Variacions de vot respecte el 2010: PSC (-3,36%), CiU (-12,14%), PP (+0,20%), ICV-EUiA (+4,12%), C’s (+5,92%), ERC (+5,39%)
Uns resultats “diferents”
El Baix Llobregat ha obtingut uns resultats diferents de la resta de Catalunya, principalment perquè és l’única comarca on el PSC és la força més votada. Estrany, tenint en compte que les passades eleccions autonòmiques CiU va guanyar de quasi 29.000 vots. Aquest fet, encara és més sorprenent si tenim en compte que el PSC guanya empitjorant substancialment els seus resultats -del 23,45% de 2010 al 20,09% d’enguany-, fet que tan sols s’explica amb la fortíssima davallada que ha patit CiU -que passa del 31,94% de 2010, al 19,80% actual.
Per contra, ICV-EUiA, C’s i ERC han millorat molt els resultats anteriors, en el cas dels 2 últims, doblant els resultats aconseguits. També el PP millora una mica, tot i que no amb tanta contundència. La correlació de forçes que han deixat aquests resultats doncs, també és força diferent al global, ja que la 2ª força més votada al conjunt del territori català, ERC, ocupa la 6ª posició al Baix Llobregat, per darrere d’ICV-EUiA (4ª) i C’s (5ª), que ha irromput amb força a la comarca en aquestes eleccions, passant també per davant dels republicans.
La CUP, que es presentava per primera vegada a les eleccions al Parlament, ha quedat a la comarca gairebé un punt per sota del seu resultat al conjunt de Catalunya -2,52% en front del 3,48% total-, resultat que la deixa en l’última posició dels partits amb representació parlamentària, a més de 8 punts de diferència d’ERC, la següent força per la cua.
Partit a partit: possibles causes dels resultats
Malgrat esdevenir primera força, el PSC perd un 3,36% del seu electorat. Aquesta davallada és lleugerament inferior a la que ha obtingut a la resta de Catalunya (3,95%), però tan sols en algunes dècimes. El fort poder municipal del PSC al Baix Llobregat, pot haver ajudat a que el seu resultat sigui lleugerament millor que en el conjunt del país, amb una campanya on destacades personalitats del món local de la comarca com Antoni Balmón -alcalde de Cornellà-, hi han jugat un paper important. La seva aposta pel federalisme i el seu no a la independència, han pogut també suavitzar la seva caiguda en una comarca on les opcions tradicionalment independentistes, no han aconseguit mai tenir una forta implantació social. La presència de Navarro no ha destacat durant la campanya a la comarca, però com s’ha dit, al Baix Llobregat aquesta ha estat protagonitzada per la implicació dels seus líders municipals.
CiU ha estat la gran castigada per l’electorat del Baix Llobregat i la seva forta davallada, de més d’un 12%, ha estat la causa de que al Baix Llobregat guanyés el PSC. A la comarca, el partit del President Mas ha baixat 4 punts més que al total del país. Les causes d’aquesta davallada poden haver estat tant les “retallades”, que han afectat molt directament a una comarca poblada en la seva majoria per gent treballadora, com la seva deriva sobiranista, en una comarca que com ja s’ha dit, no ha estat mai propera a les tesis independentistes. El debat sobre Eurovegas, que va generar un gran descontentament entre molts sectors de la població baixllobregatina, també ha pogut tenir un impacte en els resultats de CiU. Artur Mas va presentar la campanya de CiU a la comarca, però després no va tornar al Baix Llobregat, malgrat d’altres líders com Duran i Lleida o el mateix Jordi Pujol, si que van fer-hi diversos actes.
El PP es consolida com a tercera força de la comarca. Malgrat el seu resultat és positiu, ha augmentat un 0,20% el seu resultat l’any 2010, no ha aconseguit l’augment de més de mig punt que els populars han obtingut en el conjunt de Catalunya. Pot ser que una part del seu possible electorat, hagi decidit votar C’s, donat l’augment espectacular que aquest partit ha obtingut, tant al conjunt del país com a la comarca. No obstant, el PP va apostar molt per el Baix Llobregat, tant incorporant a les seves llistes com a nº 2 a l’alcalde de Castelldefels -on el PP ha obtingut uns bons resultats-, com intensificant la presència d’Alícia Sánchez-Camacho a la comarca, que va ser una de les caps de llista que més va visitar el Baix Llobregat.
