Un centenar de persones es van concentrar aquest dimarts al vespre davant el solar que ocupava l’edifici El Barco d’Esplugues de Llobregat per recordar i denunciar el desallotjament d’avui fa un any

Veïns i veïnes de l’edifici, enderrocat a finals del passat mes d’agost, van recordar el patiment viscut durant aquests mesos. “L’Ajuntament ha complert amb les seves obligacions llei en mà, reallotjant i indemnitzant els veïns, però ens han tractat amb zero empatia. Ens han reduït a diners”, lamentava la Marta Pérez, que hi va viure 40 anys. També es va recordar que molts veïns han hagut de marxar d’Esplugues “després de tota una vida”.

La concentració, convocada per la Plataforma veïnal Salvem El Barco, el Sindicat d’Habitatge d’Esplugues, la PAH i l’Ateneu Popular, va tenir lloc just un any després que el 25 de març de 2024 l’edifici El Barco, construït el 1949 i on hi vivien 38 famílies, fos desallotjat després que un informe tècnic revelés danys estructurals greus.

Un any després, de les 38 famílies 15 han estat reallotjades en pisos de lloguer i 21 han rebut indemnitzacions per un import mínim de 10.000 euros. Les dues famílies restants, que ocupaven il·legalment els seus habitatges, no han rebut cap compensació.

Al costat d’una pancarta amb el lema ‘Un any del desnonament del Barco. Cap veïna fora d’Esplugues’, durant l’acte es va llegir un manifest i alguns veïns de l’edifici van explicar com han viscut aquests 12 mesos i quina és la seva situació actual.

La Marta Pérez, va explicar també que amb l’ajuda de la seva filla que viu als Estats Units i els diners rebuts de la indemnització s’ha pogut comprar un pis de dues habitacions i quedar-se a Esplugues. Tot i que ella ha pogut superar el “tràngol” de perdre casa seva “d’un dia per l’altre”, va recordar que altres veïns encara no ho han pogut fer. “Jo tinc pis, però hi ha 21 famílies que no tenen resolt el problema i que no han pogut fer el dol”, va afegir.

Els concentrats van recordar que el desallotjament de l’edifici, va ser el detonant per a què que moltes famílies acabéssin marxant del municipi i en un cas fins i tot del país, concretament al Marroc.

Un dels veïns que va haver de marxar d’Esplugues és el Ricardo, que ha aconseguit un pis a Barcelona, al Poblenou, cosa que l’obliga a fer més de dues hores de viatge en autobús cada dia per portar a l’escola el seu fill petit. “Aquest periple diari se suma als set mesos passats d’hotel en hotel que han estat una tortura física i psicològica”, va recordar.

Tots els veïns que van prendre la paraula van denunciar sentir-se tractats amb una gran manca d’empatia, des del moment del desallotjament.

Font: ACN