[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]ns ha escandalitzat que s’hagi tancat l’any 2012 sobrepassant el 22% d’atur quan segons el SOC a Catalunya entre les persones que cerquen feina de periodista o similar, el percentatge quasi arriba al 29%. Hi ha fins i tot, periodistes que cerquen feina d’administratius, cambrers, recepcionistes, etc.
Allò que no diu el SOC, ni registra, són els treballs de comunity manager, de social search, de màrqueting on o off line, o altres perfils professionals que ens ajudaria a col·locar aturats/des professionals del sector, en els llocs de treball emergents pel canvi de tecnologia i la innovació del sector.
La veritat és que quasi ningú no se’n refia d’aquestes oficines ni del servei que donen a la professió perquè no tenen les funcions dels llocs de treball actualitzades, ni tan sols tenen les dades segregades per gènere i altres indicadors que ajudin a entendre les problemàtiques específiques de cada tram, àmbit i col·lectiu. No es pot abordar igual l’home de 55 anys sense feina que un jove de 26. Tant sigui home o dona, però, si, a més és dona, hem d’afegir-hi, per edat una sèrie de particularitats.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya va encarregar un estudi a Digilab, de la facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull, respecte als nínxols d’ocupació i necessitats de formació. Segons l’informe publicat “El perfil del periodista que busca feina a Catalunya respon al d’una dona de nacionalitat espanyola, que té entre 28 i 37 anys, viu a la demarcació de Barcelona i té experiència com a periodista”.
Les més castigades per la crisi han estat les dones: un 58,28% dels registrats al SOC que busquen feina són periodistes de sexe femení. I més del 60% dels estudiants de Periodisme són dones. Per contra, el 59% dels treballadors són homes.
En els càrrecs de direcció, la desproporció és encara major: només hi ha un 20% de representació femenina. Tampoc en els continguts les dones tenen pes. Únicament el 28% de les persones que apareixen en les informacions –fonts,experts o personatges destacats de l’actualitat– són dones.
Però la crisi econòmica ho ha modificat tot i a les dones, les retrotrau a posicions anteriors, quasi del segle passat. Com és en la pèrdua de poder adquisitiu, quan no del lloc de treball. Els col·legues d’El País s’expressen dient que han acomiadat 3 de cada 10 treballadors i els de TVV i Canal 9 a 7 de cada 10…El que ningú no sap si és són dones o homes.
En els llocs directius les dones han rebaixat del 20 al 10% el seu sou i la diferència salarial d’alts directius entre dones i homes és d’un 17%. Entre treballadors/res la diferència salarial se situa en un 30%.
Aline Masuda, professora d’Eada, ha conclòs que els motius que expliquen l’expulsió de les dones dels equips directius estan basats en ”la por” dels propietaris de les empreses que en un moment de crisi opten per ”l’autoritat” que desprenen els homes, en contra de la ”flexibilitat” en la negociació que ofereixen les dones directives.
A més, Masuda creu que els propietaris de les empreses opten pels homes en moments de crisi perquè tenen ”por” que la dona directiva quedi embarassada i faci una interrupció de la seva carrera professional.
No és difícil, doncs, entendre perquè en la professió les dones d’entre 28 a 34 anys són les que no troben feina. I no, no estic confonent redactores amb directives. Són dones i, en un moment o altre, hauran de decidir ser o no mares, i això, de nou comença a penalitzar-se i a fer-se incompatible amb una carrera professional. Ara ja, és incompatible amb tenir feina, tenir cura d’algun membre de la família o simplement poder ser persona autònoma i disposar de la teva pròpia vida.
Carolina Barber. Presidenta de l’ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya)