Avancem en la construcció de la Catalunya treballadora

Arribem a la Diada Nacional de Catalunya d’aquest 2024 amb una nova legislatura arrencada, just quan cal situar les prioritats conjuntes des de les institucions i la societat civil organitzada. Des de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya i la Unió General de Treballadors i Treballadores de Catalunya volem fer possible els anhels de la classe treballadora per assolir un país socialment avançat, cohesionat i preparat per afrontar els grans reptes del nostre país.

Hem d’avançar per garantir el desenvolupament nacional, econòmic i cultural de Catalunya, tenint com a elements essencials per a la integració: la diversitat i la garantia d’accés universal a la cultura de tothom. Per això és un element essencial la defensa de la nostra llengua com a part principal del nostre patrimoni. El català ens uneix i ens iguala, és un element clau i estratègic de integració i cohesió social, que garanteix les mateixes oportunitats a totes les persones. Per això, calen polítiques públiques per a la seva protecció i desenvolupament, per garantir de manera plena el seu ús ordinari en totes les activitats de les nostres vides. Per a UGT i CCOO el model d’immersió lingüística s’ha mostrat d’èxit i cal continuar donant-li suport i millorant-lo, és essencial potenciar-ne l’ús als centres de treball d’una manera decidida.

Catalunya ha d’avançar cap a un nou contracte social

Als treballadors i treballadores de Catalunya, amb l’objectiu de la millora de les nostres condicions de vida, ens és prioritari assolir els objectius que integren el treball digne. L’increment dels salaris, la reducció del temps de treball, garantir la salut en el treball, la formació al llarg de la vida, afrontar les grans transformacions del treball i de les nostres vides, com ara l’impacte de la intel·ligència artificial al sistema productiu, així com aquelles qüestions que han de garantir una vida digna com són l’habitatge, l’accés universal als serveis públics en l’àmbit de la salut, l’educació, la protecció social, les pensions i les prestacions públiques, i l’impuls de polítiques que controlin la pujada de preus de béns i productes bàsics. D’altra banda, hem de conjurar-nos contra les grans amenaces actuals a la democràcia i les llibertats. La lluita contra el feixisme, el racisme i la violència masclista fa imprescindible establir polítiques públiques que en garanteixin l’erradicació.

Per tot això s’ha d’establir un nou contracte social, un acord d’ampli espectre que involucri els poders públics i polítics juntament amb la societat civil organitzada. En aquest sentit, li demanem al nou Govern de Catalunya una agenda que emani del diàleg social, de les reformes legislatives que garanteixin aquest nou contracte social que ens farà un dels territoris europeus que asseguri un model de creixement econòmic i de redistribució de la riquesa amb un important paquet de mesures que abordin des de l’accés a l’habitatge fins a un nou model energètic. Aquest nou contracte social ha de sorgir de la implementació dels principis recollits a l’Agenda 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible. Reivindiquem de manera urgent un pla de xoc per a l’habitatge, ja que l’accés a una solució d’habitatge digne s’ha convertit en un dels principals reptes del nostre país, ja que els efectes de l’actual situació són indignes per al nostre jovent.

Fruit dels acords de govern, s’ha d’assolir un nou model de concertació econòmica entre el Govern de Catalunya i l’Estat per garantir la millora dels serveis públics fonamentals bàsics, com la salut, l’educació i els serveis socials, la millora de les nostres infraestructures i la capacitat d’implementar polítiques industrials i de serveis que garanteixin el nostre creixement de manera efectiva i sostenible, que ens permeti afrontar els reptes de l’àmbit demogràfic, tecnològic i climàtic amb recursos suficients. És necessari, doncs, construir el nou model de finançament amb l’objectiu posat en aquest nou contracte social i, alhora, impulsar la solidaritat interterritorial per també contribuir al benestar social del conjunt de l’Estat, afrontant els reptes de l’equitat territorial i la progressivitat del sistema.

Els serveis públics, pilars dels principis d’igualtat, equitat i democràcia

La situació dels nostres serveis públics fonamentals és límit en dotació de recursos humans, econòmics i materials. A la sanitat, les llistes d’espera són inacceptables en tots els nivells des de l’atenció primària a les intervencions hospitalàries, la infradotació és especialment greu en algunes especialitats com la salut mental, cosa que agreuja les desigualtats als col·lectius més vulnerables. Aquests són alguns dels problemes que diàriament afronten els professionals sanitaris i que obliguen a continuar i a ampliar les polítiques de millora pressupostària, de personal i de recursos materials.

És necessari comptar amb finançament suficient a l’educació al nostre país, des de l’educació obligatòria fins a l’educació al llarg de la vida. I és que encara avui dia no garantim places per a tothom a l’educació universitària o a la formació professional i, un cop més, això afecta a les rendes més baixes. El 6 % del PIB català ha de ser la xifra de recursos garantida per llei per dotar el nostre sistema educatiu.

Alhora cal millorar l’atenció als serveis socials bàsics, que està actualment sobrecarregada de feina amb situacions de col·lapse en algunes àrees bàsiques i requereix d’actuacions urgents. També cal continuar millorant l’indicador de renda de suficiència o assegurar l’arribada a qui ho necessiti de la renda garantida i l’ingrés mínim vital. Accions que no han d’obviar la realitat dels treballadors i les treballadores d’aquests serveis, que moltes vegades fan de contenció sense recursos disponibles, amb externalitzacions i amb jornades maratonianes, precàries sempre.

