[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]A[/dropcap]l delta del Llobregat, encara es manté l’aliança entre CiU i PP, que es basa en el supòsit de que la protecció dels espais naturals va contra del “desenvolupament del territori”. ERC no ha sigut capaç d’aprofitar la coalició amb CiU per forçar-la a acceptar aquesta vella demanda de les entitats que ja estudia la Unió Europea.
El passat 12 de juny, a iniciativa d’ICV es portava aquest cop a la Comissió de Territori una “Proposta de resolució sobre l’ampliació de les zones protegides del delta del Llobregat”. Aquesta proposta és semblant a la que ERC va presentar el 2012, fet que ha sigut possible “gràcies” a que les competències de Medi Ambient ara es troben separades en dues conselleries.
Alhora ERC va completar la proposta presentant una esmena per la “sol·licitud per part de l’Estat de la inclusió del Delta del Llobregat a la llista de la Convenció internacional sobre zones humides d’importància internacional Ramsar i promovent l’ampliació de la Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA)”.
Aquesta demanda està motivada per la notícia recent de que la pagesia del Baix Llobregat s’ha quedat fora de les ajudes milionàries de les que s’han afavorit d’altres zones humides Ramsar a casa nostra, com el delta del Ebre o Aiguamolls de l’Empordà.
Sistemàtic rebuig a les limitacions al desenvolupament del delta del Llobregat
Ja fa dos anys, el 27 d’abril 2011 la Comissió d’Agricultura va decidir no demanar la inclusió del Delta del Llobregat al conveni “Ramsar”. Aquests espais naturals són la zones humides més importants de la Unió Europea que es troben fora d’aquesta llista. Cal dir que el conveni Ramsar no suposaria cap ampliació dels EENN, sinó un reconeixement internacional, que no requereix cap tramitació i donaria pas a l’arribada dels esmentats ajuts; per això que aquest rebuig va ser completament gratuït i irracional (o mal intencionat?) i va suposar un perjudici econòmic per la comarca, com ha tornat a donar-se ara.
Durant l’època Eurovegas, l’any 2012, ERC va presentar una resolució que també va ser rebutjada. Aquesta proposta per primer cop incorporava una gran part de la zona agrícola que està dintre de la nova delimitació de la IBA (Important Bird Area), que després d’anys d’estudis, reconeix la importància per la biodiversitat dels espais agraris.
Incoherències de llibre i miopia política
Crida poderosament l’atenció que fa un any, amb el sucós pastís d’Eurovegas a sobre la taula (la comarca es majoritàriament socialista), el PSC votara en contra de exactament la mateixa resolució, amb l’excusa de que “ja hi ha prou zones protegides al delta”. Curiós viratge amb una ràpida lectura política.
També és de lamentar la incapacitat d’ERC, que tant ha defensat aquesta ampliació, d’arrossegar als seus companys de viatge, CiU en aquesta proposta, si no l’ampliació, com a mínim, la inclusió en Ramsar. No cal recordar que en matèria de protecció del territori, el Govern de Catalunya es plenament competent des de fa mols anys.
El discurs “hiperdesarrollista” i “ultraliberal” continua present; per exemple, dir que la protecció va “en contra del desenvolupament” (quin desenvolupament?) o “del sector turístic” (quin turisme?) demostra una gran ignorància, sobre tot tenint en compte com s’ha aplaudit recentment la declaració de les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera, un segell que naturalment s’aprofitarà econòmicament com un “valor afegit”. Només el PN del delta de l’Ebre genera 15 milions d’Eur anuals d’activitat econòmica. Avui en dia, en una Europa hiperpoblada, industrialitzada i empobrida en hàbitats i espècies, el nostre país presenta una gran biodiversitat, única, i només reconeguda “pels de fora”. Per sort hi ha un “altre turisme”, respectuós amb el medi i el territori.
La protecció com a deure i oportunitat
L’autèntic pànic que genera la paraula ZEPA (o Xarxa Natura 2000) en les files conservadores és comprensible tenint en compte sentència de Brussel·les en contra del canal Segarra-Garrigues. Però hi han alguns matisos o peculiaritats del delta del Llobregat. Primer, les zones a ampliar (l’agrícola o el riu) ja són IBA, com s’ha dit, el que implica una protecció encara millor que la ZEPA (i que pel coneixement del PP, ja s’ha portat a Europa mitjançant una queixa comunitària). En segon lloc, el Delta ja és de regadiu, al contrari que els secans de Lleida. Per últim cal esmentar que experiències en d’altres regions (com l’Albufera de València, delta de l’Ebre, el Montseny o Aiguamolls de l’Empodà) han demostrat els beneficis de la conservació per les activitats econòmiques i l’explotació, fins i tot, la pagesia, al principi poc favorable, és la que ara demana ser part dels EENN.
També s’ha de recordar que la zona agrícola ja gaudeix d’una protecció ambiental, el Parc Agrari (PA), que està a la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Però que malauradament no és suficient, per tractar-se d’una figura urbanística, a mercè de possibles requalificacions; d’aquí la demanda d’una major protecció. I que la proposta d’ampliació no suposa “més despesa” per les arques públiques sinó al contrari: una figura única com per ex. Parc Natural, englobaria tres administracions (Consorci del PA, dels EENN i del Riu), racionalitzant els recursos i, sobretot, la gestió del territori, que ha de ser global.
Malgrat la ceguera i la ignorància política, la demanda d’ampliació no es una proposta utòpica dels ecologistes, sinó que està sustentada per estudis científics de prestigioses entitats, i compta amb el reconeixement de la Unió Europea, que actualment està estudiant la insuficient protecció d’espècies prioritàries a la zona.
SOS Delta del Llobregat és la Plataforma en Defensa del Delta del Llobregat. Pots veure aquest article al seu Blog, http://sosdeltallobregat.wordpress.com