Les marquesines de les parades d’autobús són molt més que un element del mobiliari urbà: són una infraestructura essencial per a la comoditat, seguretat i accessibilitat del transport públic. No obstant això, la seva gestió a Catalunya és desigual i, en molts casos, deficitària. Les diferències en el tractament de les parades segons l’administració responsable han creat un sistema discriminatori en el qual la qualitat del servei depèn del lloc on es visqui. És hora d’exigir un canvi.
Un sistema fragmentat i injust
A l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB), la gestió de les marquesines es reparteix entre l’AMB i els ajuntaments. Alguns municipis de la primera corona gestionen directament les seves parades amb finançament procedent de la publicitat, mentre que en altres casos és l’AMB qui s’encarrega del manteniment. Aquesta situació provoca desigualtats entre municipis veïns i deixa en una situació encara més precària les parades de la segona corona metropolitana, on el tractament és menys uniforme i menys prioritari.
Però el problema esdevé encara més greu fora de l’AMB, on la responsabilitat recau principalment en la Generalitat. Aquí la situació és alarmant: moltes parades no tenen marquesines, i les que en tenen sovint es troben en estat deplorable, sense manteniment, il·luminació ni informació actualitzada sobre els horaris i rutes. En molts casos, la manca d’accessibilitat converteix aquestes parades en barreres per a persones amb mobilitat reduïda. El resultat és una xarxa de transport públic per carretera discriminatòria que ofereix serveis de primera o de segona segons el lloc on es resideixi.
La necessitat d’un pla integral per a marquesines i parades
Aquest escenari és inacceptable i cal que la Generalitat, l’AMB, els municipis i les Autoritats Territorials de la Mobilitat (ATM) assumeixin d’una vegada per totes la responsabilitat de garantir una xarxa de marquesines digna i homogènia a tot el territori. És urgent posar en marxa un Pla de Parades i Marquesines del Transport Públic per Carretera, que modernitzi aquesta infraestructura i acabi amb els greuges territorials. Aquest pla hauria d’incloure:
- Un estàndard de qualitat únic per a totes les marquesines, independentment del municipi. Això hauria d’incloure seients còmodes, il·luminació adequada, informació clara i actualitzada, i accessibilitat total.
- Un model de finançament estable que no depengui exclusivament de la publicitat i que garanteixi el manteniment adequat de les marquesines sense interrupcions.
- Tecnologies modernes que millorin l’experiència dels usuaris, com pantalles amb informació en temps real, cobertura Wi-Fi i sistemes de seguretat que facin les parades més segures i útils.
- Participació ciutadana en la planificació i seguiment de les millores per garantir que les actuacions s’adaptin a les necessitats reals dels usuaris i es mantingui un control efectiu sobre les administracions responsables.
- Un compromís polític real per fer del transport públic una alternativa atractiva i eficient, que inclogui una xarxa de parades digna arreu de Catalunya.
Les marquesines, una peça clau del transport públic
Els usuaris del transport públic mereixen un tracte no discriminatori i unes parades dignes, amb marquesines i 100% accessibles. És un error veure les marquesines com un simple element urbà secundari. Són una part fonamental del transport públic, ja que garanteixen comoditat als usuaris, faciliten la informació del servei i milloren l’experiència del viatge. Un país que vol potenciar el transport públic i la mobilitat sostenible no pot permetre’s tenir parades en estat d’abandonament, ni una gestió desigual que generi ciutadans de primera i de segona.
És hora que la Generalitat, l’AMB, els municipis i les ATM prenguin la iniciativa i garanteixin unes parades dignes arreu de Catalunya.
Lluís Carrasco Martínez. Molins de Rei
Fotografia d’arxiu: Lluís Carrasco