Des de 1997 es celebra un dia d’acció i solidaritat contra la brutalitat policial. La data del 15 de març va ser triada perquè dos nens d’11 i 12 anys van ser colpejats per la policia suïssa, però malauradament la nostra comarca també ha patit aquesta violència per part dels cossos de seguretat, principalment durant la dictadura
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]B[/dropcap]rutalitat policial és un terme utilitzat per a descriure l’ús excessiu de força física, assalt, atacs verbals i amenaces per part de policies i altres forces de l’ordre públic. El terme també es pot aplicar al mateix comportament dels oficials de presons. Està molt extesa arreu del món, fins i tot en aquells països que la persegueixen. La brutalitat és una de les formes de mala conducta policial, que pot incloure falsos arrestos, intimidació, repressió política, racisme, abús de vigilància, abús sexual i corrupció policial.
La convocatòria internacional del Dia contra la Brutalitat Policial es va estendre amb èxit per tot el món, després del cas de la brutalitat exercida contra dos infants per part de la policia suïssa.
Més enllà de denunciar la brutalitat policial, aquest dia és una ocasió de crear i reforçar els llaços entre la gent contrària a la violència, d’arreu del món. La violència exercida per un estat contra el séu poble, és sens dubte, un dels pitjors tipus de violència que es pot exercir. Malauradament, a casa nostra en tenim diversos exemples.
Recentment hem assistit a diversos episodis d’abusos policials que han comportat un debat públic entorn de l’actuació de determinats membres de les Forces de Seguretat. Malgrat les actuacions desmesurades són en la majoria de casos, singulars i excepcionals, els brutals desallotjaments de persones del 15M de les places, els terribles fets de l’estació d’Atocha el 25S durant la manifestació “Encerclem el Congrés”, o el darrer succés on una bala de goma va provocar la pèrdua d’un ull a una manifestant a Barcelona, han de fer reflexionar sobre que això no es pot convertir en un problema estructural, i que els governs tenen la obligació i han de tenir la voluntat política, d’abordar el problema i tallar-lo d’arrel.
Però la brutalitat policial, és encara més obscena quan respon als interessos d’un govern que anima a realitzar aquestes pràctiques, per tal de sofocar la resistència civil. Durant la dictadura, la brutalitat, la repressió i les tortures policials, eren auspiciades per un govern dictatorial, que pretenia subjugar el poble mitjançant la por. El Baix Llobregat, va ser un dels focus de conflicte durant aquest negre període de la nostra història, a causa del séu fort i organitzat moviment obrer.
Recordar la història ajuda a evitar que aquesta es torni a repetir, l’oblit mai ensenya res.
La brutalitat policial al Baix Llobregat durant la dictadura
Aleshores, la classe obrera patia les condicions dures de la postguerra i una forta repressió. Les persones militants de les organitzacions sindicals i dels partits polítics obrers i d’esquerres, van haver de passar a la clandestinitat, i els seus membres van ser perseguits, torturats i condemnats a mort o a la presó, a l’exili o a conviure amb la por permanent de ser els següents de la llista de represaliats. Es va incitar a la delació i a la denúncia, responent a la voluntat política d’implicar, directament o indirectament, el màxim de persones en la repressió.
Les coaccions i amenaces eren una pràctica diària en qualsevol àmbit de la vida quotidiana i tenien múltiples formes d’expressió, però totes elles amb la doble finalitat d’atemorir i humiliar als oponents polítics. Però durant els anys 70 es produeix un salt qualitatiu en les formes de lluita dels treballadors. Accions que es desenvolupaven entre les quatre parets de l’empresa, es traslladen al carrer. Fins aleshores, qualsevol conflicte reivindicatiu en l’àmbit de l’empresa originava el suport solidari de la resta de treballadors, però d’ençà d’aquest moment, els treballadors afectats van sortir al carrer a fi de popularitzar la seva lluita i captar la solidaritat obrera, alhora que generaven un estat d’opinió entre altres sectors de la població.
Durant aquesta eclosió del moviment obrer, en que múltiples manifestacions van prendre els carrers, la butalitat policial es va fer sentir d’una forma estremidora i es van ampliar també els mecanismes jurídics repressius, amb la creació d’un nou Tribunal d’Ordre Públic.
Al febrer de 1972, diversos dirigents sindicals baixllobregatins són detinguts i empresonats. Davant la convocatòria d’una gran concentració obrera davant la seu comarcal de la CNS -sindicat vertical afí al règim feixista-, la policia ocupa la ciutat de Cornellà amb un desplegament espectacular de forces: 12 autobusos de la Policia Armada, un fort contingent de la Guàrdia Civil, així com nombrosos membres de la BPS, recolzats per la Policia Municipal.
Però la resposta del moviment obrer del Baix Llobregat retenia, en més d’una ocasió, a la Policia. En un informe de la JSPB (AGC 1418) de data 5 de desembre de 1972, uns moments de forta conflictivitat obrera a la comarca, es relata com la BPS havia sorprès una reunió a Sant Vicenç dels Horts, de 35 dirigents de les CCOO de la comarca. Malgrat això, la Policia no es va atrevir a intervenir perquè textualment exposava: “Les Autoritats policials consideren que, a fi d’evitar problemes majors en aquests moments de crisi, no és una conducta prudent arrestar a aquests individus”.
El juliol de 1974, el Baix Llobregat es va sumar a la primera vaga General. El poble va sortir al carrer i es va unir als treballadors vaguistes. Es van succeïr els enfrontaments amb la Policia i la Guàrdia Civil, els quals van disparar contra la població repetidament. Hi va haver molts ferits i contusionats. Malgrat el gran esplegament de la força pública, quan desallotjaven un carrer se’n omplia un altre. Tota l’activitat va quedar paralitzada: comerços, bars, etc. Es van practicar centenars de detencions en les múltiples manifestacions.
Tant la violència exercida a les manifestacions i moblitizacions, com les detencions indiscriminades i la constant amenaça de la detenció, formen part de la brutalitat policial. Arreu del món, aquesta és exercida en menor o major grau, animada per governs dictatorials o simplement permesa “per omissió”, a les democràcies d’arreu del món.
Fonts: “El Estilo Sindical del Baix Llobregat. El sindicalismo bajo la dictadura franquista: 1960-1976”