El dia 2 de desembre del 1984, era diumenge. Centenars de dones i d’homes es concentraven a l’espai recuperat a les vies del ferrocarril a l’entorn del què havia estat el pas a nivell del carrer Verdaguer. Tal com deia la revista local El Llaç “L’acte, a part dels aspectes purament protocol·laris, fou concebut com una autèntica festa popular, i val a dir, que el públic s’hi congregà en nombre considerable. Hi hagué gegants, grallers, audició de sardanes, enlairament de globus, actuació del Secretariat de Dansa de la Joventut, de la coral Quodlibet i d’un grup d’ acordionistes de l’Escola Municipal de Música” . Hi hagué la primera mostra alimentària local que oferí degustacions de tota mena i la pastisseria de cal Mas va crear una gran i esplèndida escultura de xocolata amb forma de locomotora. El cartell que anunciava la celebració va ser dissenyat per l’artista Alfred Bofill.
Soterrar les vies del tren al seu pas pel carrer Verdaguer era un dels primers projectes empresos per l’ajuntament sorgit de les eleccions democràtiques del 1979. Al capdavant del Consistori hi havia l’Antònia Castellana, una de les primeres i úniques alcaldesses de Catalunya. L’any 1980 el govern provisional de la Generalitat presidit per Josep Tarradellas, junt amb la Corporació Metropolitana de Barcelona amb Narcís Serra, primer i Pasqual Maragall, després i la Diputació de Barcelona amb Antoni Dalmau, donaren suport al projecte, així com les autoritats de Renfe i del Ministerio de Fomento y Obras Públicas. Hi jugà un paper important la responsable de transports metropolitans Mercè Sala Schnorkowski, la dona que el 1991 assumiria la presidència de Renfe (un dels períodes de més inversió i renovació dels ferrocarrils).
He de confessar que m’ha inspirat escriure aquest article el muntatge audiovisual que el servei de premsa de l’Ajuntament ha editat gràcies a les fotografies antigues d’Antoni Burón i el muntatge de la celebració de la inauguració de l’obra de supressió del pas a nivell del carrer Verdaguer fet per Cecili Padilla i Remei Esteba . (gràcies, Cecili i Remei): https://www.youtube.com/watch?v=c46VaLzpFmE
Visionar aquest muntatge m’ha retornat 40 anys enrere; llavors tenia 30 anys i com a treballadora municipal m’ocupava de les tasques de protocol. El protocol d’aquesta activitat no fou gens fàcil: s’havien de situar ordenadament els representants de les institucions que participaren en el finançament i l’execució del projecte, a l’ ensems que l’Ajuntament volia mostrar l’agraïment per l’acollida del projecte al President Tarradellas que des d’un primer moment en la Generalitat “provisional”, havia assumit i tramitat el projecte. Hores d’ara sabem de la personalitat del President Pujol i del seu capteniment respecte del President Tarradellas. Els serveis de Protocol de la Generalitat presidida per Jordi Pujol no acolliren gens bé la presència del President Tarradellas i, finalment Pujol, arribà tard i en helicòpter, i la tallada simbòlica de la cinta es feu amb el president Tarradellas així com també els parlaments.
En aquells anys, a la Casa de la Vila hi treballàvem un seguit de funcionaris joves que ens sentíem part de la construcció democràtica de la nostra vila i cooperàvem amb entusiasme amb tots els projectes, persones com: la secretària de la Corporació, Catalina Victory; el cap de la Guàrdia Urbana, Lluís Carrasco; l’arquitecte, Joan Magrané; l’enginyer, Joan Arús, i molts d’altres funcionaris i funcionàries que amb molta il·lusió treballàvem sota la direcció d’un equip de govern que tenia al capdavant una Alcaldessa com l’ Antònia Castellana i un regidor d’Urbanisme com en Manuel Hernández, persones decisives que lideraven el govern d’unitat (PSUC-PSC-CIU-UCD-ERC) entre el 1979-1983 i el de coalició entre 1983-1987 (PSUC-PSC).
La xarxa ferroviària originada en el segle XIX als municipis d’arreu de Catalunya proporcionà progrés i va impulsar l’activitat econòmica, a la Vila de Molins de Rei, entre d’altres coses, va fer possible l’exportació d’una bona part de la producció agrícola. Aquests dies a Molins de Rei també s’ha pogut gaudir d’una exposició commemorativa dels 170 anys de l’arribada del ferrocarril a la Vila (1874). El 8 d’octubre del 1854 va circular el primer tren entre Barcelona i Molins de Rei.
A l’actualitat hom ha celebrat aniversaris com els 40 anys de supressió del pas a nivell del carrer Verdaguer i la doble via fins a Martorell, així com els 170 d’arribada del tren i la connexió amb Barcelona. Tot i això constatem la preocupació social i el desencís de la població respecte al conjunt de serveis de transport públic i mobilitat. Ara més que mai cal dotar a la comarca del Baix Llobregat i a tot l’entorn metropolità d’una xarxa de transport públic eficient, que contribueixi a la substitució de l’ús excessiu del vehicle individual i privat, així com els seus efectes en el medi ambient i el clima. Mentre que les necessitats actuals s’encarrilen a superar el vehicle privat, a Molins de Rei tenim encallada la reforma de l’estació de Renfe i veiem com el compliment horari i els serveis de rodalies no milloren ni s’incrementen. Molins de Rei no disposa d’ una estació adaptada a les necessitats actuals. És inexplicable que el Ministerio de Transportes y Mobilidad Sostenible i ADIF mantinguin durant anys l’obra aturada per adaptar una estació accessible que compleixi amb els estàndards de mobilitat del segle XXI.
Genoveva Català Bosch. Funcionària jubilada de l’Ajuntament de Molins de Rei
Fotografia: Ajuntament de Molins de Rei