L’estat de les democràcies és preocupant.

L’actual desafecció política sembla que castiga més a les forces d’esquerres que defensen els valors de la tolerància, la integració, la igualtat i el feminisme, el respecte a la diversitat, aquelles que estan al costat de la població més vulnerable.

El càstig social sembla més sever cap a aquelles ideologies o espais d’opinió que es dirigeixen a nosaltres de manera rigorosa i ens parlen de com afrontar una realitat que és complexa, que no és fàcil de millorar amb mesures que no sempre són simples i efectives de manera immediata. I davant d’això estan la dreta i la ultradreta, que s’aprofiten de les dificultats dels moments de crisi per estendre la llavor de l’odi i de l’antipolítica.

I aquí és on aquestes forces regressives es troben còmodes, estenent falses receptes que no solucionen res, però que arriben fàcilment a algunes persones que busquen desfogar-se cridant contra tots i contra tot per desempallegar-se de sobre la frustració personal.

Tots hem de ser conscients del moment històric en què vivim. Les forces reaccionàries de la dreta i la ultradreta a escala global han creat amb èxit un marc d’opinió pública basat de manera prioritària en les mentides, la manipulació informativa, la hipèrbole permanent, les exageracions interessades per generar una falsa sensació de caos, d’inseguretat i plena d’incerteses. I això impacta de manera molt directa sobre la percepció de l’opinió pública, especialment de la majoria social que té por de perdre el benestar del qual gaudim, en termes generals, la major part de la població a les societats occidentals.

També és cert que la gent té dret a escoltar i a votar a qui vulgui, que fins i tot té dret a fer-se mal a si mateixa escollint en les urnes a qui s’aprofita del malestar social per un benefici propi, a aquells que en cap cas defensaran els interessos de la majoria, sinó que més aviat al contrari, acabaran perjudicant a aquells que menys tenen. El cas de València és paradigmàtic.

La dreta i la ultradreta van arribar fa un any al govern de la comunitat. La primera mesura que van pactar va ser entregar la responsabilitat de la protecció civil i les emergències a un conseller de VOX, que va llençar a les escombraries la nova unitat d’emergències que havia projectat un any abans el govern d’esquerres per afrontar la prevenció i l’actuació urgent davant de tragèdies com la DANA d’aquests dies. PP i VOX es van barallar fa uns mesos i els ultres van abandonar el govern, però per a la societat valenciana el mal ja estava fet.

I ara hem vist el tràgic abast de les conseqüències de deixar el govern en mans d’aquells que menyspreen l’evidència científica i no es prenen seriosament a les persones que des del coneixement tècnic i professional fa molt temps que alerten dels efectes devastadors que pot tenir l’actual emergència climàtica sobre les nostres vides.

En definitiva, és el que passa quan deixem que sigui el llop qui cuidi les nostres ovelles.

Goyo Benítez. Periodista. Castelldefels