ICV-EUiA ha aconseguit un augment significatiu de vots, de més del 4% respecte a les passades eleccions. El Baix Llobregat és la comarca de Catalunya on millors resultats ha obtingut la coalició. Aquesta, ha pogut sortir beneficiada, en part, per la davallada de vot socialista i també per haver defensat un discurs centrat en la confrontació amb les polítiques de retallades i la defensa dels drets socials, junt amb una defensa sosegada del dret a decidir del poble de Catalunya, sense maximalismes ni exclusions. Els ecosocialistes van aconseguir parlar de polítiques socials de manera prioritària i no van quedar despenjats del discurs de defensa dels drets nacionals, com ha pogut ser el cas del PSC, ni es van “confrontar” amb sectors més federalistes o autonomistes, com li ha pogut passar a CiU. El cap de llista per Barcelona, Joan Herrera, va visitar diverses vegades la comarca, esdevenint el candidat que més vegades ha trepitjat el Baix Llobregat durant aquests 15 dies. La repetida presència del líder ecosocialista i l’oposició frontal d’ICV-EUiA a Eurovegas, poden haver ajudat a la coalició a obtenir un bon resultat.
C’s, que ha multiplicat per 2 els seus resultats, ha estat la força que més ha millorat els seus resultats al Baix Llobregat, guanyant quasi un 6% de suports. Aquesta formació ha aconseguit capitalitzar gran part del vot “antinacionalista”, com ells mateixos es defineixen, i s’han convertit en 5ª força en una comarca que aquestes eleccions ha votat fortament en clau Espanya/Catalunya. Han pogut capitalitzar en part la davallada de vots menys sobiranistes del PSC i evitar una pujada més forta del PP, i s’han beneficiat directament de l’augment de la participació. Paradoxalment, ara tindran més diputats i diputades al parlament, que regidors i regidores als municipis de la comarca. El cap de llista de C’s, Albert Rivera va tancar la campanya al Baix Llobregat.
A l’altra cara de la moneda del vot nacionalista, ERC. També millora de manera molt important el seu resultat de fa 2 anys i aglutina el vot independentista de la comarca, que s’ha concentrat en ERC en detriment de partits com SI (de l’1,68% de 2012 al 0,83% d’enguany). La CUP (2,52%), que podria haver estat un partit amb un target similar, malgrat millorar els seus resultats anteriors no li ha fet un excessiu mal, en la lluita per guanyar el vot fortament independentista al Baix Llobregat. L’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts, que ocupa el líder d’ERC Oriol Junqueras, pot haver ajudat a millorar aquests resultats a la comarca del candidat i en especial a la seva localitat, com es veurà més endavant.
Localitats amb resultats “atípics”
Les forces d’esquerres són les que més suport han rebut a el Prat de Llobregat i el panorama és radicalment diferent que fa dos anys. El PSC, el partit de l’alcalde (ICV-EUiA) i inclús els populars han passat per davant de CiU, que l’any 2010 era primera força i després d’aquesta cita electoral s’ha convertit en quarta. Els socialistes han aconseguit 7.266 vots i s’han convertit en el partit més votat, mentre que ICV-EUiA és la segona força. ERC cau fins a la sisena força, just per darrere de Ciutadans.
A Sant Vicenç dels Horts, la ciutadania ha recolzat l’alcalde i president d’ERC, Oriol Junqueras, candidat per primera vegada a la presidència de la Generalitat. Si al 2010 ERC va aconseguir 650 vots, enguany ha superat els 3.000 i ha estat la força més votada, seguida del PSC i PPC. CiU, que va ser primera força el 2010, recula fins a la quarta posició. Sant Vicenç és l’única localitat baixllobregatina on ERC ha estat primera força.
Sembla que enguany, l’electorat d’algunes localitats del Baix Llobregat ha tingut més en compte de l’habitual els governs municipals, ja que fins ara les eleccions autonòmiques no responien a la realitat política municipal, mentre que en aquestes eleccions els exemples de Sant Vicenç o del Prat, mostren que els partits fins ara “minoritaris” que ocupen el govern municipal de les localitats, surten reforçats als seus municipis, també a nivell autonòmic.