La comarca ha experimentat en el darrer any un augment de 3.094 persones empadronades, però la població estrangera, ha disminuït en 1.691 persones i representa així l’11,4% del conjunt de residents del territori
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]S[/dropcap]egons l’Informe de Dades sobre població estrangera, que ha fet públic l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, aquesta disminució de la població estrangera resident continua amb la tendència iniciada al 2011. En el cas de l’Àmbit Territorial Metropolità el nombre d’estrangers ha disminuït lleugerament i en el conjunt de Catalunya ha augmentat, tot i que només en un 0,1%. El percentatge de població estrangera empadronada a la comarca (11,4%) és menor que les dades del conjunt de l’ATM i de Catalunya, (14,5% i 15,7%, respectivament).
La major part de la variació es pot atribuir al fet de la disminució dels fluxos migratoris provinents de l’exterior, i a l’augment de les sortides cap a l’exterior, però s’ha de tenir en compte també que els canvis en la xifra de població estrangera d’un territori no depenen només del saldo migratori, sinó que també es veuen afectades per altres components: el creixement natural (naixements i defuncions de població estrangera) i les anomenades naturalitzacions (persones estrangeres que adquireixen la nacionalitat espanyola).
Tot i que no hi ha dades d’àmbit municipal d’adquisicions de nacionalitat, es pot veure una aproximació a aquest fenomen a través de les dades del Padró: el percentatge de població espanyola nascuda a l’estranger ha augmentat progressivament en els últims anys.
La disminució de població estrangera a la comarca per sexe ha estat de 392 dones i 1.299 homes, i per grups d’edat s’ha donat sobretot entre la població de 20 a 35 anys. L’estructura demogràfica de la població estrangera respon a un perfil més jove que el de la població de nacionalitat espanyola. L’edat mitjana de la població estrangera és de 31,7 anys mentre que en el cas de la població de nacionalitat espanyola és de 39,9 anys. L’índex d’envelliment, indicador que posa en relació la població de més edat amb la més jove, també és menor en el cas de la població estrangera. A tot això s’ha de sumar el fet que el gruix de la població estrangera es concentra en les edats actives (de 16 a 64 anys).
La presència de població estrangera a la comarca doncs, contribueix a fer augmentar el grup de població més jove i el de les persones en edats actives.
L’heterogeneïtat de la població estrangera resident a la comarca pel que fa a la seva procedència i el comportament diferenciat entre els diferents col·lectius ha suposat que la variació de la població no s’hagi donat per igual en totes les nacionalitats. Per continents, es veu com les nacionalitats d’Amèrica del Sud són les que han protagonitzat la disminució del conjunt de població estrangera. La població equatoriana és la que més ha baixat, per segon any consecutiu (-943 persones), fet que segueix la tendència del conjunt de Catalunya, on també és el col·lectiu que més ha disminuït.
A continuació trobem la població de nacionalitat colombiana (-396 persones), argentina (-300), brasilera (-246) i xilena (-245). La població marroquina, majoritària a la comarca, ja que suposa el 25% de les persones estrangeres, segueix aquest any la mateixa pauta que les anteriors nacionalitats (baixa en 133 persones). La tendència de disminució però, no es dóna en nacionalitats de la resta d’Àfrica, d’Europa, i d’Àsia i Oceania. Així, per exemple, la nacionalitat pakistanesa ha augmentat el nombre de persones empadronades en 519 persones, la xinesa en 238, la russa en 83 i la romanesa en 50.
Tot plegat fa que en la distribució de la població estrangera per continents a la comarca, en els darrers anys estigui perdent pes sobre el total d’estrangers el conjunt de nacionalitats d’Amèrica (que van incrementar paulatinament la seva presència a la comarca fins a l’any 2006) en favor de població estrangera d’altres procedències com ara Àfrica, la resta d’Europa, i Àsia.
Al mateix temps, cal tenir en compte que la població estrangera no és homogènia en termes de distribució territorial ni presenta les mateixes característiques a tots els municipis.
Es veuen doncs diferències en la concentració, en el comportament i en la distribució municipal de les persones estrangeres. Els tres municipis de la comarca que apleguen una proporció de població estrangera més elevada són Castelldefels (21%), Martorell (21%) i Cornellà de Llobregat (17%). Ara bé, el perfil migratori d’aquests municipis és molt divers: mentre que a Castelldefels la majoria són procedents de la resta d’Europa, a Martorell són predominants les persones procedents d’Àfrica (especialment del Marroc) i a Cornellà de Llobregat les procedents d’Amèrica (tot i que en termes de països la nacionalitat marroquina sigui la preeminent).
En xifres absolutes de població estrangera, els municipis que més persones han perdut han estat Castelldefels (-632), el Prat de Llobregat (-331), Gavà (-249) i Cornellà de Llobregat (-210). Per contra, municipis com Martorell (313), Sant Feliu de Llobregat (78) o Molins de Rei (55), han guanyat població estrangera.