Membres de diferents religions van celebrar aquest dimarts una pregària multiconfessional, de les primeres que es fa a Catalunya amb representació de les sis comunitats més majoritàries

Al cementiri comarcal Roques Blanques del Papiol, al Baix Llobregat, es van trobar representants de les religions cristiana, musulmana, hindú/sij, bahai, evangèlica i jueva. L’objectiu va ser pregar pels difunts i “fer un clam pel respecte i la tolerància, celebrant un dia per la vida”, va destacar en declaracions a l’ACN el conseller delegat d’Àltima, Joan Ventura.

Els participants van compartir oracions amb les quals van reivindicar el respecte mutu. “Ja podem predicar que Déu és amor, però si estem barallats el món no s’ho creurà”, va ressaltar un dels oradors.

El silenci de l’extens bosc de Roques Blanques va ser momentàniament trencat dimarts passat al matí per una cerimònia insòlita: set representants de diferents religions van pregar pels seus difunts amb unes oracions que també van voler ser una reivindicació de la diversitat i la tolerància.

La cerimònia neix d’una iniciativa de l’Associació Llatinoamericana de Cementiris i Funeràries, la qual promou activitats que “celebrin la vida des de la diversitat”, va relatar Joan Ventura, conseller delegat d’Àltima. Aquesta funerària catalana ha apostat per un acte que “uneixi països i cultures dels cinc continents, com a reflex d’una Catalunya que és multiconfessional i tolerant”.

Situats en semi cercle al mirador de Montserrat, els set representants de les diferents religions van fer una breu oració inicial per passar després a una pregària més extensa, cadascú seguint el seu ritual tradicional entorn la mort. I és que tots els participants van evidenciar àmplies diferències a l’hora d’afrontar el traspàs dels éssers estimats i la vetlla dels difunts.

“És molt important disposar d’actes com aquests on totes les religions tinguem visibilitat”, va destacar a l’ACN el representant sij, Amrik Singh, que va recordar que la seva comunitat té tan sols 500 anys d’història. “Moltes vegades ens veuen amb turbant i barba llarga i es pensen que som d’una altra religió”, lamentava, tot ressaltant que l’essència de la seva comunitat rau en “ser humanitaris, indistintament de les races i sexes”.

Aquest clam per la igualtat el van ressaltar tots els participants, fent una crida a “l’entesa entre tots els pobles”. Des de la comunitat jueva, Paul Ganes, va situar la “falta de coneixement” com a “problema més greu” de la societat. “Cal conèixer més, llegir més i opinar menys”, va asseverar, mentre va demanar “molta paciència” vers el conflicte entre Israel i Palestina, “una situació molt difícil davant la qual no s’ha de perdre l’esperança”.

Des de la comunitat cristiana, el mossèn Joan Manuel Serra va ser taxatiu: “Ja podem predicar que Déu és amor, però si estem barallats el món no s’ho creurà”. Serra va fer al·lusió al Concili Vaticà II, “que ja demanava mirar allò positiu de les altres religions, i no fixar-se pas en les coses negatives”. “Els cristians hem d’estimar-nos i estimar les altres religions”, va afegir.

Entre els diferents participants, Khalid Chaer, de la comunitat musulmana, va lamentar també els conflictes mundials que tenen una forta arrel religiosa, accentuada “pels interessos econòmics i estratègics, que ho canvien tot i deixen a l’aire el concepte ‘pau'”. Chaer va assegurar que “la pau és l’objectiu de tots els essers humans”, si bé va reconèixer que “és molt difícil en l’entorn mundial actual”.

Font: ACN