Les nostres administracions també generen serveis culturals, esportius, de promoció econòmica i un llarg etcètera. Aquests han d’estar correctament dotats per garantir la igualtat i l’equitat i també han de ser territorials, i fer especial atenció a les zones amb poca densitat demogràfica del nostre país que han de tenir accés a la mateixa cartera de serveis que es dona a les diferents àrees metropolitanes.

Els serveis públics són aquells serveis que atenen tota la ciutadania i ens igualen, és per això que són la millor expressió del que significa el model democràtic i si hi ha alguna cosa que crea desafecció i descrèdit de les institucions són la ineficiència, la inoperància i la manca de resposta. Per això insistim: cal tenir uns serveis públics forts, ben dotats i ben administrats amb suport i recursos suficients per als treballadors i treballadores de la funció pública, garants dels serveis que es presten.

Un país dinàmic que crea ocupació afrontant els reptes demogràfics, tecnològics i climàtics

Cal implementar els principis i objectius de l’Agenda 2030. Catalunya no pot esperar ni un minut més per afrontar amb garanties la generació energètica renovable, no només pel repte climàtic que significa la urgent i necessària descarbonització, sinó i també per l’impuls que significarà a la nostra economia o a la captació d’inversions industrials. En aquesta línia cal desenvolupar i actualitzar el Pacte Nacional per a la Indústria per fer augmentar el pes d’aquest sector al total de la nostra economia.

És imprescindible establir un procediment de participació que garanteixi un nou model de mobilitat de qualitat i sostenible amb la participació activa, en la seva governança i desenvolupament, de CCOO i UGT. És urgent també afrontar amb garanties, urgència i amb mesures ràpides l’estat de les rodalies al nostre país, el Govern de la Generalitat ha d’assolir les seves competències per garantir-ne la transformació en un servei modern i de qualitat. Aquest és un servei fonamental per a milers de treballadores i treballadors, que afronten el dia a dia amb incertesa, pitjor qualitat de vida i fins i tot problemes laborals a causa de l’estat molt precari del servei. És urgent la millora de les inversions en el sistema ferroviari que en garanteixi la interconnexió, millori la mobilitat de les persones, i garanteixi el transport de mercaderies amb la connexió eficient de tot l’arc mediterrani. Hem d’avançar també cap a una major integració del conjunt de transports públics arreu del territori per garantir la mobilitat sostenible i suficient.

Alhora cal continuar els treballs iniciats per al Compromís Nacional per un Turisme Responsable en un sector vital per a l’ocupació i l’economia, però generador de conflicte, la seva massificació o mala regulació té efectes, entre d’altres, en la disponibilitat d’habitatge i en l’extensa precarietat laboral del sector.

Cal un nou pla nacional que garanteixi l’accés a l’aigua a totes les persones, que garanteixi el desenvolupament industrial i econòmic sostenible, establint mesures coherents d’estalvi i ús dels recursos, amb les inversions en noves infraestructures suficients i plans efectius de manteniment de la xarxa, i preservant el cabal ecològic dels rius i la qualitat dels aqüífers, en previsió de nous episodis de sequera que cada vegada seran més freqüents a causa del canvi climàtic.

Catalunya país d’acollida, país democràtic

El nostre país actualment torna a acollir noves generacions de catalans i catalanes l’origen dels quals està fora del nostre territori, tanmateix la construcció de Catalunya, de la identitat catalana, no s’entén sense l’aportació que diferents cultures i diferents persones provinents d’altres contrades ens han fet, des de la llengua a la dansa i, evidentment, l’economia. Hem d’assegurar que aquestes persones tenen accés a condicions de vida dignes i que poden participar amb normalitat de la nostra societat.

També hem de continuar fent que les polítiques contra les discriminacions, siguin les que siguin, posin fi al flagell dels feminicidis, cal fer els passos necessaris per assolir la igualtat real i efectiva, sense resignar-nos al fet que la generació actual de joves tingui una vida pitjor que la dels seus antecessors. Catalunya ha de ser un lloc en el qual no depengui de qui estimis per estar en perill o tenir menys oportunitats que algú altre.

No oblidem els conflictes armats al món, especialment el genocidi a Palestina o la invasió d’Ucraïna, els sindicalistes som gent de pau i demanem la fi de les guerres i el reforç de les eines democràtiques de govern internacional com la ONU que ha patit els atacs de l’extrema dreta als darrers temps.

CCOO i UGT afrontem aquesta diada amb forces renovades fent palès que la construcció nacional continua tenint com a pilar la construcció social. Seguim lluitant perquè la democràcia continuï dotant-nos d’igualtat, de recursos, de servei, i seguim treballant per generar dinamisme econòmic, per proveir-nos de llocs de treball amb condicions i salaris dignes. L’Onze de Setembre, com cada dia, avancem en la construcció de la Catalunya treballadora.

Visca Catalunya i Visca la classe treballadora catalana!

CCOO i UGT