A l’acte de presentació del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, el president del Consell Comarcal recorda que en el cas d’Eurovegas la Generalitat va modificar la Llei d’urbanisme “perquè tenia majoria”
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]l Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat ha aprovat un nou Pla Especial de Protecció i Millora del Parc per assegurar els usos agrícoles i promoure l’explotació agrària professional de les 2.216 hectàrees qualificades per a aquesta activitat econòmica, el que representa un 66,93% de la superfície total del parc. La intenció és facilitar el relleu generacional i la implantació de nous emprenedors per dedicar-se a l’agricultura i donar així una viabilitat econòmica a la zona per evitar “noves propostes especulatives”, ha dit l’alcalde del Prat, Lluís Tejedor (ICV-EUiA).
Ara bé, el president del Consell Comarcal i alcalde de Gavà, Joaquim Balsera (PSC) ha recordat que en el cas d’Eurovegas “el Govern va modificar la Llei d’urbanisme perquè tenia majoria”. L’alcalde de Sant Boi del Llobregat, Jaume Bosch (PSC), ha deixat clar que a partir d’ara hauran de “vetllar perquè hi hagi alternatives i el relleu generacional es produeixi o que noves generacions s’incorporin a treballar la terra amb projectes diferentes”.
Un fet pel qual l’alcalde del Prat, ha destacat la importància del ‘Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat’: “sense productors, sense pagesia o sense empreses agrícoles el Parc Agrari no té futur, necessitem garantir l’explotació del sòl i fer front a les amenaces creixents -no nomes de grans projectes- sinó d’aquest inevitable deteriorament que es produeix amb l’abandonament de camps, amb l’afectació d’infraestructures, etc.”
Però sobretot s’ha mostrat preocupat pel que ell mateix ha anomenat “grans projectes”, ja que ha insistit en què el document diu que políticament neguen “que el Parc Agrari sigui un territori amb un valor expectant esperant a que vingui qualsevol proposta especulativa en relació als seus usos”.
Ara bé, Balsera, s’ha mostrat prudent quan ha dit que “aquest Pla Especial posa èmfasi en l’ús agrícola”. Nosaltres mai vam buscar aquest projecte i per tant qualifiquem el sòl del que és i definim els seus usos”, ha dit. Però alhora ha recordat que en el cas d’Eurovegas “el Govern de la Generalitat de CiU va modificar la Llei d’urbanisme amb procediments que si tenien una majoria ho podien fer. Però per la voluntat del territori està clara la vocació del Pla”, ha afegit.
El Pla
El document que han presentat aquest dimarts és una revisió d’un pla anterior, de l’any 2004, que té com a objectiu assegurar els usos agrícoles de tot l’àmbit i, a través de l’actualització de les normatives, promoure la viabilitat i la competitivitat del Parc, amb noves condicions i millors serveis.
Els treballs de revisió persegueixen, en primer lloc, la preservació del parc com a terreny d’us agrícola i la seva adequació a les necessitats actuals. Proposa una zonificació de forma que s’assegurin les àrees protegides de valor agrícola, els serveis complementaris, equipaments comunitaris o el sistema hidrogràfic, entre d’altres.
Des del Consorci es vol potenciar un model d’explotació dels terrenys que faci possible la professionalització de la producció agrària i que siguin les empreses agrícoles les que se’n facin càrrec, tot fomentant també la creació de noves empreses agrícoles, i donant suport a cooperatives i altres entitats.
Afavorir la competitivitat de les explotacions
Un dels punts més destacats que es tracten en la revisió del pla és la nova regulació que es proposa perquè qui explota les terres pugui construir magatzems on guardar productes i maquinària.
Actualment, el pla que ho regula és restrictiu i no ho permet si les finques no arriben a unes dimensions determinades. Cal recordar l’elevat grau de parcel·lació del parc en unitats de terra de petites dimensions. Amb la revisió, es pretén posar fi a aquesta situació i que els propietaris, amb la suma de les seves propietats, per petites que siguin les unitats individuals, hi puguin situar els seus magatzems. Aquesta actuació ha d’afavorir la viabilitat i la competitivitat de les explotacions agràries, fins ara dificultada per la pròpia normativa urbanística.
Una altra de les accions que es volen emprendre és millorar el sistemes de serveis del parc: camins i xarxa de reg i de drenatges, i que la normativa asseguri la seva protecció. També es promou la regulació dels hivernacles que hi ha al parc tot regulant la seva superfície, accessos i drenatge a la zona.
Fruit de les intervencions fetes per la construcció d’infraestructures ferroviàries i viàries, principalment, arreu del parc hi ha horts tipificats com lúdics o socials i que ara es volen regular. Actualment, hi ha tres modalitats d’hort: els espontanis i localitzats preferentment en terrenys de titularitat pública resultat d’obres d’infraestructures que s’hi han fet; horts de promoció pública dels ajuntaments i horts de promoció privada, sobre els quals no hi ha un control sobre els arrendataris finals. Amb la revisió, només seran admissibles els horts promoguts pels ajuntaments.
D’altra banda, es vol regular l’ús social del Parc Agrari a través de la determinació dels camins en els que s’admetran el trànsit de persones i de vehicles no relacionats amb les explotacions agràries, l’accés als llocs del parc d’interès cultural i natural protegits, els d’interès turístic i educatiu, i els itineraris de lleure o de trànsit de persones i de bicicletes.
Usos admesos i prohibits
Finalment, amb la revisió, el Consorci vol fixar els usos admesos i els prohibits en el recinte del Parc Agrari. Els admesos són tots aquells que, respectant les normatives, estan vinculats a l’ús agrari i complementari (dotacions agràries d’iniciativa pública o de cooperativa o que faciliti serveis a la pagesia, elaboració de compost i aprofitament de la biomassa).
Els prohibits fan referència a totes les activitats que provoquen una degradació o pèrdua del caràcter agrícola: activitats extractives, abassegament de terres i runes, abocadors o horts solars. A més, totes les activitats que ja existeixen i no estan admeses, implantades il·legalment en zona agrícola, es consideraran fora d’ordenació. En el marc del debat actual, la institució agrària plantejarà als ajuntaments que li deleguin les competències en matèria de disciplina urbanística i així enfortir el Consorci.