De tant en tant, la ressenya d’una pel.lícula o serie, de la que valgui la pena parlar, a elBaix.cat. La Clara Bosch, opina des d’una visió més personal que experta, sobre aquells films que veu i considera ressenyables, fugint una mica (que no del tot) de les modes i l’exigència de l’actualitat, però sí que aprofitant aquest període de premis, doncs acabem de deixar els Goya enrere i ja tenim a tocar els Oscar 2025.
Avui, parlarem de la darrera pel.lícula premiada als Goya, abans de submergir-nos a Hollywood. Em refereixo a la pel.lícula “Casa en flames”. Ara que la he vist, entenc la quantitat de premis. Com es diu col.loquialment, “pel.liculón”!
Casa en flames és una pel·lícula que ha sacsejat el panorama cinematogràfic català, combinant una narrativa potent amb actuacions memorables.
Dirigida per Dani de la Orden i escrita per Eduard Solà, aquest drama familiar amb tocs d’humor negre ha captivat tant la crítica com el públic, convertint-se en un èxit rotund a les sales de cinema.
Un repartiment estel·lar amb actuacions brillants
El film compta amb un elenc de primer nivell, on destaca especialment Emma Vilarasau en el paper de Montse, la matriarca de la família.
Després de deu anys sense protagonitzar una pel·lícula, Vilarasau retorna a la gran pantalla amb una interpretació que ha estat àmpliament aclamada per la seva profunditat i autenticitat.
Al seu costat, actors com Alberto San Juan, Clara Segura i Enric Auquer, completen un repartiment que aporta una química innegable, donant vida a una família tan disfuncional com entranyable.
Èxit de crítica, públic i reconeixements
Des de la seva estrena, “Casa en flames” ha estat un fenomen de taquilla, arribant a recaptar més de tres milions d’euros i convertint-se en la pel·lícula en català més vista de l’última dècada a Catalunya, superant fins i tot “Alcarràs” de Carla Simón.
A més, el film ha estat reconegut en nombrosos certàmens, destacant en la temporada de premis i consolidant-se com una de les obres més rellevants del cinema català recent.
Especialment destacada la seva presència als Premis Goya 2025, on va obtenir el guardó al millor guió original. El guionista Eduard Sola va rebre el premi durant la gala celebrada a Granada, completant així un triplet de reconeixements després d’haver guanyat també als Premis Gaudí i als Premis Feroz en la mateixa categoria.
Durant el seu discurs d’acceptació als Goya, Sola va dedicar el premi a les “supermares”, destacant els sacrificis que fan i reivindicant una millora en les polítiques de cures. Va recordar una escena de la pel·lícula on es diu que “l’amor és donar sense rebre res a canvi”, i va concloure dirigint-se a la seva pròpia mare: “Mama, això és per tu. T’estimo moltíssim”.
A més del premi al millor guió original, Casa en flames va rebre diverses nominacions als Goya, incloent millor pel·lícula, millor actriu principal per Emma Vilarasau, millor actor principal per Alberto San Juan i millor actriu de repartiment per Maria Rodríguez Soto.
També va arrasar en la XVII edició dels Premis Gaudí, celebrada el 18 de gener de 2025, en la que Emma Vilarasau va ser guardonada com a Millor Protagonista Femenina. Aquest reconeixement suposa la seva primera nominació i victòria en aquests premis, consolidant la seva trajectòria com una de les actrius més destacades del cinema català.
Durant el seu discurs d’acceptació, Vilarasau va reivindicar la necessitat de crear més papers per a dones majors de 60 anys que no estiguin estereotipats com a malaltes o dependents, subratllant la importància d’una representació més diversa i realista a la indústria audiovisual.
Una intrahistòria rica i lliçons de vida
La trama de “Casa en flames” se centra en un cap de setmana en què la família es reuneix a la casa de la costa catalana que està a punt de ser venuda. Aquest retrobament serveix de catalitzador perquè aflorin secrets del passat, tensions no resoltes i dinàmiques familiars complexes.
La pel·lícula explora amb habilitat com les relacions familiars poden ser tant destructives com sanadores, oferint una mirada profunda a la complexitat emocional de cada personatge.
“Casa en flames” no només entreté a la vegada que emociona, sinó que també convida a la reflexió sobre les relacions humanes, la importància de la comunicació i la necessitat de confrontar els fantasmes del passat per avançar.
És, sens dubte, una obra que quedarà en la memòria col·lectiva i que reafirma la vitalitat i qualitat del cinema català contemporani.