A l’última sessió del Ple Municipal de Cornellà de Llobregat es va aprovar la denominació d’Espai Cultural Frederic Prieto i Caballé al conjunt format per la biblioteca i l’Auditori de Sant Ildefons. Així, aquest espai emblemàtic de la transformació del barri portarà el nom del primer alcalde democràtic de Cornellà després de la llarga i fosca nit del franquisme.
El barri de Sant Ildefons, conegut durant el franquisme com la “Ciutat Satèl·lit“, va créixer desmesuradament durant els anys 60 i 70, sense cap criteri social ni ambiental, anys en els que Prieto va arribar al barri. Es tractava d’amuntegar població per proveir mà d’obra a les fàbriques, però ben aviat aquell barri es va convertir en un pol de lluita i reivindicació. Els seus veïns i veïnes no només van lluitar pels drets laborals, sinó també per condicions de vida dignes. Sota pancartes mítiques com “Los hijos de los obreros queremos estudiar“, van exigir escoles, canalitzacions, enllumenat i transport públic.
Vaig néixer el 1987 i encara recordo el descampat que tancava l’avinguda Salvador Allende, just on avui s’alça aquest espai cultural i un edifici d’habitatges impulsat per l’empresa municipal Procornellà. Sant Ildefons ha estat el camp de treball de figures clau com el Joan N. García-Nieto i en Frederic Prieto. Prieto va aconseguir refundar i ser president de l’associació de veïns del barri, va ser una peça fonamental en les lluites socials i polítiques de Cornellà. Un barri que avui és conegut pels germans Muñoz, Estopa, o el locutor radiofònic Tony Aguilar, i que ha estat magníficament retratat per Carol i Marina Rodríguez Colás en la pel·lícula “Chavalas“. Un barri icònic de la “Catalunya de los toldos verdes”, on avui viuen prop de 30.000 persones.
Els darrers anys han portat canvis significatius. L’increment del salari mínim en més d’un 60% i una major estabilitat laboral han tingut un impacte positiu en el veïnat. Cornellà registra una taxa d’atur per sota del 9%, amb més persones treballant i més contractes indefinits que mai. Aquests dies, Sant Ildefons es troba immers en un ambiciós projecte de rehabilitació d’edificis per millorar el confort i l’aïllament tèrmic de centenars de comunitats de veïns i veïnes, també per instal·lar ascensors i balcons, retirar l’amiant i optimitzar l’eficiència energètica. A tot això s’hi suma la renovació de l’espai públic, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida en edificis, i l’entorn, que ja superen els cinquanta anys d’antiguitat.
Malgrat els canvis, Sant Ildefons conserva la seva essència: continua sent un barri popular i un punt de trobada de les diverses onades migratòries que han marcat la segona meitat del segle XX i aquest inici de segle XXI. Aquí, enmig d’aquest barri, l’equipament insígnia d’aquesta nova era democràtica a la ciutat portarà el nom del nostre primer alcalde, i és un homenatge just. Perquè quan Cornellà era una ciutat sense veu, quan tot estava per fer, Frederic Prieto i una generació valenta de veïns i veïnes van assumir el repte de construir una ciutat democràtica. Amb l’educació i la cultura com a grans aliades, van transformar una ciutat marcada per la desigualtat i la precarietat econòmica en una ciutat cohesionada i decidida a garantir oportunitats per a tothom.
La Cornellà d’avui és hereva d’aquells primers anys de govern democràtic. Una ciutat orgullosa del seu patrimoni comú, dels seus equipaments i serveis públics. No una ciutat dormitori, sinó una ciutat viva, dinàmica i amb identitat pròpia.
Som molts els que ens considerem hereus i hereves d’aquells homes i dones del PSUC que, com el Frederic Prieto, van lluitar per la democràcia i la justícia social a la nostra ciutat i a la nostra comarca. Gràcies, Fede, pel teu compromís i per la teva inspiració, i enhorabona a la ciutat de Cornellà per retre aquest just i necessari homenatge.
Claudio Carmona. Tinent d’alcaldia de Cornellà i co-coordinador dels Comuns del Baix Llobregat
Fotografía: Revista Treball (PSUC)