Entrevista a Isabel Gimeno, gerent de l’empresa d’economia social Solidança Treball
[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”40″]H[/dropcap]em conversat amb ella sobre el paper de les empreses d’economia social per sortir de la crisi, sobre el drama de les persones en risc d’exclusió social, sobre el paper de les administracions públiques i les retallades en serveis bàsics, així com sobre què és Solidança Treball i com valora els seus 15 anys de trajectòria.
Què és per a tu el Baix Llobregat?
És una comarca d’acollida, que ha rebut molta gent i que s’ha anat transformant en pocs anys; que també s’ha enriquit amb l’arribada d’aquestes persones i que a la vegada la gent que hi havia aquí també ha sabut cultivar i conservar les seves tradicions. El Baix Llobregat s’ha anat enriquint amb les aportacions que han dut les altres cultures, primer la gent de l’Estat espanyol que van arribar als anys 60, i ara amb altres cultures de més lluny, que també arriben i també els acollim i els expliquem qui som.
[level-premium]
[jwplayer file=”http://www.elbaix.cat/wp-content/videos/isabel-gimeno.m4v” width=”609″ height=”360″]
Què és Solidança?
Primer és una associació i després vam crear l’empresa d’inserció. La nostra missió és fer inserció sociolaboral amb persones en risc d’exclusió social a través d’activitats relacionades amb els residus.
Com valores la trajectòria de 15 anys de Solidança?
Vam començar molt petits i ara, entre l’associació i l’empresa d’inserció, som més de 50 persones. Hem sabut adaptar-nos als nous temps, a treballar amb eficàcia i amb eficiència i a donar un servei professional. I així ens hem anat consolidant, i això vol dir crear llocs de treball.
Nosaltres som més necessaris que mai i ara, professionalment, encara més. Cada dia ens arriben moltes demandes de persones que volen entrar a Solidança i nosaltres aquí estem, per acollir-los i fer el que podem.
Com afecta la crisi a les persones en risc d’exclusió social?
La veritat és que hi ha situacions límit. Nosaltres si tinguéssim més feina, podríem contractar més gent. Nosaltres demanem als ajuntaments no que ens donin diners, sinó que contractin els nostres serveis. Als ajuntaments i administracions públiques, a part dels privats, però el gran potencial és l’administració pública, a qui demanem que clàsules socials en els plecs de condicions i que puguem guanyar concursos i així poguem contractar més gent i crear llocs de treball.
La crisi està afectant a les empreses d’economia social?
Si aquestes empreses depenien molt de subvencions, ara la cosa està fatal, perquè com l’administració triga molt a pagar, no hi ha tresoreria i moltes empreses estan en situacions límit.
També és important que l’administració no miri tant els cèntims de la contractació, ja que nosaltres potser som una mica més cars, però en canvi treiem gent de serveis socials als quals també se’ls ha de donar suport per un altre cantó i si passen a ser actius, a ser contractats, produeixen i són autònoms, i per tant, s’equilibra la balança en positiu; i això ho ha de veure l’administració pública.
No s’ha de mirar només el preu, el cost, perquè sinó els xinesos sempre seran més competitius que nosaltres.
Quin paper té l’economia social per sortir de la crisi?
Som la clau de volta, perquè la gent que pateix aquesta situació limit, també en la seva situació perden hàbits, o els falta molta formació, hi ha gent que ha vingut de fora que són analfabets, que tenen poques habilitats, pocs recursos, i a través d’empreses com nosaltres els donem hàbits socials, laborals i d’alfabetització perquè tinguin més recursos per trobar feina. A nosaltres ens venen persones derivades de Serveis Socials, tota aquesta gent si ve a entitats com la nostra, tothom en surt beneficiat.
Com valores les ajudes a la banca i les retallades?
Doncs fatal, molt negativament. Quan veus que no hi ha diners per temes bàsics com la salut, l’ensenyament o, inclòs, les entitats socials, i després de cop i volta surten de la màniga 20.000 milions per ajudar a Bankia, doncs veus que per això sí que hi ha diners i a més sense cap responsabilitat, sembla ser. I això fa que t’indiginis.
Jo crec que les retallades no han d’afectar en aquests sectors, sinó que hi hauria d’haver més recursos per equilibrar aquests desajustos que produeix el mercat neoliberal.
Com veus el futur?
En positiu, encara que passarem aquest sotrac en el qual hi haurà molta gent que ho passarà molt malament, però també hi ha un cert moviment de la gent de fer més xarxa, de buscar alternatives, i certs moviments que veus que poden ajudar a superar aquest moment.
Ara, les ajudes que han de venir de l’administració també hi han de ser i s’han d’adonar que han de donar suport a la gent que ho passa malament i que està en situacions límit.
[/level-premium]