El Baix Llobregat, conegut per la seva diversitat i per haver estat una terra d’acollida durant dècades, comença a enfrontar-se a una nova realitat: la por i la desconfiança cap als nouvinguts guanyen espai en el discurs polític i social. Aquesta situació posa en evidència un canvi significatiu en una comarca que, durant dècades, va acollir amb els braços oberts milers de persones provinents d’altres parts d’Espanya.

Durant els anys 60 i 70, el Baix Llobregat es va convertir en un punt de referència per a molts emigrants procedents d’Andalusia, Múrcia, Extremadura, Galícia, etc., que van arribar per treballar a les fàbriques i serveis, ajudant a construir el teixit industrial de la regió. Aquesta realitat va contribuir a forjar una comarca diversa i dinàmica, on la integració i la convivència es van convertir en valors essencials. Avui, aquesta diversitat segueix viva, ja que el 14,8% de la població és d’origen estranger, amb comunitats provinents del Marroc, Romania i Amèrica Llatina.

Malgrat aquesta llarga tradició d’acollida, els resultats de les eleccions generals de 2023 mostren com el discurs xenòfob ha començat a calar en sectors de la població, com indiquen els resultats de l’extrema dreta xenòfoba en aquestes eleccions, on van obtenir un 8,56% dels vots al Baix Llobregat. Aquest suport no es limita als sectors tradicionalment conservadors, tant espanyols com catalans, sinó que també ha trobat ressò entre descendents dels emigrants espanyols que van arribar fa dècades cercant una vida millor.

Aquesta tendència posa en relleu el perill de l’oblit. Molts dels qui ara se senten amenaçats pels nous immigrants obliden que ells o els seus avantpassats van passar per una experiència similar. En lloc de veure en la immigració una oportunitat de renovació econòmica i social, hi ha qui la percep com un perill. Aquest canvi d’actitud, alimentat per discursos polítics, qüestiona els valors de convivència que durant dècades han definit la comarca.

Cal entendre que la immigració no és només una qüestió social, sinó també econòmica. Catalunya, com a part de la Unió Europea i amb una economia forta, depèn de la immigració per continuar prosperant. L’envelliment demogràfic i el baix creixement de la població fan que la immigració aporti la força laboral jove que necessita el país per mantenir el seu sistema de benestar.

La immigració és un fenomen natural i necessari, i cal recordar que, com a terra d’emigrants, el nostre futur depèn d’acollir i integrar, no de rebutjar.

Les crítiques a la immigració solen sorgir de la por, una emoció que alimenta discursos xenòfobs i intolerants. Tanmateix, si ens aturem a mirar la història recent, veurem que aquesta mateixa por és la que van patir els nostres avis i pares quan van emigrar a Catalunya i a altres països, i finalment van trobar en altres terres un lloc d’acollida.

El repte actual és no deixar-se endur per la por. Recordar la pròpia història i mantenir viva la memòria col·lectiva és crucial per evitar repetir errors del passat. El Baix Llobregat ha estat, i pot continuar sent, una terra d’acollida i d’oportunitats per a tothom, sempre que es mantinguin els valors de convivència i solidaritat que l’han caracteritzat.

Lluís Carrasco Martínez: Molins de Rei

Fotografia: Generada per IA