en què el dret a la cultura era una premissa bàsica”. Va defensar que la biennal també és un espai per a la dissidència, amb atenció especial als joves, les dones i la població desafavorida.

“La cultura ha de propiciar el desenvolupament sostenible”, va dir, tot reivindicant el paper de l’art en la transició ecosocial i destacant que cal apostar per un “creixement inclusiu, equitatiu i sostenible”.

Filipa Oliveira, mediadora creativa de la biennal, per la seva banda, va defensar que Manifesta és un espai per imaginar futurs alternatius, “per aprendre i desaprendre, per perdre’s i per ser lliure”. Ha posat en valor la tasca de l’equip organitzador i dels grups focals que “han buscat noves formes de ser i treballar conjuntament”.

Collboni va destacar la voluntat de descentralització per aportar una visió cultural compartida a la regió metropolitana, a la que va anomenar “la Barcelona dels 5,3 milions d’habitants”. L’alcalde barceloní va destacar que Manifesta utilitzi la seu de l’antiga editorial Gustavo Gili com a espai central, el que permet redescobrir un dels espais de la capital, i ha donat la benvinguda als assistents a una mostra que, destaca, “s’ha consolidat com una de les grans biennals d’art del món”: “És un honor rebre’ls, especialment els que veniu de molt alluny”.

Una biennal per repensar el futur

Un dels reptes és aconseguir que Manifesta “sigui un espai popular de debat”, va dir Gonzàlez en representació de la Diputació, tot dient que la mostra ha de servir per entomar els reptes socials i climàtics així com per plantejar també nous interrogants, “el segon reptes és fer-nos valedors del llegat de Manifesta deixarà”.

Almeda, en representació de l’Institut Ramon Llull i de la Generalitat, va defensar que la mostra ha de servir per posar en relació els problemes de cada lloc amb els reptes globals: “L’art apareix com un vehicle d’expressió però també com un instrument de negociació i de transformació de les nostres realitats socials, de transformació dels espais públics, els entorns urbans i de la nostra relació amb la natura”.

“La veritable demanda de la societat a l’art és imaginar futur”

“Hi ha molts esdeveniments culturals que busquen elements laterals a l’art, com la projecció internacional, però la veritable demanda de la societat a l’art és imaginar futur”, va explicar Martí, en representació del govern de l’Estat.

També va destacar la perseverança de l’equip organitzador tot i els canvis de govern a algunes de les ciutats que acullen la mostra, “Manifesta utilitza l’espai, la mateixa ciutat, per pensar i imaginar sobre el futur, imaginar allò inimaginable, com ara pensar que els rius no són els límits de la ciutat sinó les noves rambles, o que les tres xemeneies estan cridades a ser el nou gran equipament cultural metropolità o que la Ricarda acull un dels patrimonis més importants de la ciutat, la Casa Gomis”.

Font: https://www.elcugatenc.cat (Membre de Catalunya Metropolitana)