Entrevista a Pere Ortega, historiador especialista en militarisme, coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, President de les Associacions Catalanes per la No-Violència, i membre de Justícia i Pau
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]A[/dropcap]l’acte “La indústria armamentista ens protegeix o ens destrueix?”, celebrat dimarts 29 de gener a l’Aula de Cultura de l’Ateneu de Sant Feliu de Llobregat, vam tenir l’oportunitat de parlar amb Ortega sobre el passat, present i futur de la indústria armamentista, les conseqüències de les relacions d’interdependència entre aquesta i la política, i de quin és el paper d’Espanya en el sector de l’armament a escala mundial; entre d’altres.
Hi ha connivència entre la indústria armamentística i la política?
La connivència és evident. Perquè quan parlem del complexe militar industrial, estem parlant dels interessos que es barregen entre els accionistes i directius de les indústries militars, els interessos dels comandaments militars -per una qüestió corporativa de perpetuar el séu poder dintre de l’estat-, i en tercer lloc alguns polítics que acaben conxavant-se amb aquests interessos. Per exemple, hi ha exministres que els veiem avui en dia lligats a la industria militar, com Julián García Vargas, Ministre de Defensa durant el govern del PSOE i que en aquest moment és el President de la Patronal de les indústries militars espanyoles.
Quin és el paper d’Espanya en el sector armamentístic?
Espanya és la setena potència mundial en exportació d’armes. En potencial d’indústria no, però si no està al setè lloc estarà entre els llocs deu i dotze. Davant d’Espanya hi seran els que ja sabem: Estats Units, Rússia; Xina, Israel, França, Alemanya, Regne Unit i pocs més. Per tant, sí, també estem molt amunt en el rànking mundial d’indústria militar. Hem de tenir en compte que les 4 indústries d’armament espanyoles, estan dins el rànking de les 100 indústries armamentístiques més importants del món
[level-premium]
[jwplayer file=”http://www.elbaix.cat/wp-content/videos/febrer-Pere-Ortega.m4v” width=”609″ height=”360″]
La indústria armamentística està en crisi?
Sí, està en crisi des de fa molts anys i no sobreviuria sense les ajudes estatals. No solament per la compra de les armes que adquireix el propi Ministeri de Defensa, sinó perquè, a més, rep ajudes en R+D+i i ajudes directes de diversos ministeris, perquè és una indústria superprotegida i molt parasitària del propi estat espanyol. I per tant sense aquestes ajudes, i sense les compres del Ministeri de Defensa ja hauria tancat.
Les retallades de “l’Estat de Benestar” poden generar clima de violència?
Les retallades en tot tipus de despeses estan afectant molt a la gent, la qual cosa vol dir que malauradament hi haurà gent que es dedicarà a delinquir. Augmentaran els robatoris, etc. i per tant això crearà inseguretat. I això l’única manera d’evitar-ho és canviant les polítiques tant del govern autonòmic com estatal i enlloc de més austeritat fer-ho al rebés, insuflar més recursos cap a l’economia i la indústria civil, i tots els serveis socials; perquè es recuperi una mica l’economia. Precisament, prescindint de despeses inútils i ineficients, com la que significa la indústria militar o les Forces Armades espanyoles.
La despesa militar és necessària?
És de les més inútils i de les més infecients que hi han. En el cas espanyol, només que reduïssim una mica el nombre de les Forces Armades, tan sols una mica com per exemple a la meitat, passaríem d’una despesa de 17.000 MEUR a 8.000 MEUR a l’any, que és el que en 2 anys s’ha reduït de la despesa pública a Espanya. Imaginem quantes coses podria fer amb aquests diners l’estat.
Es reformarà la llei de tinença d’armes als Estats Units?
La meva opinió és que s’hauria d’haver reformat la Consitució americana que diu que és un dret constitucional anar armat. Han de canviar-ho d’una vegada i suprimir-ho de la Constitució, i eliminar la tinença d’armes entre la població. Tenen 270 milions d’armes repartides entre 300 milions d’habitants. Això és una barbaritat! I no tans sols tenen accés a pistoles, tenen subfusells, armes d’assalt… la qual cosa vol dir que qualsevol persona pot produïr una matança. Si això no els hi desperta la necessitat als polítics americans eliminar-ho, “vol dir que estan sonats”. Això a Europa ho hem aconseguit eliminar i és la millor manera i precisament la lluia de molts governs llatinoamericans es eliminar les armes que hi ha entre la població civil, perquè tenen uns alts índex de mortalitat per armes, producte en la majoria dels casos de la delinqüència organitzada. Però en el cas dels Estats Units no és la delinqüència organitzada el problema, són la gent que es maten entre ells perquè a algú “se li creuen els cables” i provoca una matança. per tant, si aixdò no són capaços d’eliminar-ho, vol dir que és un país amb uns dèficits ètics i morals molt greus.
[/level-premium]