El càstig cap als partits que no es defineixen no es tradueix en abstenció, sinó en vots cap a altres forces
L’esclat de la crisi i una onada molt ampla de desafecció amb la política s’ha traduït en un descens electoral dels partits que sempre han centrat la política a Catalunya i Espanya, que continuaria actualment, segons les enquestes. L’última onada del CEO anunciava que vora un 80% de catalans creuen que l’economia és pitjor ara que fa un any, i prop d’un 90% la consideren “dolenta” o “molt dolenta”. Els resultats respecte la situació política són semblants. Un 85% està poc o gens satisfet amb el funcionament de la democràcia.
La crisis social i nacional ha saturat la política catalana. Cada cop la ciutadania està més tipa de no saber què passa amb el seu vot, les persones necessiten saber en quines decisions es traduirà el que expressin a les urnes. Però això no es tradueix en un descens de la participació, sinó un vot dirigit cap a forces que mai han governat, un vot de càstig als partits que han centrat la política catalana i espanyola.
[level-premium]
L’últim sondeig a Catalunya preveia una baixada espectacular de CIU en favor d’ERC si tornessin a haver-hi eleccions. De la mateixa manera que preveu que el vot socialista, després del gran descens del passat 25N, es continuï dividint entre Ciutadans, per una banda, i ICV, inclús ERC, per l’altra. La centralitat política a Catalunya mai havia girat al voltant del dret a decidir, sempre s’havia conformat en la indefinició. Sembla que en cap dels casos el desgast de les deus forces es traduiria en l’abstencionisme.
Les forces que perden més electorat, CIU i PSC, ho fan per la seva indefinició. La gent vol saber si el seu vot serà perquè la consulta (desitjada per una amplíssima majoria) es faci efectiva i sigui vinculant o no. D’ altra banda, la gent vol saber si els partits seran favorables o no als desnonaments, per exemple, no convenç un partit que sempre ha votat no i ara vota sí o un que s’absté, això genera inseguretat.
El cas de CIU
CIU va rebre ja un fort cop a les eleccions, però ara ERC superaria en intenció directe de vot la formació nacionalista. Pel discurs independentista dels sectors més radicals de CDC i del president Mas podria ser que CIU hagués perdut suport dels sectors contraris a la independència. Aquí, al Baix Llobregat, va patir una gran fuita de vots cap al PSC.
Segurament, el que provoca ara aquest descens de CIU en intenció de vot és la seva indefinició. Mentre alguns sectors de CDC insisteixen en accelerar el procés, algun sectors d’UDC mostren el seu recels cap a la independència. En particular Núria Gispert, ha assegurat ser confederalista i no independentista, en Duran i Lleida ha anat més enllà i ha assegurat que votaria “no” a la secessió. CIU perdria el vot prestat i un 8’9% d’ex-votants de CIU votarien ERC. Més d’un 20% d’ex-votants no sabrien que votar.
Les baralles internes, el desgast de les retallades i la indiferència cap a temes socials com els desnonaments, argumenten una hipotètica patacada electoral de CIU en un futur.
El cas del PSC
El PSC, juntament amb CIU, havia centrat la política catalana tradicionalment. Els socialistes havien arribat a tenir 52 escons (l’any 2009) però ara en tenen 21 i segons el CEO del passat febrer seguirien baixant. Com ja avançàvem, el PSC genera incertesa, aquells sectors socialistes que volien el dret a decidir i una força d’esquerra catalana van votar ICV o ERC i els que votaven un partit d’esquerra constitucionalista van votar Ciutadans.
L’arribada del debat sobre el dret a decidir al centre del debat polític ha desbancat el PSC. Els grans beneficiats de la davallada del PSC van ser Ciutadans i, en menor part, ICV. Ara, més d’un 10% dels vots del PSC anirien a ERC o ICV i un 16% no sabria que votar.
Arnau Garcia, estudiant de Periodisme i veí de Cornellà
[/level-premium]