El consell general metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va acordar ahir eliminar la reserva viària corresponent a aquest projecte conegut com a Vial de Cornisa
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]L'[/dropcap]’AMB va acordar ahir dimarts, iniciar els tràmits per eliminar la reserva viària corresponent al projecte del Vial de Cornisa, una carretera de quatre carrils que havia d’unir les localitats de Sant Cugat, Cerdanyola i la baixllobregatina vila de Molins de Rei, a través del Parc de Collserola.
L’aprovació de l’Avanç de Modificació puntual del Pla General Metropolità també estableix la protecció dels sòls afectats situats a l’interior del Parc Natural de la serra de Collserola. Els ajuntaments de Sant Cugat, Cerdanyola i Molins de Rei van expressar la seva satisfacció i van assegurar que és “el primer pas imprescindible per a la desafectació urbanística d’aquesta franja de Collserola d’alt valor ambiental”.
Els consistoris, que l’octubre de l’any passat van signar un acord per demanar que el projecte del Vial de Cornisa desaparegués de la planificació d’infraestructures, van celebrar a través d’un comunicat l’acord d’aquest dimarts i van remarcar que “respon a la petició conjunta” que els alcaldes i alcaldesses de les respectives poblacions “han treballat i impulsat des de l’octubre de 2011”.
En aquest sentit, consideren que “es tracta del pas més efectiu per garantir la protecció d’un corredor verd de 16km per 25 metres d’amplada d’alt valor ecològic” i, alhora, “la protecció d’un dels espais més fràgils i amb més biodiversitat de Collserola: la Riera de Vallvidrera”.
Per als ajuntaments, l’eliminació del Vial de Cornisa representarà “evitar una de les principals amenaces que podia patir Collserola”, ja que es tractava d’una nova autovia de quatre carrils que “hagués representat un gran impacte mediambiental”, assenyalen.
Segons van advertir, el Vial de Cornisa “hagués incrementat la ja desmesurada fragmentació de la serra, perquè actuaria com a una veritable barrera ecològica”.
D’ara endavant, el tràmit seguirà amb l’aprovació inicial amb la corresponent exposició pública i l’audiència als tres ajuntaments i la posterior aprovació provisional per part de l’AMB. L’aprovació definitiva correspon al conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder.