[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]l Govern de la Generalitat és a punt d’enviar al Parlament la denominada Llei de Governs Locals. Aquesta llei, i la de Finances Locals, estan previstes a l’Estatut i han de suposar el marc fonamental que ha de regular el mon municipal i l’organització territorial de Catalunya.
El Govern vol presentar aviat el projecte de llei per intentar evitar (tot i que potser serà massa tard) els efectes terribles que l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local que impulsa el Govern del PP pot provocar als municipis de catalans.
Però l’avantprojecte de llei de Governs locals elaborat pel Govern de CIU, ja conegut, no s’escapa a l’obsessió retalladora i a la voluntat de simplificació administrativa mal entesa que inspira el text del Govern de l’Estat.
L’avantprojecte català vol impulsar una reorganització dels Consells Comarcals. Es tracta de passar d’uns organismes definits a la Llei de 1987 com a petits parlaments a la seva necessària configuració com a mancomunitats de municipis per prestar serveis als ajuntaments: això suposarà la substitució dels actuals plenaris dels Consells per un Consell d’alcaldes i alcaldesses. Pot ser una bona mesura que permetrà ressituar el paper dels Consells Comarcals com a organismes al servei dels municipis.
L’avantprojecte de llei de Governs Locals també preveu la desaparició del Consell Comarcal del Barcelonès (Barcelona, l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià) dins la Àrea Metropolitana de Barcelona: una reconversió que sembla lògica per evitar duplicitats administratives.
Però l’avantprojecte de CIU va més enllà: planteja la desaparició de facto de la nostra comarca, el Baix Llobregat.
La major part dels municipis (inclosa la capital, Sant Feliu de Llobregat) des de Sant Andreu de la Barca fins el mar, passarien a formar part exclusivament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, deixant de pertànyer al Baix Llobregat.
El Baix Llobregat, que ja no podria anomenar-se així, quedaria reduït als municipis del nord de la comarca, al voltant de Martorell, amb el curiós afegitó de Vallirana, que quedaria aïllada en un racó, entre l’Alt Penedès i l’Àrea Metropolitana. Dins l’Àrea Metropolitana també hi serien part dels municipis del Vallès Occidental i alguns del Maresme
És cert que el Baix Llobregat no té les característiques d’altres comarques amb una personalitat molt definida i estructurades a l’entorn de capitalitats que juguen un paper de cohesió territorial. Però el Baix Llobregat s’ha construït a partir de les lluites obreres del final de la dictadura i de les reivindicacions de tot tipus que han impulsat ajuntaments, sindicats i entitats socials.
La lluita contra Eurovegas va representar un pas decisiu en la defensa de la identitat comarcal, impulsada, sobretot, per la Unió de Pagesos, el Centre d’Estudis Comarcals o l’Ajuntament del Prat. També CCOO, UGT i UOSC han treballat en el marc comarcal en la defensa dels drets dels treballadors i treballadores.
D’altra banda, el mateix Consell Comarcal, l’actual Consell d’alcaldes i alcaldesses, el Consell Econòmic i Social o els òrgans que gestionen el Parc Agrari, el Delta o el Parc de Collserola juguen un paper essencial en la defensa dels interessos comarcals.
No podem acceptar la desaparició institucional de la comarca. Una cosa és definir millor el paper de l’Àrea Metropolitana i del Consell Comarcal per evitar duplicitats i una altra ben diferent és acabar amb l’existència del Baix Llobregat tal com avui el coneixem.
Hem de ser conscients que sense Consell Comarcal, i sense la resta d’organismes que en depenen, els ciutadans i ciutadanes del Baix Llobregat, ja prou maltractats sempre en els Pressupostos de la Generalitat quan governa CIU, veuran empitjorar el seu nivell de vida i els seus serveis bàsics, avui ja atacats per la política de retallades.
Perdrem mecanismes per fer-nos sentir i per poder defensar els nostres drets. No podem quedar supeditats al pes enorme de la ciutat de Barcelona. El Baix Llobregat agrupa més habitants que algunes Comunitats Autònomes i té dret a disposar d’un organisme de representació política.
Cal defensar el Baix Llobregat. I cal que els càrrecs públics de CIU es situïn al costat de la resta de partits polítics i de la societat civil de la comarca. Igual que vàrem guanyar la batalla d’Eurovegas, hem de guanyar ara la batalla de l’existència del Baix Llobregat.
Jaume Bosch, Diputat d’ICV al Parlament de Catalunya
Clarivident reflexió de Jaume Bosch, marcant les línies vermelles que el govern de la Generalitat no ha d’ultrapassar. Respecte al Baix Llobregat, bressol de lluites i resistències