Silvia Elvira López es prepara per al Campionat del Món de Paracanoe de Polònia (16 i 17 de maig)
Fa poc més d’un any, Silvia Elvira va substituir les travessies amb caiac de mar pels entrenaments al Canal Olímpic de Castelldefels amb la K-1, el tipus d’embarcació que utilitza per a palejar en la seva disciplina, el Paracanoe. Tot i l’escassa experiència a pista, l’any passat va aconseguir la medalla de plata als Mundials de Szeged (Hongria). El seu proper repte: ser medallista al Campionat del Món que tindrà lloc a Poznan (Polònia) a mitjans de maig.
Silvia només pensa en els objectius a curt termini. “Suposo que, degut a la meva discapacitat, no em proposo fites a llarg termini”, explica. Per aquest motiu, quan parla de la possibilitat de participar en els Jocs Paralímpics de Brasil 2016, ho fa amb molta prudència -fa només un any i mig que el Paracanoe es considera una disciplina més en l’àmbit paralímpic-. “D’aquí quatre anys, si tot va bé, em faria molta il·lusió anar-hi, però ara estic aquí, concentrada pel proper Mundial”, afegeix.
Abans de patir l’amputació de la cama esquerra per damunt del genoll fa deu anys arrel d’un càncer, Silvia practicava el senderisme i altres esports de muntanya. En perdre part de l’extremitat inferior, va haver de buscar un esport que fos compatible amb la seva discapacitat. I aquest va ser el caiac de mar. “No el practicava a nivell competitiu. Feia sortides, travessies…”, explica Silvia.
Estem molt motivats. Hem vingut a palejar tot i les onades de fred i la pluja. M’agradaria que això animés els altres palistes amb discapacitat
“El salt del caiac de mar al caiac de pista va ser una casualitat. Vaig veure que un contacte de Facebook comentava unes fotos d’una concentració internacional de Paracanoe que es va celebrar a Castelldefels, m’hi vaig interessar i em vaig posar en contacte amb Antonio de Diego, que em va convidar a provar-ho”, explica Silvia. “Em va agradar molt, m’hi vaig enganxar i ara palejo a diari”, afegeix.
Ara, Antonio de Diego, que ha estat medallista als dos últims Mundials de Paracanoe, és un dels seus companys d’entrenament. “Procurem coincidir tres o quatre cops per setmana, tant amb els altres palistes, com amb l’entrenador, Lucas Contreras”, explica Silvia. “Estem molt motivats. Hem vingut a palejar tot i les onades de fred i la pluja. M’agradaria que això animés els altres palistes amb discapacitat”, afegeix.
Silvia Elvira, que actualment viu a Cervelló, té el Canal Olímpic a vint minuts de casa. “Sóc afortunada. Això em permet practicar aquest esport i entrenar sense massa dificultat”, diu.
El passat mes de març es va celebrar el Clínic de Paracanoe al Canal Olímpic, una concentració de palistes discapacitats que va organitzar la Reial Federació Espanyola de Piragüisme amb l’objectiu de crear un equip a nivell nacional. Es van fer sessions obertes d’entrenament i d’avaluació per a seleccionar més endavant els participants del Campionat del Món de Poznan 2012.
“Del que es tracta és que Espanya vagi incorporant poc a poc més palistes a l’equip nacional que cobreixin totes les categories de Paracanoe”, afirma Silvia. “Altres països estan més avançats, perquè porten més temps. La pràctica d’aquesta disciplina a Espanya és molt recent. L’equip italià, per exemple, comptava amb molts palistes en comparació a l’espanyol”, afegeix.
A la concentració de Paracanoe que es va fer al Canal Olímpic vaig aprendre d’un palista que utilitzava el timó amb un cordill enganxat a la barra
A més de concentrar els possibles integrants de l’equip nacional, el Clínic va afavorir el contacte entre els palistes d’arreu de l’Estat. “Un dels aspectes més positius d’aquesta trobada va ser l’intercanvi d’idees a l’hora d’adaptar-nos l’embarcació”, explica Silvia. “Per exemple, hi havia un doble amputat que es va sorprendre quan va veure que jo utilitzava un cinturó per tal de no desplaçar-me cap endavant. Aleshores, ho va provar i va veure que li anava bé”, afegeix. “També vaig aprendre d’un altre palista, que era LTA com jo, que utilitzava el timó amb un cordill enganxat a la barra”, narra Silvia.
El Paracanoe compta amb tres categories, segons el grau de discapacitat. “A la modalitat LTA trobem els palistes que poden utilitzar les cames, el tronc i els braços”, explica Silvia i afegeix que “a TA hi ha els que poden fer servir el tronc i les extremitats superiors, mentre que a la categoria A es troben els palistes amb més discapacitat, que només poden fer ús de les espatlles i els braços”. “En el meu cas, sóc LTA i Antonio de Diego és A”.
També hi ha diferents tipus d’embarcacions. “Jo utilitzo la K-1 i Manel Martín, que també entrena amb nosaltres, fa servir la Va’a, que porta una peça lateral per a mantenir l’equilibri i la pala que s’utilitza només té una cullera”, explica Silvia, que es comença a preparar per a l’entrenament amb Lucas i els seus companys. “Avui és un bon dia perquè hem coincidit tots”.